Fer soroll

Dues lliçons de Luis Enrique

2
Es llegeix en minuts
Dues lliçons de Luis Enrique

ANNA SZILAGYI / EFE

El vídeo s’ha fet viral a les xarxes socials. Dembélé, el jugador que es va fer famós al Barça per les lesions i la falta d’implicació, espera amagat que l’Inter posi la pilota en joc. La seva mirada és desesperada, sembla que li va la vida. Quan la pilota es posa en moviment, l’extrem francès surt disparat darrere seu. Aquesta imatge sintetitza millor que cap el nou rei d’Europa, un conjunt d’autor. El de Luis Enrique. Fins a la temporada passada, l’equip treballava per a Mbappé i ara tots treballen per a l’equip. I l’entrenador és l’home més feliç del món per això. A l’asturià sempre li ha agradat gestionar vestidors sense estridències, sense líders clars. Les estrelles el molesten. Per això és ell, que no té por dels focus ni les crítiques. I, és clar, demana la Pilota d’Or per a Dembélé per la seva humilitat, perquè a més de ser molt bo amb la pilota pressiona més que ningú. Vol apuntar-se l’èxit de la seva recuperació: l’estrella que treballa. Aquest és el missatge.

Al Barça va arribar a fer seure Messi a Sant Sebastià. A ell, Neymar i Dani Alves. Va ser una bomba. Va haver d’intervenir Bartomeu per explicar-li que amb Messi no s’hi jugava, que era patrimoni del club. Des d’aquell dia, Leo decidia quan jugava i quan no. Fins i tot es negava a sortir del camp tot i que Luis Enrique l’hi demanés. Així va guanyar l’última Champions del Barça amb Messi, Neymar i Suárez. Luis va aprendre una lliçó, que amb les estrelles no s’hi juga. Però també en va extreure una altra conclusió: és molt millor si l’estrella és ell. Ho va portar a l’extrem en la selecció. Va arribar a tal punt d’estrellat que es va creure streamer. Això no era el pitjor, el pitjor és que no veia els partits que es jugaven i presumia davant la seva audiència. Al final se’n va anar sense res en la selecció i Luis de la Fuente sí que es va coronar campió. Després hi ha això de la guerra contra la premsa, una cosa que ve de lluny i que de vegades l’ha despistat del focus. Fins i tot després de guanyar la Champions va tenir temps per llançar-li flasques a Álvaro Benito i Susana Guasch. Així és Luis Enrique. Un líder, un agitador i un fantàstic entrenador. Aquesta Champions sense Mbappé té molt valor. Luis ja és el rei de París... i el de Qatar. Enhorabona.