Les comunitats renovables fan caixa amb les eòliques i fotovoltaiques

El 30 de maig va entrar en vigor l’"impost mediambiental" sobre parcs eòlics i fotovoltaics a l’Aragó, una mesura amb què es pretén gravar les "afeccions mediambientals i visuals adverses sobre el medi natural, el paisatge, la flora i la fauna" que produeixen aquesta mena d’instal·lacions renovables. Tot apunta que a principis del 2025 es preveu que passi el mateix al País Basc. Són les últimes d’un total de sis comunitats autònomes espanyoles que decideixen cobrar un peatge als promotors d’instal·lacions d’energies renovables per instal·lar els seus projectes a la seva regió. Les altres quatre són Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Cantàbria.

"És probable que aquests impostos tendeixin a generalitzar-se. Però, amb la pujada dels tipus d’interès i els costos dels materials en tota la cadena de valor, afegir més pressió fiscal quan les instal·lacions ja paguen l’IBI i l’ICIO a escala municipal, no sé si és una bona mesura per fomentar aquestes energies", reconeix el responsable de polítiques climàtiques de la la fundació Renovables, Ismael Morales. "És important que els beneficis financers o econòmics de les renovables es quedin al territori, però a l’augmentar la càrrega fiscal a l’energia eòlica i fotovoltaica a escala regional, és més difícil de controlar què fa la comunitat autònoma amb aquests diners", afegeix l’especialista.

Diferents fórmules

En el cas de l’Aragó, l’impost grava la potència, altura i longitud dels aerogeneradors i el diàmetre de les pales, mentre que per al fotovoltaic té en compte la superfície tancada del parc. La previsió de l’Executiu aragonès és ingressar 16 milions d’euros aquest any i arribar a més de 40 a partir de 2026 i 2027, quan el gravamen comenci a funcionar a ple rendiment, ja que les noves instal·lacions tindran exempcions del 100% el primer any i del 50% en el segon. I el seu compromís és destinar almenys un 50% de la quantitat que recapta a les zones on s’ubiquen els parcs.

Galícia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, que van ser les primeres a establir una taxa al recurs eòlic el 2009, 2011 i 2018, respectivament, van ingressar uns 100 milions d’euros el 2021 per aquest concepte, segons es desprèn de l’informe Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral, elaborat pel Consell General d’Economistes. L’organisme afirma que els tributs mediambientals (inclou aquí altres gravàmens, com les taxes a les emissions, a la producció nuclear o hidràulica) tenen una recaptació "tan exigua que molt probablement, si realitzéssim una anàlisi cost-benefici, seria negatiu, ja que amb molta probabilitat la recaptació obtinguda no cobreix les despeses de gestió".

Aquestes tres comunitats, són juntament amb Aragó, quatre de les cinc regions amb més potència instal·lada de tot el territori. La cinquena en discòrdia, Extremadura, ha descartat posar en marxa una figura fiscal com una taxa o impost amb l’objectiu de recaptar diners per activitats de producció energètica. Però comencen a sorgir altres autonomies –com en el cas de Cantàbria i de l’Aragó– que s’avancen i decideixen legislar una figura impositiva abans de tenir inversions renovables importants.

D’altres zones, com Catalunya, malgrat ser la principal productora d’energia a Espanya, es queden al marge d’aquesta tendència, en gran part a causa del retard que arrossega en la implantació de renovables. El rebuig social d’alguns sectors i la implantació d’un decret sobre la qüestió, que es va mantenir, entre 2009 i fins al 2021, i impedia pràcticament el desenvolupament de parcs eòlics i fotovoltaics en aquesta comunitat.

Rebuig del sector

Aquests primers gravàmens, que afectaven únicament les instal·lacions eòliques, van sorgir com una espècie de "compensació territorial" en un moment en què rebien suport públic a través de primes a les renovables, de manera que el gravamen era una manera de "fer que les comunitats es quedessin amb una part dels diners que rebien de l’Estat", explica el director de Polítiques Energètiques i Canvi Climàtic en Associació Empresarial Eòlica (AEE), Heikki Willstedt.

El comú denominador en tots els casos és la finalitat mediambiental, que pressuposa la reducció de l’impacte d’aquesta mena d’instal·lacions al mínim possible. "Si la taxa d’Aragó estigués ben pensada, donarien una solució per pagar menys per reduir l’empremta d’aquesta activitat, però la manera de pagar menys seria posar un aerogenerador més petit, i llavors es genera menys energia. No incentiva la reducció de l’impacte mediambiental, sinó l’augment", explica. Davant de tant caos regional, el dirigent planteja que seria òptim que el Govern obrís un debat "honest" amb les comunitats autònomes i la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) sobre una fiscalitat mediambiental per compensar els territoris on s’instal·lin renovables, de manera ordenada i sense sorpreses.

Des de la patronal fotovoltaica descarten aquest debat i plantegen l’eliminació de qualsevol gravamen relacionat amb les instal·lacions d’energies renovables. En el seu cas, les úniques comunitats que penalitzen les plaques solars són les que han legislat recentment, Aragó i el País Basc. "La justificació mediambiental és absolutament falsa; el que hi ha al darrere és la promesa electoral d’eliminar l’impost de successions i patrimoni i havien de cobrir-ho d’alguna manera", denuncia el director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), José Donoso.

Notícies relacionades

L’art, a la recerca del batec de la Terra

Tom Mustill: "L’ampliació de drets dels animals és imparable"

"El missatge que es transmet als inversors internacionals és que Espanya torna a tenir inseguretat jurídica. La sensació amb aquest impost que aplica de manera retroactiva és que poden posar un impost en qualsevol moment o variar-lo. Si el gran avantatge competitiu que té la fotovoltaica al nostre país, amb més hores de sol i plantes a gran escala, fa que puguem produir energia elèctrica un 50% més barat que la resta d’Europa i ens la mengem amb impostos, podem perdre oportunitat d’industrialitzar el nostre país", afegeix Donoso.

En aquests moments, segons apunten els registres, les renovables han avançat els combustibles fòssils en la generació d’energia a Espanya i ara ja suposen al voltant del 60% de la producció energètica espanyola. La setmana passada, per exemple, l’energia solar va sumar gairebé el 24% de la generació energètica, l’eòlica un 18% i la hidràulica un 15%. Si a això li sumem el 17% de la nuclear, el còmput total apunta que actualment el 80% de la producció elèctrica espanyola està lliure d’emissions.