Cinc lectures naturals

La novaiorquesa Melanie Joy es va convertir en una de les veus més influents de l’activisme en defensa dels drets animals quan va publicar fa una dècada Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas, un assaig convertit en tot un long-seller que ja ha arribat a estatus de clàssic. Sense ell és molt probable que el veganisme no hagués arribat tan lluny. Joy proposa una lectura ideològica de la nostra alimentació i encunya un concepte nou (el 2012, quan es va publicar per primera vegada, avui assumit per l’acadèmia), el de carnisme, que fa que normalitzem el consum d’animals malgrat que l’ésser humà ha mostrat històricament una enorme afecció instintiva cap a ells. Si tenim mascotes i plorem la seva mort com la d’un familiar estimat, ¿per què mengem ànecs, conills, peixos, ovelles i porcs sense dubtar?, ¿perquè "les coses són així"? En llibreries. Plaza y Valdés.

El maig del 2016, el centre neuràlgic de la indústria petrolera del Canadà, Fort McMurray, va cremar en un incendi forestal gegant. En un sol dia, més de 88.000 persones van ser evacuades. Fa anys que a l’estiu arrasen al Canadà grans incendis (les seves cendres han arribat aquests dies fins al nostre cel), i aquesta no és sinó una de les moltes conseqüències de l’escalfament global. Ens hem d’acostumar a conviures amb els grans incendis, explica a Fire weather John Vaillant. Aquest assaig, guanyador del premi Baillie Gifford de no ficció, recorre la història de l’evolució humana a través del foc i ofereix claus sobre un món cada vegada més calent i inflamable. Fire weather és el relat d’un incendi forestal canadenc que va començar a cremar el maig del 2016 i que no va cessar completament fins a un any després. A la venda el 30 de setembre. Capitán Swing.

Notícies relacionades

Catalunya estudia eliminar preses dels llacs pirinencs

Els ecologistes diuen que és "urgent" fer caure la presa de Sant Maurici

A més de cuinar pastissos, durant el confinament, la jardineria va viure un petit boom. En meitat de l’apocalipsi, cuidar-se d’un trosset de terra es va convertir per a alguns en una manera d’escapar-se de les preocupacions i reconnectar, tot i que fos des del balcó, amb la naturalesa. Olivia Laing, que el 2017 va enlluernar el món amb la seva primera novel·la, l’afiladíssima Crudo, va passar la tancada pandèmica en una casa del segle XVIII a Suffolk, amb un jardí una mica abandonat que es va proposar restaurar. D’allà surt El jardín contra el tiempo, un llibre de no ficció sobre els jardins, aquest afany de l’ésser humà per recrear un tros de l’edèn a la terra, gairebé sempre exclusius i moltes vegades emmurallats, cert amagatall del món, símbol de privilegi i estatus. El jardín contra el tiempo es pregunta qui pot viure al paradís, quin és el seu cost i com compartir-lo. A la venda el 14 d’octubre. Capitán Swing.

Matthew T. Huber és professor de la Universitat de Siracusa i fa dècades que analitza les relacions entre economia política i geografia històrica. En aquest assaig fa una crida urgent cap a una nova política climàtica, probablement el desafiament més important dels pròxims anys i davant el qual conflueixen diferents enfocaments. Huber és molt crític amb la responsabilitat de l’empremta de carboni individual i afirma que tots podem posar una mica de la nostra part per frenar l’escalfament global. Per ell, la responsabilitat real arrela en un percentatge altíssim que pertany a una minoria capitalista (les grans empreses i les decisions que prenen), que és qui té un veritable impacte en l’ecosistema. Contra el que defineix com a "política climàtica burgesa", Huber proposa una revolució de la classe treballadora d’aire internacionalista. A la venda el 8 de novembre. Errata Naturae.