Qui és qui en el biopic de Bob Dylan, ‘A Complete Unknown’

JOAN BAEZ (Monica Barbaro)

Joan Baez apareix a la pel·lícula a través de la seva relació amb Dylan. Ella havia triomfat abans que ell. Nascuda a Staten Island el 1941, va tenir una infància complicada a causa dels abusos paterns, que ella no va processar en tota la seva dimensió fins a anys després. El folk en la seva màxima expressió de cançó protesta li pertany a ella. Va aconseguir l’èxit immediat amb el seu primer disc, ‘Joan Baez’ (1960), amb diversos temes tradicionals arreglats per ella, entre d’altres la versió de ‘House of the rising sun’ utilitzada en el film. La seva relació tempestuosa amb Dylan és àmpliament contemplada a la pel·lícula, en gires o quan ella vivia al Chelsea Hotel novaiorquès. La interpreta una excel·lent Monica Barbaro.

PETE SEEGER (Edward Norton)

A la pel·lícula se’l retrata com un humanista del folk americà, un home plàcid i casolà, comprensiu fins i tot quan Dylan va decidir dinamitar el festival de Newport consagrat al folk. Seeger (1919-2014) va ser un músic íntegre, explorador de les arrels musicals del seu país. Va fer servir el banjo com a instrument, en comptes de la guitarra, i sempre va estar compromès amb els drets dels oprimits. Als anys 50 se les va veure amb el comitè d’activitats antiamericanes per la seva inclinació esquerrana i obertament pacifista. Va agafar Dylan sota la seva protecció quan aquest era un inexpert acabat d’aterrar a Nova York. La interpretació que fa Edward Norton de Seeger és del més notable del film.

SYLVIE RUSSO/SUZE ROTOLO (Elle Fanning)

Elle Fanning interpreta Sylvie Russo, la nòvia eterna de Dylan entre 1961 i 1965, l’època comprimida a la pel·lícula de James Mangold. És l’únic personatge a qui se li ha canviat el nom, ja que en realitat es tracta de Suze Rotolo (1943-2011), pintora a l’escena del Greenwich Village que va ser parella de Dylan en aquells anys convulsos en el terreny personal i en l’àmbit musical. És sens dubte el personatge amb més llicències al film. La seva importància va ser capital en aquell temps de formació. Va aparèixer a la icònica portada del segon àlbum del cantant, ‘The freewheelin’ Bob Dylan’ (1963), caminant abraçada a ell per un carrer nevat. La seva autobiografia, publicada el 2008, no es titula en va ‘A freewheelin’ time’.

JOHNY CASH (Boyd Holbrook)

Té tres aparicions al film, però són fulgurants. Segons se’ns explica en aquesta ficció basada en fets reals, Cash va ser un dels que va animar Dylan a tocar el seu blues elèctric al festival de Newport, i li va agradar la seva proposta. Li dona vida un Boyd Holbrook que concentra en aquestes poques escenes tot el poder d’atracció –i autodestrucció– de l’estrella de la música country, tot i que també va dinamitar aquest estil. Cash (1932-2003) va ser víctima de l’alcohol i les amfetamines en un tram de la seva vida. El seu disc en directe de 1969 al penal de San Quentin és una fita. James Mangold, director d’‘A complete unknown’, ja li va dedicar un film el 2005, ‘A la corda fluixa’, interpretat per Joaquim Phoenix.

WOODY GUTHRIE (Scoot McNairie)

Quan Dylan va arribar a Nova York el 1961, Woody Guthrie estava hospitalitzat. El primer que va fer va ser visitar-lo. En el film és una seqüència molt emotiva en què també està present Seeger: passat, present i futur de la música americana. Va morir l’octubre de 1967, als 55 anys, a causa de la malaltia de Huntington. Va viatjar per tot el país, tenia una profunda convicció antifeixista i va deixar un llegat musical enorme en què va retratar les turbulències socials de la Gran Depressió. Dylan li va dedicar ‘Song to Woody’, Billy Bragg i Wilco van recuperar les seves cançons inèdites el 1995 i un dels seus himnes és ‘This land is your land’. David Carradine li va donar vida al film ‘Camí a la glòria’ (1976).

BOB NEUWIRTH (Will Harrison)

Notícies relacionades

¿Quan es van celebrar els primers Premis Oscar? Origen i evolució

Oscars 2023: Els millors vestits de la festa de ‘Vanity Fair’ després de l’entrega de premis

Tot i que en el període d’electrificació de la música de Dylan –que cristal·litzaria en tres discos fonamentals, ‘Bringing it all back home’, ‘Highway 61 revisited’ i ‘Blonde on blonde’– sempre es parla del guitarrista Mike Bloomfield, l’organista Al Kooper i el productor Tom Wilson, la figura de Bobby Neuwirth (1939-2022) en aquest procés seria fonamental. Va col·laborar amb Janis Joplin i Kris Kristofferson i es va convertir en el ‘road manager’ de Dylan i el seu principal assessor en les gires de mitjans els 60. Cantant, compositor, productor i arranjador, també es va dedicar a la pintura i no va gravar el seu primer disc fins al 1974. Després treballaria amb Dusty Springfield, John Cale i Hal Willner, entre d’altres.

ALAN LOMAX (Norbert Leo Butz)

Alan Lomax (1915-2002) és, juntament amb Harry Smith, el gran etnomusicòleg nord-americà. Importantíssims són els seus treballs de camp: va passar anys viatjant pel país i registrant en el magnetòfon cançons de camperols, grangers, habitants dels Apalatxes, presos, treballadors dels camps de cotó o cantants anònims de blues i folk. Va fer el mateix a Irlanda, Espanya o Itàlia. Les seves recopilacions de cançons populars del segle XX, moltes de les quals gravades per ell per primera vegada, suposen un gran llegat. No surt ben parat a la pel·lícula, perquè és el més reticent que Dylan surti a l’escenari del festival de folk Newport per tocar el seu inusitat blues elèctric i s’acaba enredant a cops de puny.