10 reptes per a un horitzó blau

Més de 150 científics treballen des de fa dos anys per encàrrec de la UNESCO en l’elaboració de l’estratègia global Visió 2030 per preservar l’oceà, afrontar l’emergència climàtica i desenvolupar una economia sostenible. El resultat es plasma a deu llibres blancs que es debatran aquesta setmana i es publicaran després de la Conferència del Decenni dels Oceans de Barcelona. L’objectiu és que els països s’alineïn en aquesta estratègia en la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Oceà de Niça el 2025. EL PERIÓDICO ha estat en la presentació dels esborranys davant la comunitat científica. Aquestes són les seves propostes:

Vigilància permanent per combatre la contaminació marina.

Els contaminants debiliten l’ecosistema, la capacitat de l’oceà de regular el clima, donar aliment i sostenir el turisme i l’ocupació. S’aconsella crear una xarxa de vigilància permanent amb tecnologia per detectar i rastrejar casos de contaminació i implementar protocols estrictes. Remarca la importància de connectar les activitats terrestres amb els seus efectes contaminants sobre el mar i de polítiques de gestió de residus eficaces. S’han d’establir objectius clars, un control sobre la implementació de les mesures, polítiques efectives i finançament adequat.

Els països costaners han d’incloure la restauració marina en els seus plans.

El segon llibre blanc indica que el 2025 s’han d’identificar les variables crucials de la vida marina i establir el 2026 un marc d’observació de dades perquè cada país adapti el 2027 els seus Plans d’Acció Nacional sobre Biodiversitat.

L’oceà pot alimentar de manera sostenible.

La producció d’aliments ha d’augmentar un 70% per al 2050, quan s’arribarà als 9.700 milions d’habitants. Davant la sobreexplotació oceànica, el mar pot oferir solucions sostenibles, com a font de nous aliments, com les algues, que són riques en proteïnes i lliures de carboni. La gestió oceànica sostenible ha d’involucrar tots els actors: científics, indústria pesquera, petits productors, distribuïdors, consumidors, polítics i finances.

L’economia sostenible de l’oceà exigeix finançament i ajuda del sector privat.

L’oceà sustenta 600 milions de persones, maneja el 90% del transport de mercaderies mundial i en depèn el turisme. S’ha d’incrementar el finançament per convertir tota l’activitat en sostenible, la captació d’inversions i la cooperació intersectorial. És clau fomentar un compromís privat amb la sostenibilitat, la transparència i la inclusivitat.

Potenciar el segrest marí de carboni contra el canvi climàtic.

L’oceà absorbeix el 25% de totes les emissions de CO₂ antropogèniques, mitigant així el canvi climàtic. Es proposa desenvolupar ecosistemes de carboni blau, com manglars, prades de pastures marines i maresmes, amb alta capacitat de segrestar carboni; implementar noves tècniques encara pendents de desenvolupar de Captura i Emmagatzematge de Carboni (CEDC) per eliminar l’excés de CO₂ que provoca acidificació; i reduir la contaminació marina per alleujar l’estrès en els organismes marins responsables de capturar CO.

Urgeix planificar l’adaptació de les regions costaneres.

El sisè llibre blanc ressalta l’absència d’objectius globals per a la resiliència de les àrees costaneres. Augment del nivell del mar, tsunamis, ciclons, inundacions, erosió, desglaç glacial, acidificació i desoxigenació de l’oceà, entre d’altres, són riscos exacerbats pel canvi climàtic juntament amb desafiaments com la contaminació per aigües residuals, la sobrepesca i el turisme costaner. Proposen desenvolupar plans estratègics d’adaptació innovadors i implementar sistemes d’alerta primerenca. Es necessita una visió a llarg termini cap a una societat resistent al clima i la importància de la cooperació internacional.

Crear un sistema global d’observació oceànica.

S’ha de codissenyar un monitoratge a tot el planeta que proveeixi dades accessibles per a tothom. Això implica establir uns indicadors clau, desenvolupar l’estructura de governança per a la coordinació internacional del sistema d’observació i incentivar la inversió en tecnologies oceàniques d’accés obert i assequibles.

Crear una representació digital de l’oceà per millorar la presa de decisions i donar suport a la gestió sostenible.

Hi ha mapes del nostre entorn terrestre, però l’oceà és un gran desconegut. Es proposa crear un veritable Atles Digital global de l’Oceà amb plataformes inclusives per compartir i intercanviar coneixement marí.

Coneixement per a tothom.

La distribució desigual de la formació i el finançament obstaculitzen la gestió costanera. Els experts consideren essencial assegurar un desenvolupament de capacitats integral en ciències oceàniques arreu del món, amb un enfocament en regions menys avançades científicament i en comunitats marginades.

Notícies relacionades

Catalunya estudia eliminar preses dels llacs pirinencs

Els ecologistes diuen que és "urgent" fer caure la presa de Sant Maurici

Canviar la relació de la humanitat amb l’oceà.

Cal modelar un canvi de valors i evolucionar les normes socials i comportaments relacionats amb l’oceà. Marca per a 2025 l’objectiu de dirigir finançament a ciències, comunicació i educació oceànica; per al 2028 tenir programes amb impacte social i ambiental; i per més enllà, aconseguir un canvi sistèmic amb impacte social i ambiental.