PEP, la clau que falta

La decisió de la sala de tres magistrats, que presideix el nou president de la Sala Primera, Ignacio Sancho, sobre aquesta demanda projectarà el criteri sobre un bon nombre de demandes, pendents de conciliació, que el nòvio-parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha anunciat públicament contra el president del govern central, Pedro Sánchez, els ministres Félix Bolaños, Diana Morant, Isabel Rodríguez, i polítics com José Zaragoza i Rita Maestre.

Si la vicepresidenta Montero és condemnada, aquestes demandes anunciades, però pendents, serien automàticament plantejades. Entre els 40.000 euros que González Amador exigeix a Montero i les que constitueixen l’espasa de Dàmocles pendent, es parlaria d’indemnitzacions de gairebé 500.000 euros.

Una lectura atenta, tant de la demanda interposada per la lletrada Guadalupe Sánchez, estrella de les demandes civils –també ha presentat la del rei emèrit Joan Carles I contra l’expresident de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla–, com de la contestació de l’advocat de l’Estat José María Molero i el fiscal Javier Muñoz Cuesta adverteix d’un "forat".

Tot el material intenta demostrar que González Amador és una persona la relació de la qual amb Díaz Ayuso no suposa una projecció pública (demandant) i que, en efecte, ho és, tenint en compte la ingent informació sobre les seves activitats. Però hi ha un forat, del qual hem donat compte, anticipadament, a EL PERIÓDICO . I és que la presidenta de la Comunitat de Madrid no va declarar, com ho havia de fer legalment, la seva condició de persona políticament exposada (PEP, en l’argot internacional). O persona de responsabilitat pública (PRP), segons la legislació espanyola.

Tant la llei de blanqueig de capitals del 2010 com la circular del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries així ho estableixen. Si s’hagués declarat la condició de PEP de Díaz Ayuso, això aportaria llum sobre la investigació en curs.

La jutge Inmaculada Iglesias, titular del jutjat d’instrucció 19 de Madrid, emet una peça separada del procediment de dos delictes fiscals (350.951 euros als exercicis fiscals 2020 i 2021) i un delicte de factures falses, presumptament comesos (i efectivament confessats).

En aquesta peça s’indaga sobre els negocis de González Amador amb empreses i directius del grup Quirón. Uns negocis que van permetre González Amador actuar d’intermediari en la venda de mascaretes, operació que li va permetre obtenir beneficis d’uns dos milions d’euros. I adquirir un pis al barri madrileny de Chamberí de 186 metres quadrats per valor de 850.000 euros amb un préstec bancari, i més tard un àtic de 176 metres quadrats sobre l’esmentat pis com a resultat, segons González Amador, d’"un favor" de l’economista Javier Gómez Fidalgo, que a través de la societat Babia SL, de la qual és administrador únic, va adquirir per 950.000 euros. Babia va pagar sense sol·licitar cap préstec i es desconeix qui va aportar els diners que figuren en el passiu de Babia pel mateix valor i amb l’epígraf de "derivat".

Com que Díaz Ayuso i González Amador han eludit ser considerats PEP, no existeix, per exemple, un informe del SEPBLAC sobre l’operació de la compra de l’àtic.

Notícies relacionades

Religió, ¿de dretes o d’esquerres?

Síndrome post Sant Jordi

Per tant, el debat sobre si la parella de Díaz Ayuso és ciutadà privat o públic requereix tenir en compte que en realitat és, segons la llei de blanqueig de 2010, un PEP perquè, com s’assenyala a l’article 14.6, "als efectes d’aquest article, tindrà la consideració de familiar el cònjuge o la persona lligada de forma estable per anàloga relació d’afectivitat".

La seva condició de PEP, ocultada, destaca que no només González Amador és un personatge públic per la seva relació amb Díaz Ayuso sinó que, a més, les seves activitats haurien d’estar subjectes a control.