Editorial
Un Sant Jordi multitudinari
No són les xifres el baròmetre més precís de la jornada, sinó la mateixa efervescència de la vida en ebullició

Totes les previsions anteriors així ho anuncien i així ho marca la tradició, però no deixa de sorprendre’ns, cada any, que la festa de Sant Jordi es converteixi en un esdeveniment ciutadà i cultural sense igual. El celebrem i el vivim amb normalitat, aquesta vegada accentuat per un ambient benigne i primaveral, però certament que un dia es dediqui completament al llibre en totes les poblacions de Catalunya és un actiu que, si no fos propi del país, seria vist amb enveja pel que significa d’exaltació de la convivència i la civilitat.
Per adonar-nos de la dimensió de Sant Jordi, el més indicat és fixar-se en com és percebut per algú que mai ho ha viscut. En aquest cas, per exemple, el conegut escriptor francès Pierre Lemaitre. En la seva primera participació en la diada, ha dit que "no és un festival del llibre, no és una festa de llibres; és una jornada en què tota la ciutadania es mobilitza al voltant dels llibres". Aquest és, sens dubte, el secret a crits de Sant Jordi: la mobilització, la necessitat de conquerir el carrer per celebrar una cosa tan etèria, moltes vegades, com la cultura. Una cosa tan concreta i tangible un dia com aquest.
Les xifres parlen per si soles. En les primeres previsions del Gremi de Llibreters s’estima una facturació de 26 milions d’euros, amb prop de dos milions d’exemplars venuts. Tot i que són importants i transcendents –ja que representen un percentatge altíssim de les vendes anuals– no són les xifres el baròmetre més precís per calibrar la intensitat de la jornada, sinó la mateixa efervescència de la vida en ebullició. D’altra banda, i per esquivar polèmiques, ja fa temps que els llibreters van descartar oferir llistes dels llibres més venuts, almenys estrictament, i es concentren en les tendències apreciades en els diferents punts de venda de carrer. A la pràctica, continuem parlant de "triomfadors" perquè és evident que determinats escriptors, per circumstàncies diverses, s’acaben alçant com els més sol·licitats. Javier Cercas, Xavier Bosch i María Dueñas són els més destacats d’aquest Sant Jordi. En el cas de Cercas, protagonista, amb el president Salvador Illa, de la primera edició d’uns diàlegs literaris auspiciats per la Generalitat, l’expectació ha augmentat perquè el seu llibre sobre el papa Francesc ha coincidit amb la mort del pontífex, una circumstància que també ha sigut present en les commemoracions institucionals.
La jornada no és només festiva, sinó que també té la seva càrrega política. Aquest any, amb la llengua catalana com a teló de fons. D’una banda, les reivindicacions dels partits independentistes, recordant les promeses d’una presència més gran en el context europeu. Per un altre, l’anunci del president de "nous avenços en el reconeixement del català a les institucions europees", sense arribar al reconeixement ple per causes molt diverses, i la promesa de "continuar fomentant el seu ús en tots els àmbits socials". Després de les últimes enquestes d’ús de la llengua i amb amenaces estructurals a la normalització lingüística i a la mateixa vitalitat del català, la Plataforma Sant Jordi per la Llengua, en què participen diferents entitats ciutadanes, ha expressat la necessitat d’"un futur en català" en una manifestació a Barcelona. Festa i reivindicació s’han donat la mà en un Sant Jordi que, de nou, ha sigut multitudinari, pacífic, exemplar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.