Bessent: ¿el domador de Trump?

Però, vuit dies després, Trump va fer marxa enrere ajornant 90 dies les tarifes "recíproques" per obrir una negociació, ja que molts governants el trucaven per "llepar-li el cul". ¿Què va passar entre el 2 i el 9 d’abril? Es va dir que Trump capitulava davant els mercats i que per salvar la cara pujava les tarifes recíproques a la Xina al 145%. Certament, aquella setmana les borses americanes es van enfonsar estrepitosament i van perdre el que havien guanyat fins al 19 de febrer, quan es va començar a intuir la tempesta: el dòlar es va devaluar respecte a les principals monedes i a l’or, i –el més alarmant– els bons del Tresor americà, que sumen 29 trilions de dòlars, van baixar de valor, per tant, el seu tipus d’interès va pujar del 4,33% al voltant del 4,5%.

Pot no semblar dramàtic, però Amèrica finança el seu gran dèficit públic amb els bons del Tresor, molts en mans d’estalviadors internacionals i fins i tot del Govern xinès. ¿Què passaria si perdessin confiança en Amèrica i exigissin un interès superior? ¿O fins i tot deixessin de comprar bons americans?

Tot l’equilibri de l’economia podria arribar a estar en perill. És el que Scott Bessent li va explicar a Trump a Florida el cap de setmana i, com que la tempesta seguia, Trump va decidir, el dimecres 9, ajornar 90 dies les tarifes recíproques. Ho va dir, al costat de Bessent, a la Casa Blanca. I ja algú el va batejar com al "domador de Trump", però naturalment –a un cap com Trump cal adular-lo molt– Bessent no va dir res de marxa enrere, sinó que va elogiar "l’art de negociar". I els mercats en van prendre nota, s’ho van creure –o s’ho van voler creure– i van reaccionar a l’alça.

Però quedava el 10% a tots els països, tres llargs mesos d’incertesa i el 145% a la Xina. I el contenciós amb la Xina és potser el primer problema d’Amèrica. ¿Qui serà en el futur la potència dominant? Biden va mantenir els aranzels que Trump ja va posar en el seu primer mandat. I Jerome Powell, president de la Reserva Federal, el banc central americà de llegendària independència, va declarar que –contra el que Trump exigia– no abaixaria immediatament els tipus d’interès perquè li preocupava que les tarifes apugessin la inflació. I Trump, furiós, va replicar que Powell era un "ignorant econòmic" i que seria cessat. I el cap de setmana passat des de la Casa Blanca es va dir que s’estudiava com acabar amb Powell, un republicà que Trump va nomenar en el seu primer mandat.

Notícies relacionades

Religió, ¿de dretes o d’esquerres?

Síndrome post Sant Jordi

Per això aquest dilluns la desconfiança va tornar a dominar els mercats. L’FMI havia revisat a la baixa el PIB americà del 2025. ¿I què passaria en una Amèrica amb un Trump desencadenat guerrejant contra l’autoritat monetària, el far dels mercats? I Bessent va fer de bomber per segona vegada. Dimarts Trump va dir que no destituiria Powell. A més, Bessent va afirmar que el 145% a la Xina (i el 125% xinès a Amèrica) eren insostenibles i que calia desescalar. I els mercats s’han tornat a calmar. Però el S&P americà tancava divendres en 5.512 punts. Encara lluny del 6.147 del 19 de febrer, quan els diners creien en Trump.

Per a Bessent, "Amèrica primer, no vol dir Amèrica sola", però necessitarà molta perícia. Musk crida que és un submarí de Soros, el multimilionari hongarès i bèstia negra de la dreta. I Bessent va fer part de la seva fortuna amb Soros, especulant que la lliura britànica hauria de sortir de l’SME el 1992. Diuen que van guanyar 1.000 milions de dòlars, llavors. Després va muntar el seu propi hedge fund (fons d’alt risc) i va fer donatius a Obama i, molt més substanciosos, a Trump. Caldrà desitjar que com a domador o bomber tingui el mateix èxit que com a financer i especulador.