Europa exporta 30 milions de tones d’escombraries a l’any com a mínim

Cada ciutadà europeu produeix, de mitjana, unes cinc tones de residus a l’any. En total, els habitants del Vell Continent van produir més de 2.200 milions anuals de tones d’escombraries domèstiques. ¿Però on va a parar tota aquesta quantitat de residus? ¿Quants d’aquests es reciclen? I sobretot, ¿quin percentatge d’aquests s’incineren i produeixen més pol·lució atmosfèrica que contamina el planeta i perjudica les persones? En aquests moments, segons xifres de la Comissió Europea, més del 60% dels residus domèstics europeus van a parar a abocadors. Una part, encara molt residual, es recicla. La majoria s’acumula en aquests espais, s’incinera o acaba exportant-se a altres països, i acaben provocant una gran empremta tant en el medi ambient com en la salut de les persones.

La situació dels residus domèstics a Europa és insostenible. Ja són diversos els informes que apunten, d’una banda, que la quantitat d’escombraries produïdes és massa elevada i, d’altra banda, que no s’està gestionant de manera correcta. Els registres, de fet, apunten que en els últims anys el volum de residus no ha fet més que créixer i que, malgrat que s’han fet alguns avanços pel que fa al reciclatge, la majoria acaben abandonats en abocadors o cremats. A Espanya, per exemple, el volum de residus domèstics ha anat en augment en els últims anys, sobretot després de la pandèmia. Es calcula que la meitat dels residus generats per les llars espanyoles acaben en abocadors, al voltant d’un 10% es van acabar cremant i un 36% es van reciclar.

En el conjunt de la Unió Europea s’ha registrat un augment substancial en la quantitat de residus domèstics generats i, paral·lelament, també s’ha observat un canvi en les tendències de gestió. El 1995, per exemple, del total d’escombraries generades per les llars europees es tiraven 120 milions de tones d’escombraries als abocadors, s’incineraven 30 milions i es reciclaven prop de 20 milions més. Ara, uns trenta anys més tard, segons apunten els registres d’Eurostat, la quantitat d’escombraries generades és més gran, almenys 53 milions de tones anuals van a parar a abocadors, les plantes d’incineració reben 60 milions més i els sistemes de reciclatge processen uns 70 milions addicionals.

Noves normatives

La proporció d’escombraries que acaba en abocadors s’ha anat reduint de manera progressiva, sobretot a partir del 2017 a causa de l’aplicació de noves normatives europees sobre gestió de residus, però les xifres continuen sent ingents. Una anàlisi publicada a la revista Retema apunta que l’ús d’abocadors varia molt en funció de les regions. En països com Bèlgica, els Països Baixos, Dinamarca, Suècia o Alemanya, l’abocament de residus és gairebé inexistent. En altres com Bulgària i Malta, més del 70% dels residus es continuen enviant a abocadors. Després estan casos com els d’Irlanda, Itàlia o França, que estan afavorint la incineració i actualment envien menys d’un terç de les seves escombraries a aquests espais.

Europa també exporta bona part de les seves escombraries. L’últim balanç publicat sobre la qüestió calcula que el 2022 la Unió Europea va exportar 32 milions de tones de residus més enllà de les seves fronteres. Això suposa un increment d’un 3% respecte al balanç de l’any anterior. El principal receptor de les escombraries europees és Turquia, que va rebre 12 milions de tones (l’equivalent al 39% de les exportacions totals i el 55% dels residus de metalls ferrosos). El segon destí més recurrent és l’Índia, que va rebre 3,5 milions de tones de rebutjos generats a Europa (entre d’altres, el 30% de les exportacions totals de residus de paper).

Un nou model

Notícies relacionades

Catalunya estudia eliminar preses dels llacs pirinencs

Els ecologistes diuen que és "urgent" fer caure la presa de Sant Maurici

La Unió Europea s’ha proposat donar-li la volta a les seves xifres de residus i, mitjançant el desenvolupament de noves normatives comunitàries, s’ha fixat l’objectiu d’arribar al 60% de reutilització i reciclatge de rebutjos municipals per al 2030. També s’ha demanat als països comunitaris que redueixin la quantitat de residus locals enviats a abocadors a només un 10% del total per al 2035. Així mateix, els Vint-i-set també estan treballant en una nova normativa per prohibir l’exportació de restes plàstiques cap a països del sud global per evitar que causin més problemes a les regions més pobres i vulnerables del globus.

Paral·lelament, Europa també està avançant en el disseny de directives cada vegada més ambicioses sobre economia circular per reduir tot el possible el nombre de residus generats tant per la indústria com per les llars. Per exemple, mitjançant la reducció d’envasos d’un sol ús i d’embalatges de plàstic innecessaris. La nova llei de residus espanyola, per exemple, proposa retallar un 15% el volum total dels residus generats i reduir un 70% la quantitat de plàstics d’un sol ús. Segons va apuntar una anàlisi realitzada per aquest diari, la normativa avança a batzegades degut, en gran part, a la dificultat d’articular els detalls legals. Però, tot i així, avança.