Loles León i l’etiqueta

Loles León en su camerino del Teatre Condal. /
1478: la Inquisició s’instaura a la Corona de Castella. Quatre anys més tard, la defensa de l’ortodòxia catòlica arriba a la Corona d’Aragó. La crueltat dels processos, el domini de l’estètica del terror i un exèrcit de delators estenen la por entre la població. Tots els encausats pel Sant Ofici han de lluir una etiqueta, una mena de ponxo que els assenyala. El color o les formes de la seva decoració varien segons el delicte i la sentència. Un estigma social que els confessos i perdonats han de lluir durant un temps llarg. Una vegada complerta la condemna, les etiquetes amb els cognoms del culpable decoren els murs de les esglésies, per a gaudi dels veïns i vergonya per als familiars.
Juny del 2022: Toni Clapés entrevista Loles León. La conversa –en català– és un luxe. Divertida. Interessant. La complicitat entre l’editor del Versió RAC1 i l’artista és evident. Ella es troba a Barcelona representant Una noche con ella al Teatre Condal: un repàs ficcionat de la seva vida. León, filla de la Barceloneta, fa un panegíric tan entusiasta del seu barri que Clapés afirma que hauria de ser proclamada "ambaixadora de Barcelona". L’actriu recorda la ciutat canalla i transgressora dels anys 70: Ocaña, el naixement de La Cubana, els Comediants, la recuperació del festival Grec el 1976...
El periodista li pregunta per què va acabar instal·lant-se a Madrid a mitjans dels 80. ¿Era per falta d’oportunitats? Ella li dona la raó: "No les tenia. Va sortir això de la normalització lingüística i va ser molt difícil. Vaig començar a ser xarnega, després botiflera, ara m’anomenen colona". La confessió és pronunciada amb la mateixa sinceritat i falta de dramatisme que impregna el diàleg. Clapés ni tan sols s’endinsa en la qüestió. Però ai, el Sant Tribunal dels Catalans Ofesos, sempre atent, posa el crit al cel: ¡Heretge!
Des d’aquell dia, Loles León no només ha sigut titllada de botiflera o colona, sinó també de renegada, anticatalanista, catalanòfoba... Els insults són variats. Exactament, ¿què va molestar d’un comentari expressat sense un àpex de queixa? ¿La sinceritat?
Uns mesos més tard, l’actor Eduard Fernández recorria Espanya amb Todas las canciones de amor, una obra teatral en la qual la seva interpretació arribava a cotes memorables. L’obra no va arribar a Barcelona, només va tenir un bolo a tot Catalunya.
Notícies relacionadesAl respecte, va comentar en una entrevista concedida a El País: "Des de fa uns anys, la política cultural de Catalunya està molt tenyida per la política lingüística i, de vegades, està una mica constret el que pots fer, què has de fer". I el seu lament era el de molts. Aquesta és una realitat que no té cap sentit silenciar.
Junts ha exhibit la seva indignació per l’entrega de la Creu de Sant Jordi a Loles León. Un exèrcit d’aprenents d’inquisidors demana la foguera per a l’heretge. El català s’ha de defensar i promocionar-se amb tots els recursos necessaris, però enfrontar-lo al castellà no només és mesquí, sinó que, sobretot, és profundament inútil. Aliança Catalana es delecta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.