Desunió i incògnites

Les quatre administracions mobilitzades, estatal, autonòmica, provincial i local, ja han destinat gairebé 6.000 milions d’euros, la majoria a la urgent reparació de les infraestructures bàsiques, tot i que sense la previsió per adaptar aquests treballs a les futures variables climàtiques per reduir riscos i protegir la població. Les ajudes als més de 300.000 damnificats de la zona zero continuen alentides i el ritme de 375 sol·licituds diàries dels veïns de la zona sis mesos després és injustificable. Les empreses afectades en els polígons industrials segueixen amb la incertesa de la valoració final per al pagament final del consorci d’assegurances, tot i que la majoria han optat per mantenir-se a la zona i han recuperat l’activitat, en espera encara de les urgents obres del clavegueram i d’algunes depuradores.

Entremig d’aquesta lenta recuperació plena de xifres i burocràcia administrativa, la magistrada degana de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, que dirigeix des de gener tota la instrucció que investiga les 228 morts de la dana, ha pres declaració a molts familiars dels morts i supervivents de la tragèdia que acrediten els comiats telefònics en directe, o amb les víctimes desapareixent al torrent d’aigua fangós amb imatges, vídeos i àudios incorporats a la causa. De fet, són les famílies les que han aportat una de les claus de la investigació, el tardà missatge d’alerta, a les 20.11 hores, i el seu errat contingut, ja que moltes de les víctimes van morir sense sortir de la planta baixa del seu domicili, al baixar al garatge o a la via pública. La interlocutòria de la jutge del 17 de febrer apunta a una de les frases demolidores de la investigació: "En definitiva, els danys materials no es podien evitar, les morts sí".

La investigació judicial de la gran riuada ha deixat clar que tota la gestió de l’emergència és una competència autonòmica, amb la imputació de l’exconsellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, a més del rebuig de la citació del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la seva condició d’aforat, "sense perjudici que ell mateix pogués sol·licitar-ho". Mazón, que va declinar immediatament la incitació de la magistrada, continua sense aclarir 180 dies després on era en les hores clau d’aquella tarda del 29 d’octubre, fins a la seva arribada al Cecopi minuts després de l’alerta massiva a la població. Un desencert que llasta la seva iniciativa política per a la reconstrucció i la de tot el seu Consell, més pendent de les interlocutòries de la jutge que de la necessària acció de govern. Només l’estudiada defensa judicial del president justifica sis mesos després aquesta absència de transparència institucional.

La jutge de Catarroja ja ha pres declaració a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i dimarts està citat el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, mentre que en els pròxims dies passaran per la Ciutat de la Justícia el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo; el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez; o l’excap del Consorci Provincial de Bombers de València, José Miguel Basset, així com les alcaldesses de Paiporta i Catarroja, Maribel Albalat i Lorena Silvent; i el de Sedaví, José Cabanes. Una instrucció judicial que marca l’agenda del País Valencià, amb el continu desgast institucional del seu president i la persistent polarització de la vida política, que aquest dilluns acull la setena protesta ciutadana contra la gestió del Consell i dimarts la cimera del Partit Popular Europeu a València, que el PP va intentar, sense èxit, canviar a Madrid per evitar el desgast que la gestió de Mazón també provoca en el mateix líder popular, Alberto Núñez Feijóo.

Les millors imatges de resiliència del poble valencià aquells primers dies de la catàstrofe, amb milers de voluntaris acudint a netejar el fang de les zones inundades, semblen oblidades mig any després, tot i que la xarxa de suport veïnal, l’assistència social d’associacions de tot tipus i de mecenes empresarials ha sigut el millor exemple col·lectiu davant la tragèdia. Apel·lar a aquesta unitat perduda és l’essència de l’esperit de reconstrucció.