Premis del cine

Els Oscars es rendeixen a ‘Anora’

Cinc estatuetes, inclosa la de millor pel·lícula, coronen el treball de Sean Baker i el seu protagonista, Mikey Madison, dona la gran sorpresa de la nit

DIRECTE | Premis Oscar 2025: qui guanyarà i última hora dels nominats, gala i catifa vermella

ANGELA WEISS / AFP / VÍDEO: Atlas News

6
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

«Llarga vida al cine independent». Amb aquesta frase i amb l’estatueta a millor pel·lícula a les mans ha tancat aquest diumenge Sean Baker la nit en què els Oscars s’han rendit a la seva última pel·lícula, ‘Anora’, un treball fet amb sis milions de dòlars i un equip de només 40 persones, que ja va guanyar la Palma d’Or a Cannes i que a les taquilles dels Estats Units ha recaptat menys de 16 milions de dòlars (menys que cap altra guanyadora d’Oscar a millor pel·lícula en la història) i que l’Acadèmia de Hollywood ha elevat en la 97a edició dels seus premis cinc vegades a l’Olimp.

La coronació representa la gran validació de Baker, un mestre de la mirada, un cineasta de talent, humanisme i honestedat que enfoca la seva càmera i els seus guions als que molts no veuen o no volen veure, treballadors sexuals, la gent que queda en els marges del relat amb què un altre cine, la cultura i la societat han construït el mite del somni americà oblidant o ignorant el seu revers.

Una ‘stripper’

La seva història d’una ‘stripper’ que creu haver trobat el seu príncep blau en el jove fill d’un oligarca rus, rere la qual palpiten altres temes com el capitalisme o la immigració, li ha valgut personalment a Baker quatre estatuetes: com a productor, director, autor del guió original i muntador, una marca que abans només havien aconseguit en una mateixa edició Bong Joon-ho per ‘Paràsits’ i Walt Disney, un creador als antípodes del de Nova Jersey. I ha donat al cineasta l’oportunitat de parlar quatre vegades, en què ha fet dedicatòries als treballadors sexuals i ha reivindicat el cine independent i, també, amb passió, la importància del cine en sales.

Sorpreses

‘Anora’ ha servit també la sorpresa més majúscula de la nit als Oscars: el triomf com a millor actriu de la seva protagonista, Mikey Madison, que als seus 25 anys entra als annals com la guanyadora més jove de l’estatueta en una categoria on totes les apostes s’inclinaven per Demi Moore, espectacular en el seu retorn a ‘La substància’, l’arriscada feina de Coralie Fargeant que se n’ha anat només amb l’Oscar al millor maquillatge i perruqueria, i veien el seu repte més gran en la brasilera Fernanda Torres.

L’única categoria en què ‘Anora’ no ha convertit la nominació en or ha sigut en la categoria d’actor de repartiment, en què com s’esperava l’Oscar ha anat a parar a Kieran Culkin per ‘A real pain’. Però la coronació d’‘Anora’ ha sigut gairebé absoluta, i ha acabat amb les incerteses que havien marcat el final d’aquesta temporada de premis que culmina en els Oscars, dirimint el duel que semblava obert amb ‘The Brutalist’, un altre títol independent que ha acabat sumant tres estatuetes (per al seu protagonista, Adrien Brody, i per la fotografia i la banda sonora) i amb ‘Conclave’ (reconeguda pel guió adaptat).

Ha posat fi també a una temporada marcada per les polèmiques, cap més gran que la que ha envoltat i, no enfonsat però si tocat, profundament, ‘Emilia Pérez’ des que van sortir a la llum els insultants antics tuits de la seva protagonista, l’espanyola Karla Sofia Gascón. De les 13 nominacions que va aconseguir, incloent-ne una d’històrica per a la d’Alcobendas com a primera actriu trans en la seva categoria, el narcomusical de Jacques Audiard n’ha convertit en or dues, la de l’aplaudida i emocionada Zoe Saldaña com a actriu de repartiment i la de millor cançó per a ‘El mal’. Però el llast de la controvèrsia s’ha deixat sentir notablement. I fins i tot en la categoria de pel·lícula internacional on fa uns mesos tothom donava per favorita la producció francesa, aquest diumenge ha quedat relegada davant ‘Aún estoy aquí’, el canònic i emocionant drama polític de Walter Salles, que ha donat el seu primer Oscar al Brasil.

Els canvis en l’esperit de l’Acadèmia de Hollywood, o almenys els que provoquen la internacionalització dels seus membres, i l’obertura a altres sensibilitats i realitats cinematogràfiques, s’han deixat sentir en altres premis d’un palmarès en què la representació de les grans superproduccions ha quedat relegada a les dues estatuetes per barba per a ‘Dune: Part 2’ (so i efectes visuals) i ‘Wicked’ (disseny de producció i vestuari).

‘Flow’, el llargmetratge d’animació sense diàlegs realitzat amb només 3,5 milions d’euros i Blender, un programari de codi obert per a 3D, s’ha imposat a ‘Del revés 2’, la pel·lícula de Pixar que és la d’animació que més ha recaptat en tota la història, i a ‘Robot Salvaje’, de Dreamworks. Ha sigut el primer Oscar en la història per a Lituània.

Política

Els acadèmics també han premiat en categoria documental ‘No other land’, un treball realitzat per un col·lectiu de palestins i israelians que retrata amb tota la seva cruesa la brutalitat diària que viuen els pobladors de Cisjordània davant la destrucció de les seves llars pels colons d’Israel, els desplaçaments forçats i el regim militar. La pel·lícula, malgrat el seu reconeixement i aclamació, ni tan sols ha aconseguit distribuïdor als Estats Units.

Al recollir la seva estatueta, el palestí Basel Adra ha fet una crida «al món a emprendre accions serioses per aturar la injustícia i la neteja ètnica del poble palestí». I l’israelià Yuval Abraham ha assegurat que «hi ha un camí diferent, una solució política, sense supremacia ètnica, amb drets nacionals per als dos pobles», i ha qüestionat la política exterior nord-americana que «està ajudant a bloquejar aquest camí».

Ha sigut el més polític dels missatges a la gala presentada des del terreny del risc escàs pel còmic Conan O’Brian, però no l’únic. Saldaña, la primera guanyadora d’origen dominicà, s’ha declarat «orgullosa filla de pares immigrntes amb somnis, dignitat i mans de treball dur», i Brody, que a ‘The Brutalist’ encarna un immigrant hongarès supervivent de l’Holocaust, també ha apuntat «als traumes i repercussions de la guerra, de l’opressió sistemàtica, de l’antisemitisme i del racisme» i de la demonització «de l’altre». 

Notícies relacionades

«Crec que hi ha un camí per a un món més sa, més feliç i inclusiu, si el passat ens pot ensenyar alguna cosa és el recordatori que no s’ha de deixar que l’odi avanci sense control», ha dit l’actor, que tornava a recollir un Oscar 22 anys després de guanyar-lo per ‘El pianista’.

Ucraïna

Ucraïna hi ha estat present en forma de les banderes en algunes solapes o en el crit «Ucraïna Lliure» que ha llançat Daryl Hannah abans de presentar un premi. I tot i que ningú ha citat Donald Trump pel seu nom en una cerimònia que sí que ha rendit nombrosos homenatges a Los Angeles, la ciutat fuetejada recentment per devastadors incendis, el missatge d’atac al seu acostament a Vladímir Putin ha aparegut en una de les frases d’O’Brien, el mestre de cerimònies, que repassant el bon moment que estava tenint ‘Anora’, una pel·lícula en què la protagonista en una escena s’enfronta amb la família d’oligarques russos, ha dit: «Imagino que als nord-americans els emociona veure algú per fi disposat a plantar-se davant un rus poderós».