Opinió

¿Will Smith? Total, només va ser una bufa

3
Es llegeix en minuts

El pare explicava que quan van suprimir l’assignatura d’Urbanitat a les escoles es va espatllar (per no dir una altra cosa, som entre gent ‘políticament correcta’ o això es pretén) l’educació. Allà, a les escoles, i no només en les de capellans i monges, t’ensenyaven moltes coses, entre altres que era inadequat, incorrecte, dolent, lleig riure’s dels defectes dels altres.

Sé que no és gaire ‘cool’, ni modern, dir que jo també m’hauria aixecat i hauria bufetejat (diuen que Will Smith coneix a la perfecció la sanció i/o multa, als Estats Units, entre pegar amb el palmell obert o clavar un cop de puny i que per això va bufetejar Chris Rock amb els cinc dits estesos, murri el tio) el còmic que, possiblement, va tenir molt d’això, de còmic, i molt poc de cavaller, de senyor, de presentador.

La vida s’ha convertit en un escenari on val tot i no parlo només que Vladímir Putin pugui envair un país sense més ni més, parlo que tothom pot dir el que li doni la gana de qui li doni la gana i que no li passi res. Per això el graciós Rock es va emportar una bona plantofada, no per fer una broma, no, no, sinó per burlar-se de l’alopècia d’una dona (hauria pogut ser un home), important-me poc que, en aquest cas, fos la dona de Will Smith.

Broma sobre la seva alopècia

No va tenir en compte el tal Rock que aquesta dona havia patit moltíssim (qui sap, potser continua patint) al tenir aquesta malaltia i havia sigut prou forta, valenta i atrevida, com per rapar-se al zero i proclamar als mil vents «sí, tinc alopècia, però tiraré endavant amb això i aquí estic, sencera». Ella ho va superar, ho va escenificar, ho va publicitar, va ser un exemple i, ara, de sobte, acudeix a una gala i un graciós, un còmic, se’n burla, fa una broma sobre la seva alopècia. ¡Doncs, dic, el còmic hi podria haver fet la broma sobre la seva mare!, però no, es va burlar de Jada Pinkett-Smith.

Diu Mia Farrow, ¡Mia Farrow!, que tant ha patit ¿oi? per les gràcies de Woody Allen, un altre còmic, ha dit que total «només era un acudit». Aaaaaah, només era un acudit, però no va versar sobre Mia, o els seus fills, o la seva vida, o la seva edat, o la seva calvície, o sobre la vida del tal Rock, o la seva família. Nooooo, l’acudit («bastant inofensiu» per als estàndards del còmic presentador, va afegir Mia) va ser directe a Jada, com la plantofada de Smith en plena cerimònia del riure, de la broma. Doncs això ¿no?, considerem la plantofada de Smith com una broma més de la cerimònia del Dolby Theatre.

Però no, la pèssima referència, ofensiva, nociva, gens graciosa de Rock cap a Jada (repeteixo, imaginin que l’acudit és sobre la seva mare, dona, germana, filla, nòvia o parella) no pot ser considerada «només un acudit» quan, en realitat, és una ofensa, una falta d’educació, d’urbanitat, és burlar-se del mal aliè.

Només quan vegi i senti Rock burlar-se, riure, ironitzar sobre la seva família com es va riure de la de Smith, em creuré que és «només un acudit» i fins i tot que és un bon còmic. Mentrestant pensaré que podia haver-se estalviat la mofa.

Notícies relacionades

He buscat ‘mofa’ al diccionari de sinònims i encara em dol més la impertinència i justifico la plantofada de Smith a Rock. Total, com diria Mia, només va ser una bufa. El diccionari diu que ‘mofa’ és burla, escarni, facècia, conya, menyspreu, greuge i ofensa.

Això ho sap fins i tot Woody Allen.