Francesc Juzgado: «Abans de la crisi teníem persones sense feina i ara tenim treballadors pobres»

Francesc Juzgado (Barcelona, 1956) va arribar a l’alcaldia de Parets del Vallès (el Vallès Oriental) el 2 de juny del 2018, just el dia en què Pedro Sánchez va assumir les regnes del Govern d’Espanya, fet sobre el qual l’alcalde de Parets fa broma sarcàsticament: "Em va restar protagonisme". Juzgado, regidor socialista des del 2011 després del seu pas pel món empresarial, va arribar al govern municipal amb l’inesperat i complex repte de substituir el carismàtic Sergi Mingote, que va deixar l’alcaldia per dur a terme el seu somni de pujar a sis vuit mils en un sol any. En conversa amb EL PERIÓDICO, l’actual primer edil del municipi vallesà fa balanç del seu fins ara curt mandat i esbossa els reptes locals a curt i mitjà termini.

---

Pregunta (P). ¿Com li ha canviat la vida des que es va proclamar alcalde?

Resposta (R). La vida m’ha canviat sobretot perquè he assumit una responsabilitat més gran. Quan era regidor sempre tenia algú que podia consultar; anava a l’alcalde i li preguntava quan tenia dubtes. Ara he de posar-me davant el mirall i preguntar-me: “¿Alcalde, què fem amb això?”. També té una part molt satisfactòria, perquè veure la reacció dels veïns i veïnes del municipi cap a la meva persona... és clar, abans no era el mateix. En cap moment m’hauria plantejat ser alcalde del meu poble i, per tant, és un orgull per a mi. Però, sí, més feina i més responsabilitat.

P. Passa a ser primer edil un any abans de les eleccions i substitueix un alcalde carismàtic com ho és Sergi Mingote. ¿Quin és el seu balanç polític?

R. El balanç és molt positiu, personalment i com a persona que lidera el projecte socialista de l’equip de govern. És molt gratificant poder acabar el projecte que teníem previst per a aquest mandat a partir del nostre model de municipi, poder dur-lo a terme com a alcalde i al seu torn tenir aquest contacte tan directe amb els nostres ciutadans. A mi em troben a les places, al bar prenent cafè, a les botigues; planxant, no, perquè m’ho faig a casa jo sol [riu] ... Soc un alcalde proper, que accepta les reaccions dels nostres veïns. Per a mi és molt gratificant poder solucionar els problemes dels veïns i veïnes.

P. Quan parla de model de municipi, ¿a què es refereix? 

R. Al model de municipi que fa anys que seguim, que no és només urbanístic, sinó també un model d’atenció i servei a la ciutadania. Nosaltres hem prioritzat –perquè ens ha tocat des que vaig entrar el 2011 com a regidor i ara com a alcalde– en primer lloc l’ocupació, trobar feina per als nostres ciutadans, en una època dura, de crisi. I després projectes encarats a la ciutadania, per exemple la gratuïtat dels llibres escolars a les escoles de primària. Per tant, existeix continuïtat entre el període de Sergi Mingote i el meu.

P. En aquest cicle d’entrevistes de balanç de mandat, als alcaldes els en preguntem sobre com han variat les peticions dels veïns entre 2015 i 2019, dos moments diferents, sobretot a nivell econòmic. ¿Quina lectura en fa?

R. Sense ser un gran tècnic ni un gran entès, el que sí que puc dir és que es nota una diferència. El 2011 la situació era molt greu quant a l’atur, per culpa de la crisi. Nosaltres hem dut a terme moltes mesures, com ara plans d’ocupació, ajuts a les empreses perquè contractin personal a través de la nostra oficina local d’ocupació... I, sí, ara hi ha més feina.

Però també veiem un canvi en el fet que hi ha gent que treballa i que tot i així té dificultats per arribar a fi de mes: és cert que hi ha més ocupació, però també és veritat que hi ha la figura dels treballadors pobres; abans teníem persones sense feina i ara tenim treballadors pobres, perquè el sou no els dona per arribar a fi de mes. En tot cas, estem satisfets amb les mesures preses, perquè ara estem entorn d’un 9% d’atur, per sota de la mitjana.  

P. En termes de Catalunya, és una xifra molt positiva, per la forta base industrial que manté el municipi. ¿Com ho faran per no perdre posicions en aquest sentit?

R. Estem molt satisfets que el nostre índex d’atur estigui per sota de la resta. Però això no vol dir que estiguem del tot contents; mentre tinguem gent treballadora del poble a l’atur... no ho estarem del tot. Estem donant ajuts a les empreses per a la contractació de personal a través del nostre servei local d’ocupació. Si el contracte d’una persona és de tres mesos, tenen una bonificació; si se li fa un contracte fix, en té una altra... arribem a donar 1.500 i 2.000 euros a empreses que necessiten contractar algú. La nostra reflexió és: en comptes de fer-ho a través d’una empresa de treball temporal, si ho fan mitjançant el servei local d’ocupació, tindran benefici. Això ens està donant un bon resultat i tenim una partida d’uns 400.000 € per dotar aquests plans d’ocupació. I, sí, és cert que tenim la sort que al nostre poble hi ha molta indústria de gran qualitat.

P. Parlant d’indústria, el novembre del 2017 van anunciar un acord amb el grup d’empreses Inkemia IUCT per crear una acceleradora d’empreses i fer del municipi una ciutat universitària. “Un clúster 

R. A mi no m’agrada gaire aquesta paraula, però és veritat que som pioners: vam crear un Consell Industrial en què aquest clúster participa i en què hi són la majoria d’empreses grans, tot i que també tenen cabuda les altres. A través d’aquest consell busquem sinergies de col·laboració entre la indústria i l’Administració. Tant jo com els companys que em van precedir, Sergi Mingote i Joan Seguer, sempre hem cregut que s’ha d’anar de la mà de la indústria, cosa que no havia passat anteriorment. I la contrapartida de tot això, evidentment, és intentar reduir l’atur.

P. Abans parlàvem de les preocupacions dels veïns. ¿Què li demanen quan el paren pel carrer? 

R. Doncs des que tenen familiars a l’atur i els expliquem el ventall de possibilitats que hi ha, fins a problemes més de proximitat. No em parlen de grans problemes, de política supramunicipal, per entendre’ns. Els preocupa si les voreres estan en bon estat, si es recull o es neteja puntualment una zona concreta del municipi... aquestes són les grans preocupacions. Amb les altres coses, tot i que queda lleig que ho digui jo, estan bastant satisfets. Hi ha gent que viuen aquí des de fa tres, quatre o cinc anys que diuen que n’estan encantats. I hi ha gent que fa 50 anys que és aquí i potser troba més defectes. 

P. En canvi, de vegades el que es projecta de la política, també de la local, són justament debats d’àmbits supramunicipals. Com a alcalde, ¿lamenta que es generi aquesta situació? 

R. Sí, però entenc que d’una banda hi ha les persones, i de l’altra, l’àmbit polític; els debats polítics se centren més en les nostres juntes de portaveus o en el nostre ple que al carrer. Al carrer, la gent ens transmet coses sobre les quals sap que la podem ajudar. Hi ha gent que necessita que se l’ajudi amb aliments per arribar a final de mes, hi ha gent gran que ens demanda que els posem ajuts a la llar per netejar... Després també hi ha una certa preocupació per la situació actual catalana. Però, sí, el debat polític està molt centralitzat en els mitjans de comunicació, perquè de vegades als polítics ens interessa fer eco en els mitjans de comunicació del que volem transmetre.

P. Una part de l’oposició ha aprofitat l’empresonament de Jordi Turull, veí de Parets, per criticar-lo. ¿Això l’incomoda personalment?

R. Personalment, ja ho vaig dir des del minut zero en què vaig ser escollit com a alcalde, lamento molt la situació del nostre veí Jordi Turull, que està empresonat. Però no només la seva, també la situació de tots els altres empresonats. Crec que són mesures desproporcionades les que s’han pres; crec que aquestes persones haurien d’estar en llibertat i que, quan arribi la sentència, surti el que surti, els jutges són els que decideixen. Aquí no opinaré, tot i que tinc la meva opinió, però crec que no és la que em toca expressar com a càrrec públic. Però, no, a mi no m’incomoda aquest tema; hem tingut alguna conversa amb la seva família i això és el que els transmeto. De vegades, com dèieu, hi ha debats polítics i potser no a tothom li interessa dir que Francesc Juzgado, alcalde, està dient el que us dic a vosaltres. Però ho he dit, no ara, sinó des de la primera entrevista que vaig tenir el mateix juny; em vaig expressar com ara, perquè penso així.

P. ¿Ha anat a visitar Jordi Turull a Lledoners? ¿Si és que no, s’ho ha plantejat?

R. No, no hi he anat. De vegades ens ho hem plantejat, però no hi he anat. Crec que els arriba per altres mitjans això que acabo d’expressar, però no he fet el pas d’anar-lo a veure. Jo li podria parlar com a veí, com a persona, com a conegut del municipi. Com a polític estem en posicions diferents, el seu model polític no és el del PSC i, per tant, crec que seria agosarat dir-li alguna cosa sobre això. Com a persona, sí; li transmetria tot el meu recolzament, la meva solidaritat. En qualsvol cas, els càrrecs electes locals no estem per a això. Hem sigut escollits per fer política local; per intentar donar solució als nostres veïns i veïnes; hi ha altres estaments per fer aquest tipus de política. Per tant, crec que seria pretenciós per la meva part anar a veure'l i fer un comentari en aquesta línia. Políticament, no soc independentista i, per tant, crec que l’encaix amb Espanya pot ser d’una altra manera, i ell i el seu partit creuen una altra cosa. A mi no em toca i no ho faria; parlaria, si algun dia es dona el cas, i espero que sigui ben aviat i a Parets, d’altres coses alienes a la política.

P. A Parets, tot aquest conflicte s’ha traduït en la instal·lació i posterior retirada de la bandera espanyola del balcó de l’ajuntament, un fet no habitual des de la recuperació de la democràcia. ¿L’alcalde Juzgado creu que la bandera espanyola ha de ser al balcó?

R. Jo no faig guerra amb les banderes. Que les banderes hi siguin, em refereixo a l’espanyola i a l’europea, s’emmarca en una situació de normalitat. Considero que l’anormal és que no hi siguin. Jo vaig al Parlament de Catalunya i em trobo la bandera espanyola. Vaig a la Generalitat i em trobo la bandera espanyola. Vaig a molts ajuntaments i trobo la bandera espanyola. Vaig als Mossos i em trobo la bandera espanyola... És la normalitat. En canvi, aquí a Parets, per la situació en què ens trobem... sembla que sigui al revés. En qualsevol cas, ¿a mi en general què em preocupa? ¿De què faig bandera? No de les banderes. Per a mi i per al meu grup, les banderes són les persones. Només faig bandera de les persones, dels problemes de les persones.

P. Però el seu electorat sí que li demana que la bandera espanyola sigui al balcó, ¿oi?

R. No ho sé, perquè realment no sé qui és el meu electorat, no els conec personalment. No sé els seus noms i cognoms; són tres mil i escaig persones les que ens van votar el 2015. Però el que sí que sé és que no fan bandera d’això. Hi ha hagut èpoques en què la bandera ha estat onejant, tot i que algú ara digui que no. Però insisteixo, no faré guerra de banderes. Jo les aprecio totes. La catalana, la senyera, ¡que no me la toqui ningú! Crec que no s’ha de fer política partidista d’això, sinó dels problemes reals. I ho crec de veritat, sinó no estaria ni d’alcalde ni de regidor i m’hauria quedat a la meva empresa; crec que fem mal a tothom. I a mi a catalanista no em dona lliçons ningú. A independentista és una altra cosa, però a catalanista... ningú. Vaig lluitar, des de molt jove, per aconseguir la democràcia d’aquest país.

P. ¿Però ens pot aclarir què és exactament el que va passar? La bandera es va instal·lar de nou al balcó arran d’una petició de Ciutadans per aprovar els Pressupostos d’aquest any. I després... va desaparèixer. ¿Veritat? 

R. A veure, Ciutadans, a part de la bandera, tenia altres propostes i peticions per negociar amb nosaltres. Però, sí, això va facilitar la seva abstenció en els Pressupostos. En les negociacions amb Ara Parets-ERC, en canvi, semblava que buscaven com votar en contra malgrat que vam recollir moltes propostes que ens feien. A mesura que els dèiem que sí, la cara els anava canviant. Venien amb la predisposició de votar en contra i al final van trobar la manera de votar en contra.

Aquests Pressupostos eren importants per poder renovar la gratuïtat dels llibres, per apujar el sou als funcionaris, per ampliar el servei de recollida d’escombraries de 6 dies a 7... En total, una inversió de gairebé un milió d’euros. Havíem de pactar i Ciutadans va fer un acte de responsabilitat. I, al revés, va ser un acte d’irresponsabilitat de la resta de forces polítiques, en clau electoralista, votar-hi en contra.

La bandera va tornar i el mateix dia del ple algú la va treure, algun dels manifestants que hi havia en aquell moment a la plaça. Després es va tornar a posar... i la van tornar a treure. Per això dic que jo no vull una guerra de banderes. Ja us dic que gastarem el mínim possible en banderes, perquè la meva bandera és defensar les persones. I en això posaré tot l’afany.

P. Canviant de tema, ¿quin tracte té el govern de Parets amb el de la Generalitat? ¿Tenen interlocució?

R. No puc dir que ens sentim maltractats. Al contrari, nosaltres amb la Generalitat i els temes que hem afrontat, alguns des de Territori i Sostenibilitat, per exemple amb el tema de la C-17, de moment sempre hem trobat predisposició de trobar solucions. I jo ho he agraït. Hem aconseguit, per exemple, que tot el nus que implica l’entrada al municipi de Parets per l’ampliació del tercer carril estigui més suavitzat. No podria dir que estiguem malament. Tenim un problema, però crec que el tenim la majoria de Catalunya: que no ens financen les escoles bressol, però això no significa que tinguem una mala relació. Nosaltres en tenim tres i falten els diners que s’han anat retallant; crec que tenim un deute d’uns 500.000 euros només per aquest tema. Però hi ha interlocutors i hi ha predisposició d’arribar a acords.  

P. ¿I amb el tema de la R3 de Renfe i el desdoblament previst, que se suposa que hauria de començar en el tram Parets-la Garriga? 

R. He tingut alguna reunió amb Adif, la Generalitat i els diferents ajuntaments afectats per la línia. Es va aprovar la part mediambiental i ara falta aprovar la redacció del projecte executiu. Nosaltres hem tingut una visió global del que és el desdoblament i després òbviament ens hem centrat en el tram de Parets. Estem en contacte amb Adif arran d’un despreniment que hi va haver; volem que s’inclogui en el projecte o un fals túnel o un mur molt elevat.

També hi ha un projecte de reforma de l’estació i han començat les obres per a la construcció d’una estació transformadora per garantir la continuïtat de la força elèctrica a la via, al costat de l’estació actual. En qualsevol cas, ja veurem si aquest desdoblament permet aconseguir més freqüència dels trens, perquè crec que el tram que es vol fer és insuficient

P. Precisament perquè cada vegada hi ha més densitat industrial, l’alcalde de Sabadell parla d’ajuntar els dos Vallesos en un de sol i crear una àrea metropolitana pròpia. ¿És necessari mancomunar més?

R. Mira, el que tenim en comú els dos Vallesos, l’oriental i l’occidental, és que ens diem Vallès. Res més. És molt diferent la situació, econòmica també, dels dos Vallesos. Intentar fer-ne un de sol... costarà i molt; som dues comarques amb situacions molt diferents; l’occidental és possiblement molt més industrial que el nostre i nosaltres tenim el parc natural del Montseny... Tenim una situació molt diferent. El que sí que tinc clar és que al final d’una legislatura no és el moment de parlar d’això. Deixem als nous governs que surtin després de les municipals que emprenguin aquest tema. Després de 4 anys, quan queden 6 o 7 mesos, tornar a aquest debat... crec que no toca. Si torno a ser alcalde, amb el nou equip ja em tocarà, però ara, no.   

P. ¿Però comparteix la idea que els ajuntaments tenen competències massa delimitades entre si? ¿S’hauria d’anar a una mancomunació més gran de competències? 

R. Considero que pensar en gran és necessari, però també crec que qui tingui la competència per pensar d’aquesta manera és el que els ajuntaments ens preocupa. He sentit de tot com a regidor i ara com a alcalde; la voluntat que algunes competències municipals passin a ser d’una altra administració superior, per exemple. Penso que s’han de respectar al màxim les competències municipals i trobar les sinergies per poder entrellaçar coses, però respectant les competències de cadascun.

Som l’administració més pròxima als ciutadans, som l’administració que més coneix la situació del nostre territori. Per tant, crec que és molt important mantenir aquestes competències i alhora que hi hagi un fòrum en què es portin els temes comuns i es discuteixi. A Parets tenim una espasa de Dàmocles des de l’inici del primer govern democràtic de la Generalitat i és la carretera que nosaltres anomenem “la interpolar”, que comença a Mataró i hauria d’anar fins a Terrassa passant pel poble... i no hi ha hagut manera d’encarrilar-la, perquè és un tema que es mira 'des de dalt’.

Això a nosaltres ens impedeix tenir una única trama urbana, per exemple; no és gens fútil. Si la visió és d’un tercer que s’ho mira des de fora amb un plànol... millor que no toquin res. No dic que de manera consensuada hi pugui haver un organisme conjunt, però ha d’estar totalment consensuat.  

P. De cara a les pròximes municipals, ¿té alguna línia vermella per als pactes postelectorals?

R. No penso a pactar, en aquest moment, perquè si no li faria un flac favor als nostres electors i a la nostra gent. Penso a guanyar i a guanyar amb majoria. Per a això em presento a aquestes eleccions. Si hem de pactar, ho sabrem el 26. O el 27. El més normal és que pactem amb unes forces... ja no diré d’esquerres o de dretes –he posat molt èmfasi que el món local té altres valors–, sinó amb forces que ens comprenguin i amb qui compartim el model de poble. Si hem de pactar amb algú, serà conforme amb això. Però repeteixo, estic molt il·lusionat i crec que sortim a guanyar. 

P. Per acabar, ¿quins són els grans reptes de Parets per al pròxim mandat? ¿Es tracta d’una nova època després de Sergi Mingote o encara està completant el seu projecte?

R. Parlem del projecte socialista per al municipi; no és un projecte nou cada 4 anys, sinó que és un projecte continuista. Aquest projecte el va iniciar Joan Seguer, ho va fer Mingote, ho he fet jo i si tinc sort de seguir... el continuarem. Ens hem d’adaptar a cada moment, però el nostre model de poble, d’expansió, de creixement, de necessitats... és el mateix. És una línia que vam fer i vam assentar quan vam aprovar el nostre pla general. I amb les persones... doncs, depèn del moment.

El 2004 no sabíem que el primer en què hauríem de pensar era en plans d’ocupació per a la gent que era a l’atur i ho vam haver de fer el 2011. El que elaborem ara no és un nou model, sinó unes propostes de compromís amb els nostres ciutadans i ells seran els que el ratificaran o no. Incorporant cada vegada més el fet que, tot i que ens votin 3.000 i escaig com el 2015, no ens sentim només avalats per aquests vots, sinó que tinguem en compte tota la ciutadania. 

P. ¿Podria concretar tres reptes per al pròxim mandat?

Notícies relacionades

Cau l'atur un 9% a Parets del Vallès en relació amb el 2017

Parets del Vallès destina 26 milions d'euros al pressupost del 2019

R. Que quedi clar que no són reptes: són compromisos. I que no m’agrada revelar coses en les quals començarem a treballar amb aquesta lògica de fer-ho no només per a la nostra gent, sinó per a tots els ciutadans. Però, vaja, he assumit el compromís de fer una piscina descoberta, que és una de les grans demandes que hi ha al municipi; una altra gran necessitat és la de fer un tercer pavelló, perquè som un poble amb moltíssima participació esportiva; tenim totes les pistes ocupades amb entitats i, per tant, és una necessitat més. I la tercera... em permetreu que me la reservi per a les eleccions. 

Més notícies de Parets