‘Alcarràs’ arrenca a Nova York la travessia cap als Oscars

En Max i l’Amy són una parella de joves sud-coreans establerts des de fa 10 anys a Nova York. Quan van estudiar la programació del New York Film Festival van llegir sobre ‘Alcarràs’. No havien vist ‘Estiu 1993’, la primera pel·lícula de Carla Simón, però sí que sabien que el segon llargmetratge de la catalana s’havia alçat amb l’Os d’Or a Berlín. Va ser el factor pel qual van decidir acostar-se aquest dijous al Lincoln Center. I no se’n van penedir.

«És absolutament bonica», va dir l’Amy després de la projecció. «Sento com si sabés el que és ser allà». «És una pel·lícula que tothom pot disfrutar i experimentar», va afegir en Max. «La família, el final d’un estil de vida... Són coses comunes per a tothom, és una cosa universal».

La màgia d’‘Alcarràs’, l’empatia irrefrenable pels Solé, l’admiració absoluta pels actors naturals que els donen vida, la universalitat de la història d’aquest racó de Catalunya i del món rural sobre la qual ha girat la seva delicada mirada Simón, el do de la realitzadora per treballar amb criatures... Tot tornava a desplegar-se al cine Walter Reade. I la pel·lícula superava la seva primera trobada amb una audiència nord-americana amb honors, traduïts en un auditori ple, aplaudiments després de la projecció i comentaris elogiosos dels assistents després de veure-la i d’escoltar Simón en el col·loqui que va mantenir amb Eugene Hernández, el director d’aquest festival.

Carrera a l’Oscar

No hi podia haver millor arrencada per a la travessia que la cinta, elegida fa tres setmanes per representar Espanya en els Oscars, té al davant per intentar superar la primera tria de l’Acadèmia de Hollywood i fer-se un lloc entre les 15 prefinalistes que s’anunciaran el 15 de desembre. I la mateixa Simón sortia «molt contenta» de la primera projecció a Nova York.

Tot i que s’havia hagut d’absentar d’aquest passi per donar menjar al seu fill, de quatre mesos, sí que havia vist i sabut també pels productors que, a aquest costat de l’Atlàntic, la gent també riu i s’emociona en els moments en què totes les audiències riuen i s’emocionen. Havia viscut de nou moments «molt bonics», amb persones que se li acostaven per dir-li que la pel·lícula els havia agradat, com el noi d’origen japonès que li va explicar que la seva pel·lícula li havia fet sentir nostàlgia i l’havia transportat a coses de la seva família. «Sempre és bonic quan la gent a través de la pel·lícula viatja i d’alguna manera a través de la pel·lícula aconsegueix connectar amb alguna cosa seva», va dir Simón. «Tot i que no hi hagi gent que vingui de pobles com els d’allà, tot i que no sigui la mateixa geografia, a tothom li ressona per alguna cosa».

Queden ara una altra projecció en aquest festival aquest divendres en una sala més gran, també amb col·loqui, i un altre passi més la setmana que ve. Queda, també, esperar les primeres crítiques. I queda, sobretot, molta i intensa campanya per buscar aquest lloc en els Oscars, un procés del qual ja van parlar els productors María Zamora, d’Elástica Films, i Tono Folguera, de Vilaüt Films, al setembre amb EL PERIÓDICO i que aquest dijous va detallar també Simón en una trobada amb tres periodistes unes hores abans de l’estrena.

«Magnitud diferent»

La directora només tenia bones paraules per a la distribuïdora amb la qual ja va passar per aquest procés amb la seva ‘opera prima’, ‘Estiu 1993’, que en els Oscars del 2018 no va aconseguir superar la primera tria de l’Acadèmia de Hollywood.  Però també explicava que aquesta vegada tot està sent «diferent».

MUBI, una firma de prestigi, ha adquirit els drets per als EUA (i per a altres territoris com el Canadà, el Regne Unit, Amèrica Llatina i part d’Àsia). S’ha fitxat Ryan Werner, un alt executiu de la companyia d’assessoria i relacions públiques Cinetic, l’home que l’any passat va agafar les regnes a Hollywood de ‘Drive my car’, el títol que es va alçar amb l’estatueta a què aspira ‘Alcarràs,’ però que també va aconseguir nominacions a pel·lícula, guió i direcció. «La magnitud és diferent; l’escala és més gran. Són gent que empeny les pel·lícules diferent, ni millor ni pitjor, sinó diferent», va dir Simón.

Ja l’arrencada d’aquesta campanya, en una cita com el New York Film Festival, «col·loca la pel·lícula en el mapa amb una cosa de qualitat molt forta». Està junt amb «una collita molt interessant de tot l’any» i ha fet que se sentís «superhonrada» d’estar amb altres grans treballs de l’any i amb directors que admira, com Claire Denis («per a mi és gairebé Déu i és un referent quant a la manera en què retrata els seus personatges, com els tracta amb molt amor, amb molta sensualitat, amb molt carinyo, una cosa que sento que vaig aprendre del seu cine»).

Però, a més, hi ha més intensitat en l’agenda dels pròxims mesos.  «És una mica hostil, és així; fer campanya és una cosa complexa i nosaltres fem cine, no promoció. I és difícil, però alhora és tan il·lusionant que ho agafes amb ganes i també és una oportunitat per conèixer com funcionen les coses aquí», va comentar.

Simón ja sap, per exemple, que haurà de tornar a Nova York, una ciutat que va visitar per primera vegada durant una setmana o deu dies quan va estar un any a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia, en un intercanvi i a la qual llavors no pensava tornar com ho ha fet. «Em continua sorprenent que amb el cine i les coses que em venia de gust explicar hagi pogut arribar tan lluny», va dir.

Ho ha fet, a més, en català, cosa que ja no suposa cap barrera per al públic, i els acadèmics, nord-americans. «A poc a poc es van obrint més i era una cosa necessària», reflexionava. «En context de festivals, on la gent que ve són cinèfils, ja estan oberts a veure pel·lícules en altres idiomes i subtitulades. En qualsevol cas, és bonic que estigui passant això i el que passa moltes vegades és que hi ha gent que descobreix que existeix el català gràcies a la pel·lícula. Això va passar amb ‘Estiu 1993’ i amb ‘Alcarràs’ també està passant i per a mi és com un honor veure que la cultura que fem serveix perquè la gent descobreixi la llengua catalana».

La incògnita dels rivals

El que encara sembla aviat per dilucidar és quines probabilitats reals té ‘Alcarràs’ en els Oscars, o quines pel·lícules poden representar la principal competició. És el que deia almenys Werner, de Cinetic, quan se li va preguntar per això a l’arribar al passi a Nova York. I és el que també explicava Simón i el que li han dit els seus distribuïdors nord-americans. «És aviat perquè els països acaben de seleccionar totes les pel·lícules, s’estan estrenant ara, no hi ha reaccions de la crítica encara... Els de MUBI diuen que és un any molt curiós, perquè no s’han triat les pel·lícules més òbvies per a cada país i no hi ha noms gaire grans com passa altres anys. Els posa una mica nerviosos, però alhora és com divertit, perquè pot passar qualsevol cosa».

Notícies relacionades

¿Quan es van celebrar els primers Premis Oscar? Origen i evolució

Oscars 2023: Els millors vestits de la festa de ‘Vanity Fair’ després de l’entrega de premis

Passi el que passi en aquesta lluita per l’estatueta, a Simón se la veu radiant. Assegurava que per a ella «ja és una victòria haver arribat fins aquí» i que «mai no hauria projectat arribar tan lluny». «Jo no faig cine per guanyar un Oscar, faig cine perquè tinc la necessitat d’explicar les meves coses i és el mitjà que més m’agrada», va dir també. I parlava d’anar «amb molta prudència. Intento no imaginar-me que passaria si arribéssim, sinó que, de moment, anem pas a pas, a poc a poc, seguint tot el que necessitem per poder arribar tan lluny com puguem. Després estan les expectatives dels altres, que jo no puc controlar, i una cosa així en genera moltes. Però és que falta molt encara. S’ha de ser prudent», insistia.

El seu triomf, a més, ja va més enllà del que decideixi Hollywood, de si recorre l’alfombra vermella, o si puja a l’escenari del Dolby Theater. En Max i l’Amy, els espectadors novaiorquesos sud-coreans, no només en sortien meravellats amb ‘Alcarràs’. Després d’haver vist el treball de Simón i d’haver-la escoltat, sabien que veurien ‘Estiu 1993’.