Els premis de Hollywood
Les 5 pel·lícules favorites als Oscars 2022
No hi ha una opció clara que parteixi com a favorita en un any de collita bastant repartida en què cap film destaca especialment sobre els altres
La carrera dels Oscars ha començat i, a la rampa de sortida, apareixen aquestes cinc pel·lícules amb nominacions que van de les 12 a les 6. ‘Western’, musical, ciència-ficció i drama (esportiu i irlandès) són els gèneres en els quals s’emmarquen aquests títols, no els més habituals en els últims anys en els Oscars amb l’excepció de ‘La La Land’.
‘El poder del perro’ (12 nominacions)
L’última pel·lícula de la neozelandesa Jane Campion parteix com a favorita, no només perquè acumula més nominacions que cap (12, entre les quals millor film, directora, actor i intèrprets secundaris), sinó perquè va sortir beneïda de l’última Mostra de Venècia (on va guanyar el Lleó de Plata a la millor direcció), i ja se sap que el certamen italià és en els últims anys un bon baròmetre per als Oscars (‘Joker’, ‘Nomadland’). Es tracta d’un peculiar ‘western’ sobre les atraccions de poder i de gènere.
‘Dune’ (10 nominacions)
La segueix de prop ‘Dune’ amb 10 nominacions, bàsicament premis tècnics, tot i que també com a millor pel·lícula i guió adaptat. L’ambiciosa producció realitzada per Denis Villeneuve havia de superar el record, més icònic que exitós, del ‘Dune’ de David Lynch. De moment ha aconseguit millors números i ja es prepara la producció de la segona part, amb estrena prevista per al 2023. La primera acabava quan començava a ser interessant, pensant en una saga abans que un film autònom.
‘West side story’ (7 nominacions)
Amb set estatuetes per les quals competir, i tot i que el film va entrar amb mal peu a la taquilla nord-americana, el ‘remake’ del clàssic musical de 1961, inspirat en la història tràgica d’amor i rivalitat entre clans de ‘Romeu i Julieta’, és l’enèsima aposta per la recuperació d’un dels gèneres pitjor castigats pel vaivé dels gustos. Curiós que sigui una de les pel·lícules amb més candidatures al costat d’un ‘western’ com ‘El poder del perro’. ¿Reivindicaran els Oscars als gèneres moribunds?
‘Belfast’ (7 nominacions)
Ho té difícil per guanyar –set nominacions–, però el que més sorprèn és que no hagi sigut considerat el seu autèntic protagonista, el petit Jude Hill; hi va haver un anomenat Oscar Juvenil, de cadència intermitent, que va premiar intèrprets menors de 18 anys entre 1935 i 1961. La pel·lícula, en blanc i negre i amb cançons de Van Morrison, sorgeix dels records d’infància del seu director, Kenneth Branagh, al Belfast de finals dels 60 fuetejat per les disputes violentes entre catòlics i protestants.
‘El método Williams’ (6 nominacions)
De les sis nominacions que se li han concedit, aquest ‘biopic’ sobre Richard Williams, pare de les tennistes nord-americanes Serena i Venus Williams, sembla que només pot aspirar seriosament a la categoria de millor actor per a Will Smith, també productor de la cinta. Smith, que ja va encarnar Muhammad Ali a ‘Ali’ –nominació sense premi–, se sent còmode en aquest tipus de personatges dramàtics, tot i que tan intensa incidència ‘masculina’ en el triomf de dues estrelles ‘femenines’ sigui una mica discutible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia