Editorial
Exercicis de supervivència
El president ha prioritzat la continuïtat de la coalició per sobre de tot altre plantejament, com la situació de Marlaska
Els governs de coalició no semblen fàcils de gestionar. Segurament no ho són a cap part del món, però pel que veiem aquí, mantenir l’estabilitat interna entre el PSOE i Sumar, quan necessiten a més el suport d’un grapat de grups externs per aprovar qualsevol iniciativa, es presenta com una tasca que requereix més paciència, sang freda i flexibilitat de la que es podria imaginar. Aquests exercicis de contorsionisme polític per seguir en el poder obliguen no només a transaccionar amb tercers sinó també a alguna mena d’habilitat pràctica per mantenir la pau interna. Fins i tot sabent, com se sap, que a Sumar no li interessa trencar el Govern i al president Pedro Sánchez tampoc que els de Yolanda Díaz deixin els seus ministeris. El camí de la governança en una legislatura sense majoria ni per aprovar els Pressupostos és espinós.
L’últim episodi de tensió interna ha sigut un bon exemple d’això. Semblaven superades les diferències sobre l’augment del pressupost de defensa, però sense portar-lo a votació del Parlament perquè no es vegi la soledat dels socialistes, quan va esclatar la crisi per la compra de bales a Israel per un import de 6,6 milions d’euros. El problema, òbviament, no està en la compra de munició per a les forces de seguretat de l’Estat ni en la quantitat que s’ha de pagar. Aquesta mateixa setmana Sánchez va anunciar un increment en el pressupost militar de 10.471 milions. La qüestió està en el país al qual s’adquireixen aquestes bales, vetat pel Govern des de l’octubre del 2023 per a la compravenda d’armes per la seva guerra contra els palestins a Gaza. La tensió dins de la coalició de Govern va esclatar en un sol dia i ahir Sánchez va ordenar que es rescindís unilateralment aquesta adquisició a l’empresa israeliana IMI Systems, malgrat que és molt probable que l’Estat espanyol hagi de pagar una indemnització molt alta per això, com hauria advertit l’Advocacia de l’Estat.
La decisió de Sánchez facilita a Yolanda Díaz anotar-se un punt per compensar les reticències d’Esquerra Unida davant l’increment del pressupost de defensa. Però, a més, si el president volia ser coherent amb el seu posicionament en la guerra de Gaza i amb els seus compromisos de veto a Israel, anunciats al Parlament, era molt difícil persistir en aquesta contradictòria compra com si no passés res. Sembla clar, tot i això, que si no hi hagués hagut pel mig la protesta de Sumar el contracte s’hauria mantingut. És, doncs, evident que el president ha prioritzat la continuïtat de la coalició per sobre de tot altre plantejament, anteposant-la, per exemple, a la crítica situació en què queda ara el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui els socis de Govern demanen la dimissió.
La sortida de Sumar de l’Executiu no hauria implicat necessàriament el final de la legislatura, però l’hauria dificultat encara més. Sánchez podria haver aguantat amb un equip monocolor només amb ministres socialistes. Tot i que aquesta possibilitat existeix, en el cas que en algun moment s’arribés a produir, l’Executiu arribaria a unes cotes de debilitat tan elevades que seria pràcticament impossible mantenir-la. Tan sols se sustentaria en 120 diputats dels 350 que hi ha actualment. Una situació inviable fins i tot per a algú amb la personalitat de Sánchez.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
