Solucions per a l’apagada

Imagino que avui ens tancaran il·legalment a casa, que és una altra de les grans solucions governamentals davant de tota situació que els sobrepassi –és a dir, davant de qualsevol situació– tot i que suposo que algun ministre aprofitarà per visitar un Parador Nacional en alegre i tumultuosa companyia. Mentre el ministre a qui li tocava torn ahir –no serà sempre el mateix– gaudia en una suite, jo vaig haver de pujar a pes la meva mare fins al sisè pis on viu, perquè ella no pot pujar escales i sense electricitat no hi ha ascensor. No va ser un esforç comparable al de tancar-me en una habitació amb mitja dotzena de senyoretes, i a més amés, força menys agradable, però a la meva edat és força meritori aconseguir arribar fins a la sisena planta amb la meva mare a coll sense llençar-la pel forat de l’escala, ganes no me’n faltaven. Li he de recordar que avui a les vuit surti al balcó a aplaudir el seu fill, no ha de ser tot el mèrit per als electricistes.

Llanterna

Trobo a faltar un Fernando Simón de l’electricitat, algú nomenat pel govern perquè surti per televisió a tranquil·litzar-nos –"la falta de subministrament elèctric afectarà només tres o quatre barris d’Espanya"– i a donar-nos instruccions absurdes de cara a superar la situació.

Notícies relacionades

Assaig d’apocalipsi

Lamine i la remuntada

–Durant les hores de llum solar, només podran circular pel carrer els qui portin una llanterna de piles. En quedaran exempts els qui vagin a passejar el gos o a comprar el pa.

No cal dir que les llanternes hauran de ser homologades, ara mateix ja hi ha un ministre –no pas el mateix que és al Parador, aquest prou feina té– comprant-les a baix preu per a revendre-les als ciutadans i omplir-se les butxaques. Els deixo, que quasi se’m passa l’hora d’aplaudir els electricistes i el nostre eficaç govern, que continua sense saber qui ha tancat la llum.