Hollywood
Unes quantes favorites però cap candidatura clara
‘Tot a la vegada a tot arreu’ s’ha col·locat dalt de tot amb les seves 11 nominacions, però cap de les 10 pel·lícules escollides per a l’Oscar apareix més favorita que una altra.
Tenir moltes nominacions no suposa ser la favorita. Recordin el recent cas d’‘Alcarràs’ en els Goya. ‘Tot a la vegada a tot arreu’, amb 11 nominacions, ha fet saltar la banca en les candidatures a l’Oscar d’aquest any, però veurem quina és la situació real de la pel·lícula un cop s’acabi la gala d’aquest diumenge al Dolby Theatre de Los Angeles.
Aquesta barreja de ciència-ficció, fantàstic, acció, arts marcials, comèdia i aventures amb Michelle Yeoh com a salvadora de la humanitat després de perdre’s en uns quants multiversos a causa d’una ruptura interdimensional, ha sigut realitzada per Dan Kwan i Daniel Scheinert, coneguts com els Daniels. Van resultar bastant més inspirats en la seva ‘opera prima’, ‘Swiss army man’ (2016), una producció independent premiada als festivals de Sitges i Sundance, protagonitzada per Paul Dano i un Daniel Radcliffe obstinat –amb raó– a deixar enrere Harry Potter, i recordada pel cadàver flatulent que acompanya el nàufrag en una illa.
Yeoh, que es troba com un peix dins l’aigua en les seqüències d’arts marcials, va aconseguir el Globus d’Or com a millor actriu en l’apartat de comèdia, signe inequívoc que aquest film pot ser premiat pel seu humor, per la seva concepció dels multiversos o per les seves escenes d’acció, així que és normal que surti com a favorita en un any certament estrany en què, en realitat, de favorita no n’hi ha cap.
El favoritisme dels Daniels
Aquest cop, els acadèmics han fet un mostrari ampli en 10 films que toquen tots els pals possibles: divertiment i espectacle, pacifisme en la guerra, biografies íntimes, relats de cambra, cine feminista, biopics d’estrelles musicals i films de denúncia sobre els abusos de poder. Veurem si la distensió de la pel·lícula dels Daniels s’emportarà l’Oscar com en l’edició anterior se’l va emportar ‘CODA: los sonidos del silencio’ quan tot semblava indicar que l’aconseguiria Jane Campion amb ‘El poder del perro’.
‘Coda’ va entrar de forma sigil·losa, sense fer soroll, mentre que ‘Tot a la vegada a tot arreu’ fa setmanes que està fent soroll. S’ha de tenir en compte, a més, que la produeix A24, companyia que juga molt fort en l’actual mercat de valors del cine nord-americà i que li ha canviat la cara al cine de terror ‘arty’ (‘La bruja’, ‘Hereditary’, ‘El faro', ‘Midsommar’, ‘X’), i al cine ‘indie’ (‘Lady Bird’, ‘Moonlight’, ‘El que amaga Silver Lake’, ‘Red rocket’, ‘Ruido de fondo’, ‘La balena’, ‘Aftersun’).
Si el favoritisme el marca la condició numèrica, la seguirien ‘Almas en pena en Isherim’ i ‘Sin novedad en el frente’, totes dues amb 9 nominacions. La primera és una excel·lent història mínima feta amb un sentit de l’humor tràgic. Al contrari que la proposta dels Daniels. En tot cas, és estrany que estigui nominat Colin Farrell i no Brendan Gleeson, ja que el protagonisme és absolut de tots dos i no s’entén la feina d’un sense la de l’altre. La lògica aclaparadora dels Oscars, que sempre premia intèrprets de personatges amb minusvalideses físiques o mentals, es decantaria cap a un altre Brendan, el Fraser obès de ‘La ballena'.
¿El primer Oscar per a una actriu llatina?
Quant a la nova adaptació de la novel·la d’Erich Maria Remarque, sent alemanya és veritat que té coproducció nord-americana, però no deixa de ser la proposta anual de Netflix, empresa obsessionada a aconseguir per fi l’Oscar. Comptaven amb ‘Blonde’, però no ha sigut ben rebuda i potser només Ana de Armas satisfaci les exigències en el paper de Marilyn Monroe. També és difícil que ‘Sin novedad en el frente’ repeteixi el doble èxit de ‘Paràsits’ el 2019, quan el film sud-coreà va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula i a la de parla no anglesa; només és favorita en aquesta segona categoria, en què ‘Argentina, 1985’ apareix més ben posicionada.
Segueixen ‘Elvis’, amb 8 nominacions –potser massa per a la pel·lícula sobre el mite del rock’n’roll que va ser devorat precisament per la maquinaria hollywoodiana– i ‘Los Fabelman’, amb 7. D’una manera o una altra, Spielberg sempre hi és present, tot i que només ha guanyat l’Oscar al millor film una vegada, el llunyà 1993 amb ‘La llista de Schindler’; ‘Los Fabelman’ és més personal.
No semblen tan clares les opcions per a ‘Ellas hablan’, malgrat el seu manifest feminista; ni per a ‘TÁR’ i el seu discurs intel·ligent sobre els abusos del poder, tot i que Cate Blanchett es perfila com a favorita en la seva pugna amb Michelle Yeoh o Ana de Armas. ‘Top gun: Maverick’ i ‘Avatar: El sentit de l’aigua’ arrasaran amb els premis tècnics, sens dubte, tot i que tindria gràcia que l’estatueta de la millor pel·lícula fos per a la tornada de Tom Cruise com a pilot aeri de combat quab l’original, ‘Top gun’, es va saldar el 1986 amb només un Oscar a la millor cançó original.
Queda l’‘outsider’ ‘El triángulo de la tristeza’. El film de Ruben Östlund s’ha colat en la categoria de millor pel·lícula quan el més lògic hauria sigut que competís en la de pel·lícula estrangera més enllà de l’etílic concurs del nord-americà Woody Harrelson com a capità marxista del transatlàntic de luxe.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- Filó turístic Excursions ‘low cost’ des de Barcelona: el fenomen en auge que inunda els portals de veïns
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- El número 2 d’Emergències valora ara deixar el Consell