Alberto Mielgo, nominat a l’Oscar al millor curt d’animació: «Espanya és puntera en animació»

Nascut a Madrid el 1979, Alberto Mielgo fa més de dues dècades que està dedicat al món de l’animació, al llarg de les quals ha participat en projectes cinematogràfics tan rellevants com ‘La núvia cadàver’ de Tim Burton o ‘Harry Potter i les relíquies de la mort’ de David Yates, a les quals s’hi han de sumar col·laboracions amb el grup Gorillaz, el disseny de les introduccions del videojoc ‘The Beatles: Rock Band’ i la direcció d’art de la sèrie de televisió ‘Tron: La resistencia’, gràcies a la qual va obtenir un premi Emmy. «En realitat, d’Emmy en tinc més d’un. ‘Amor, Muerte y Robots’, el projecte que vaig fer amb Netflix, per exemple, se’n va emportar quatre en una mateixa nit. Bé, en una mateixa nit és com s’ho emporten tots, la veritat», explica a ‘El Periódico de España’.

El 8 de febrer passat es van fer públiques les nominacions per a els Oscars 2022. L’Acadèmia de Hollywood va decidir que aquest any, a més de les més mediàtiques candidatures de Penélope Cruz i Javier Bardem, així com la del compositor Alberto Iglesias per la banda sonora de  ‘Madres paralelas’ (és la seva quarta nominació), Mielgo competeixi en la categoria de millor curtmetratge d’animació amb ‘The Windshield Wiper’ (‘L’eixugaparabrises’). L’il·lustrador, que en aquest cas exerceix també de director i guionista, no oculta la seva emoció i reconeix obertament que emportar-se l’Oscar «seria una cosa absolutament brutal»

¿Realment és tan important guanyar l’estatueta?

La importància d’aquests premis vinculats a una indústria tan específica, no rau tant a penjar-te una medalla, sinó en la quantitat de portes que et poden obrir. Porto molts anys en la indústria, tinc una agència molt potent a Hollywood, contactes molt bons, projectes a futur bastant increïbles i, tot i que la nominació ja és per si mateix una passada, guanyar un Oscar em donaria moltíssimes oportunitats referent a inversors o a gent que vulgui treballar amb mi. Ara estic desenvolupant dos o tres llargmetratges i, si amb això algú vol pujar al quart, doncs millor.

En la carrera per l’Oscar, tan important com la qualitat de l’obra nominada és la capacitat de captar el vot dels acadèmics. ¿De quina manera s’enfronta a aquesta situació com a productor independent?

Som un peix molt, molt, molt petitó en comparació amb els altres nominats. En el nostre cas no tenim gaire pressupost per a aquesta tercera fase en què és molt important arribar al màxim nombre de votants. Les campanyes tradicionals solen contractar un anunci a tota pàgina en el ‘Variety’ o posar un cartell en un carrer, però això pot suposar la totalitat del meu pressupost perquè estem parlant de milers de dòlars.

¿Què faran llavors?

Utilitzarem la imaginació. Parlarem amb la premsa, intentarem tenir idees originals i aprofitarem les limitacions imposades per la covid per fer promoció ‘online’. A més, com que soc l’amo del curt i bàsicament puc fer el que vulgui amb ell, hem decidit posar-lo gratis ‘online’ perquè s’hi pugui accedir fàcilment i que els fans el recolzin i comparteixin.

¿Què és el que es valora a l’hora de donar-li un Oscar a un curt d’animació? ¿La història? ¿El virtuosisme en l’ús de les tècniques d’il·lustració?

Es valora tot, com en qualsevol pel·lícula, però, al final, el que explica és que el curt que votes t’hagi agradat més que els altres. En el cas de ‘The Windshield Wiper’ la narrativa no és convencional, però la seva temàtica sí. L’amor és un tema que arriba a molta gent perquè qualsevol s’ha vist alguna vegada reflectit en les situacions que viuen els personatges.

¿Qui no ha estat en una platja llançant un cigarro el dia abans de trencar una relació?

¿Qui no s’ha penedit d’haver deixat una persona o qui no ha tingut depressions?

A ‘The Windshield Wiper’ tenen gran importància les localitzacions. Llocs molt reconeixibles de Berlín, Londres, Madrid, San Lorenzo de El Escorial o Tòquio. ¿Era una forma que l’espectador se sentís encara més vinculat a unes històries ja per si mateix universals?

Vivim en un món molt tecnificat en el qual l’amor sempre va una mica per darrere d’aquesta evolució social. Aquesta situació es produeix a Nova York, a Hong Kong i a qualsevol ciutat puntera o semipuntera en la qual tothom té el seu telèfon mòbil, escolta la mateixa música i té el mateix tipus d’obligacions. És un món en el qual el valor de la família i les relacions ha canviat radicalment i era justament d’això del que volia parlar: de l’amor avui dia.

A més d’il·lustrador i director artístic en el camp de l’animació, vostè és pintor amb un estil molt reconeixible, al qual no ha renunciat a ‘The Windshield Wiper’. ¿Es podria dir que el seu curtmetratge és un treball d’autor?

Sí, totalment. Els últims projectes que he estat fent com a director, fins i tot quan han tingut un client darrere com Netflix o Ubisoft, tenen aquest estil. M’involucro molt en el disseny de personatges, a fer els fons i el resultat és molt personal, entre altres coses, perquè mai he anat a una d’escola ni he après les tècniques clàssiques de la pintura. Quan m’he trobat amb dificultats a la meva feina, les he hagut de resoldre com he pogut. D’alguna manera, el meu art és com és perquè no tenia ni idea del que feia.

¿Vol dir que no té cap formació artística?

Cap. Per com es va anar desenvolupant la meva vida mai vaig cursar una carrera. Vaig ser a l’escola d’animació fa molt temps, però vaig haver de deixar-la als sis mesos perquè no me la podia pagar. També vaig fer l’examen d’accés a Belles Arts, però només vaig anar a classe de setembre a novembre perquè vaig marxar a Londres a la recerca de feina. Tot el que sé ho he estudiat pel meu compte o treballant ja professionalment amb gent increïble de la qual s’aprèn moltíssim.

¿Què feia a Anglaterra?

Me’n vaig anar d’Espanya als 18 o 19 anys. La meva nòvia se n’havia anat a Londres i jo també me’n vaig anar cap allà. Vaig treballar en un bar i, de tant en tant, sorgia l’oportunitat de treballar en una pel·lícula. Tot i que no havia estudiat, sí que tenia coneixements d’animació i del ritme de la narració perquè, des de petit, havia fet ’flip-books’ als llibres de l’escola. El problema era que, quan s’acabava la pel·lícula, havia de tornar a treballar en un bar o en una cuina. No obstant, va arribar un moment en què un projecte va cridar a un altre i la gent va començar a confiar en mi. Al final, vaig entrar a treballar a Disney i vaig fundar pinkman.tv per desenvolupar projectes propis o amb altres grans estudis.

Malgrat que la indústria cinematogràfica no és especialment potent al nostre país, Espanya té un gran prestigi en el camp de l’animació. ¿Ho nota en el mercat internacional?

Espanya és molt puntera en animació i producció d’animació. Hi ha empreses molt bones, hi ha quantitat de professionals increïbles i s’està invertint molt perquè grans empreses com Netflix o Amazon portin projectes aquí. De tota manera, tot i que pot ser que hi haugés una època grisa, sempre ha sigut així. Si et fixes en ‘Conan’, a les pel·lícules de l’Oest que es feien a Almeria, Espanya sempre ha sigut una terra molt bona per rodar. A més, el més bo que tenen empreses com Netflix és que no els importa d’on siguis mentre siguis bo. Els meus últims tres treballs, per exemple, els he fet a Madrid. ‘The Windshield Wiper’ el vam fer a Malasaña, un projecte d’Ubisoft el vam desenvolupar per la zona d’Alfons XIII i l’últim, a causa de la covid, també l’hem fet en remot des d’aquí, tot i que no tota la gent era espanyola, sinó que procedia de diferents llocs.

¿Com se li plantegen les pròximes setmanes fins al dia de la cerimònia?

Notícies relacionades

¿Quan es van celebrar els primers Premis Oscar? Origen i evolució

Oscars 2023: Els millors vestits de la festa de ‘Vanity Fair’ després de l’entrega de premis

La veritat és que ara mateix ni tan sols tinc gaire clar quan és l’entrega de premis. El que sí que és segur és que dissabte me’n vaig a Los Angeles a fer tota la feina de promoció, a parlar amb la gent i preparar un munt d’altres coses en les quals també estic treballant. Normalment visc entre Los Angeles i Espanya i, si hi ha un mes en el qual un vol ser a Los Angeles, aquest és el mes de març. Si a més estàs nominat, és la ciutat en la qual has de ser.

Més informació sobre els Oscars 2022 i les nominacions.