El paper del Papa

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

25 d’abril del 2025. 02:28

0 Comentaris

GIUSEPPE LAMI / EFE

No hi ha cap altre dirigent espiritual al món que tingui la transcendència del papa de Roma. No se me n’acut cap, de cap religió, que generi tanta expectació, tant en vida com ara, en el moment de la mort. Potser van tenir un ressò similar les exèquies de la reina Elisabet II, governador suprem de l’Església d’Anglaterra, però, esclar, per motius no estrictament lligats a la religiositat. El Sant Pare exerceix una influència mundial, justament per la seva condició de cap visible d’una religió que reconeix una sola autoritat, la que prové de Roma. Les confessions de la tradició judeocristiana i les de l’Islam no responen a una obediència global, sinó que mantenen una estructura basada en esglésies locals o regionals. El catolicisme, que prové del katholikos grec, s’identifica amb universalitat. Deu ser per això que la transcendència del papat es converteix en un reclam indefugible, més enllà del que podem entendre com a espectacle mediàtic o com a exercici d’estil sobre la peculiar manera d’escollir un nou Papa. És evident que, aquests dies, ens fixarem tant en la litúrgia i en els detalls singulars, exposats a tot el món, com en el mític secretisme del conclave, generador de múltiples rumors, ficcions i friccions. Però hem de ser conscients que, en la situació actual, el nou papa de Roma jugarà un paper crucial en la geopolítica. El va interpretar Joan Pau II en el final de la guerra freda i l’ha interpretat Francesc amb gestos que alguns, erròniament, amb bona fe, han qualificat més com a "cristians" que no pas com a "catòlics", identificant el cristianisme amb la misericòrdia i el catolicisme amb els fastos contrareformistes. També han fet servir aquest argument, a la inversa, els detractors de Francesc, que hi han vist fins i tot indicis d’heretgia, d’acostament a les tesis de la Reforma. El paper del pontífex serà decisiu, en un sentit o un altre: seguint el corrent descarnat de la política sense valors o amb una fidelitat radical a l’Evangeli dels humils. Precisament perquè l’Església és catòlica i apostòlica. I romana.