Sentència per al canvi

A partir d’ara, els governs europeus han de retre comptes per l’absència de mesures adequades per lluitar contra el canvi climàtic. Sens dubte, un moment històric.

Sentència per al canvi

RONALD WITTEK

2
Es llegeix en minuts
Ruth Ferrero-Turrión
Ruth Ferrero-Turrión

Professora de Ciència Política a la UCM i investigadora sènior a l'Institut Complutense d'Estudis Internacionals (ICEI)

ver +

En la seva sessió d’ahir, 9 d’abril del 2024, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va pronunciar el que, sens dubte, serà una sentència pionera i determinant en la lluita legal contra el canvi climàtic. La pregunta sobre la qual van respondre els jutges d’Estrasburg no era cap altra que la que plantejava com una violació dels drets humans la inacció governamental davant el canvi climàtic. De com es respongués a alguna de les tres sentències sobre què s’havia de respondre assentaria o no les bases per a futurs litigis que haguessin de dirimir la manera en què la inacció dels governs en la lluita contra el canvi climàtic podria afectar els drets de les persones a viure en un planeta habitable.

Dels tres casos que es dirimien, en un es van pronunciar a favor. El que feia referència a un col·lectiu de 2.000 dones suïsses que van acusar el seu govern de no fer prou per combatre el canvi climàtic, cosa que repercutia sobre la seva pròpia salut, al posar-les en risc de mort durant les onades de calor. Van argumentar que l’edat i el gènere les feien particularment vulnerables als impactes del canvi climàtic. Van apel·lar al compliment dels criteris de la Cimera de París per part del Govern helvètic, les demandants residien al país i havien respectat els diferents passos de la justícia ordinària.

Els altres dos, el presentat per un exalcalde francès d’una ciutat de la costa francesa i el que van presentar un grup de sis joves portuguesos contra 32 països europeus, van ser desestimats. En tots dos casos, els errors procedimentals i d’abast dels casos van jugar en contra seu. No havien esgotat les vies jurídiques ordinàries, la demanda excedia una entitat territorial o la persona que presentava la demanda no residia ja al territori que denunciava.

Notícies relacionades

En tot cas, el més rellevant és la sentència contra Suïssa. Centrem-nos-hi i focalitzem-nos també a saber per què és important. En primer lloc, tot i que les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans no són vinculants, el cert és que assenten un precedent contra el qual es jutjaran les demandes que han d’arribar. A partir d’ara, qualsevol cas similar en algun dels estats membre del Consell d’Europa (no s’ha de confondre amb el Consell Europeu, sisplau), ni més ni menys que 46, serà susceptible de ser guanyat a tribunals nacionals. En segon lloc, perquè marca el camí procedimental que s’ha de seguir a aquells que presentin més casos d’aquesta naturalesa. S’ha indicat de manera molt clara que és imprescindible esgotar les vies jurídiques nacionals, i també que és essencial que l’objecte estigui acotat a l’Estat on s’hagi detectat la inacció. Els procediments en dret són fonamentals, i amb aquesta sentència favorable la ruta que cal seguir per arribar a la justícia climàtica està marcada. I, per fi, en tercer lloc, aquesta resolució també tindrà una influència en altres tribunals nacionals, però també internacionals, que tinguin sobre la taula qüestions vinculades a les polítiques climàtiques i als drets humans.

A partir d’ara, els governs han de retre comptes per l’absència de mesures adequades per lluitar contra el canvi climàtic, o, el que és el mateix, es materialitza la necessitat del compliment dels acords i indicadors adoptats en el marc de les diferents cimeres del clima. Sens dubte, un gran pas cap a la justiciabilitat del canvi climàtic. Sens dubte, un moment històric.

Temes:

Govern Calor