El dia en què una dona sigui papa

Interpreten les Escriptures, ja que Jesús no va deixar res per escrit. Apel·len als 12 apòstols sense aprofundir en Maria Magdalena o el paper de les dones en el ministeri de Jesús. I ningú pot negar que en l’expansió del cristianisme va ser vital la difusió que elles van fer. Un dels focus del papa Francesc va ser tornar a part del cristianisme primitiu, on van comptar molt les dones com a diaconesses, profetesses, missioneres, verges ascetes o nobles benefactores. Potser d’allà va venir la seva aposta per situar diverses dones en llocs d’importància dins del Vaticà, no exemptes de mirades de recel.

Contra el sacerdoci femení

Tot i això, el papa Francesc també es mostrava ferm que elles no poden accedir al sacerdoci. De la mateixa manera que, davant d’altres missatges aperturistes sobre la immigració, el medi ambient o les persones més vulnerables, va mantenir la posició de sempre respecte a l’avortament o el feminisme; és a dir, en contra o amb un qüestionament molt contundent.

Així que és legítim preguntar-nos què passaria si una dona estigués al capdavant del Papat. Ja hi va haver polèmica al Vaticà quan el pontífex va nomenar l’economista Mariana Mazzucato per a l’Acadèmia per a la Vida, perquè havia publicat un tuit a favor de l’avortament quan aquest dret va ser retirat als Estats Units. També hi va haver polèmica quan el Papa va escoltar les dones que denunciaven explotació o abusos sexuals, en el conegut #NunsToo, el #MeToo dins de l’estructura eclesiàstica.

Tot porta a pensar que, si més dones tinguessin veu dins de l’Església, potser es tancarien certes fractures. Si mirem els resultats de l’Enquesta internacional de dones catòliques, realitzada a 104 països, canviaria bastant les coses perquè les seves demandes i relats són diferents. Quan els pregunten la seva opinió sobre si les dones han de poder decidir els seus drets reproductius, entre els quals s’esmentava l’avortament o l’anticoncepció, el 74% hi estava a favor. I una d’elles, mexicana, encertava la diana amb la seva resposta: "Al meu grup parroquial hi ha un home que sap que no he d’avortar, però no sap que no m’ha de violar. És més, ni ho pensa... Els laics assetgen les nenes que venen a l’Església, cosa que ens fa sentir incòmodes i insegures en els espais sagrats". El 84% de les enquestades, davant la seva frustració, recolza reformes a l’Església, i el 78% demanda que les dones prediquin durant la missa.

Notícies relacionades

¿I els dels peus?

Exercicis de supervivència

Hi haurà qui digui, fins i tot dins del mateix feminisme, que per què hauria de ser important que una dona arribés al sacerdoci. Més que res perquè, estiguis d’acord o no amb l’Església, amb el catolicisme o amb el cristianisme, és un espai públic i de poder. Més que res perquè si ens n’anem a l’origen primitiu, elles sí que hi eren quan el primer cristianisme pertanyia a l’espai domèstic i clandestí; però després van ser retirades quan aquest cristianisme va passar a l’esfera pública. Si anem molt més cap enrere, abans que arribés Jesús, ens trobem sacerdotesses des de les societats mesopotàmiques i fins i tot deesses femenines. Elles no es van apartar, van ser apartades. No va de masculinització, va d’un lloc que els correspon.

Ni tan sols 12 anys de l’últim papat de Francesc han permès una reforma profunda sobre els drets de les dones, dins i fora de l’església. Queda per veure què està per venir, però el que és segur és que no hi haurà suport a les seves peticions, seguiran les mirades de recel al feminisme, ni hi haurà dones sacerdots. I, per descomptat, la idea que una dona sigui papessa quedarà, com aquella Joana, en una simple llegenda.