20.000 tones de cendra d’escombraries que no es reciclen

L’abocador de Castellolí embossa per enterrar les escòries de tres incineradores, inclosa la de Tersa, que paga 3,15 milions d’euros per traslladar unes 12.500 tones anuals de restes perilloses.

Abocador de Can Palà. | JORDI OTIX

Una muntanya de cendra. La imatge que apel·la a Mordor no s’emula a Castellolí. L’únic monticle que hi ha per ara a l’abocador controlat de residus industrials perillosos de Can Palà són provisions de terra per cobrir els menuts sepultats al clot i evitar que els camions circulin sobre pols contaminant. No existeix una rèplica de la Muntanya de Foc a l’Anoia, si bé Catalunya podria erigir una cimera llòbrega com la de Tolkien si s’ho proposés: cada any, la comunitat genera més de 20.000 tones de cendres amb les escombraries llançades als contenidors grisos, la que no es recicla.

Castellolí és el destí de les restes de la cremació de rebutjos urbans a les tres incineradores que funcionen a Catalunya, situades a Sant Adrià de Besòs, Mataró i Tarragona. És l’únic tipus de desaprofitament que es tracta en una planta dins de la instal·lació, on s’embossa per solidificar-lo barrejat amb lixiviats, els líquids residuals que l’abocador desprèn. "La cendra es diposita en sacs. Triguen sis minuts a fer-se i redueixen la perillositat del material", explica Xavier Mundet, gerent d’Atles Gestió Mediambiental, l’empresa que s’encarrega de Can Palà.

Part de les cendres són processades per estabilitzar-les en unes plantes intermèdies abans d’enviar-se a Castellolí, amb la qual cosa arriben sense identificar-se el seu origen. En tot cas, les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica desglossen quantes d’aquestes escòries classificades com a perilloses són fruit de cada incineradora.

Tersa és la central de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, sota investigació judicial per presumptes superacions dels llindars de pol·lució i registres desorbitats de temperatures, la clau per certificar si es va cremar al nivell de calor adequat per prevenir la dispersió de dioxines i furans cancerígens. La fàbrica on cremen els desaprofitaments de la capital i la seva conurbació per obtenir energia va produir 10.918,26 tones de cendres el 2022, l’últim any amb resultats publicats al Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants.

La xifra d’aquell any va ser inferior a la mitjana habitual. Així ho dona a entendre el contracte pel qual Tersa va renovar l’enviament de les seves escòries a Atlas per 3,15 milions d’euros el 2023: l’acord preveu que es transportin 12.500 tones per any.

A Sant Adrià es van calcinar un total de 342.827 tones de desaprofitaments el 2023, mentre que Mataró crema fins a 190.000 tones i a Tarragona són prop de 136.000, d’acord amb les últimes dades. Els balanços del ministeri atribueixen 6.916,64 tones d’escòries a la central del Maresme el 2022 i 3.809,53 tones a la de Tarragona.

Entre totes tres incineradores, van sumar un total de 21.644,44 tones de cendres el 2022. Un any abans, van generar 23.120,52 tones. Can Palà pot absorbir 24.000 tones a l’any.

Notícies relacionades

Cancerígens i persistents

Les cendres d’incineració es classifiquen com substàncies perilloses "pel contingut en uns contaminants potencialment tòxics" que posseeixen, precisa Joaquim Rovira, professor de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili. "Si les analitzéssim, trobaríem gairebé tota la taula periòdica", il·lustra. "Tots els metalls pesants i molts dels subproductes generats per la combustió es concentren en aquestes cendres: dioxines i furans, hidrocarburs aromàtics policíclics, PCB, PBDE... Molts d’aquests són cancerígens i tòxics persistents, concentrats en nivells molt perillosos", adverteix. I les dioxines i els compostos –postil·la– "tenen un temps de mitjana de degradació molt llarg".

Temes:

Tersa Barcelona Sant Adrià de Besòs

Inicia sessió 0 Comentaris

Catalunya estudia eliminar preses dels llacs pirinencs

Els ecologistes diuen que és "urgent" fer caure la presa de Sant Maurici