Tom Mustill: "L’ampliació de drets dels animals és imparable"

Cada dia creix la incomoditat que sentim amb la destrucció de les vides d’animals, de la qual ens sentim responsables. I això alimenta la comprensió que tenen emocions, sentiments i drets. Fa 100 anys, al meu país no tothom podia votar. L’ampliació de drets és imparable. La frontera entre nosaltres i els animals és cada vegada més borrosa.

Però els drets estan relacionats amb els països, i els animals no entenen de fronteres.

Sí. Aconseguir drets per a la natura és molt més difícil al Regne Unit que a l’Equador o Nova Zelanda. El meu pare era jutge, vaig créixer veient com s’argumenta un nou dret, com quan es van crear els primers embrions artificials. Són preguntes difícils que parteixen d’una idea molt bàsica: que hi hauria d’haver drets per a tots els éssers. Les noves tecnologies i els canvis culturals amplien i distorsionen els límits de qui posseeix aquests drets.

¿Per què ara?

El clima i la crisi natural estan relacionats. Psicològicament, ja és impossible no pensar en la pertorbació del món en què vivim, la crisi climàtica s’ha tornat molt real. La gent es mor de calor. A Austràlia, milions d’animals han mort en incendis forestals. La majoria de la gent estarà d’acord en el fet que un gat no és una roca i que un gat hauria d’estar més protegit que una roca. Perquè, ¿què és en realitat un dret? És una cosa inventada.

¿Fins on creu que arribarà aquesta lluita?

Només els defensors més extremistes pensen que un ésser humà hauria de tenir tants drets com una granota. En el fons hi ha una idea de mal i patiment. Sospitem que altres espècies no tenen el mateix alt funcionament cognitiu que nosaltres. Potser cap altre animal, a part de l’ésser humà, pugui imaginar mai un dret, però sí que sabem que experimenten dolor. I la majoria dels drets estan relacionats amb el dolor i el patiment. Tens dret que no et matin, a tenir refugi i a no morir de gana.

En el seu assaig parla de com el programa CETI (Cetacean Translation Initiative) acosta un mica més a la possibilitat de poder entendre les balenes.

No sabem si algun dia podrem comunicar-nos amb els cetacis. Però el que sí que sabem és que la IA ens pot ajudar a veure uns patrons que el cervell humà no pot veure. CETI està utilitzant eines de mapatge que estan darrere de Google Translate que podria revelar els sistemes de comunicació dels catxalots. Ja hi ha indicis que, davant els desafiaments de la vida, té solucions similars. Tenen, per exemple, un senyal per morir. Tenen noms, maneres de diferenciar-se.

¿Entendrem alguna vegada el que estan dient?

Potser. O potser és impossible traduir el seu univers conceptual. Sigui com sigui, és emocionant. I els resultats arribaran aviat, d’aquí a dos o tres anys. Crec que a la majoria de la gent no li importa si els animals tenen o no un llenguatge. Els importa el que intenten expressar. Si entens que una balena està dient el nom de la seva mare morta, això és increïblement poderós.

¿Per què invertim tant a anar a Mart i tan poc a saber el que passa al fons del mar?

Si creus que els humans són el més important a la Terra, és probable que et sembli genial enviar una nau amb el teu nom a l’espai i sentir-se com un heroi, excepcional i sexi. Tot i que personalment crec que explorar el mar és molt sexi. Fonamentalment, tot sorgeix d’un gran malentès.

¿Quin?

L’èmfasi en l’individu, en què l’ésser humà ha de ser excel·lent i excepcional. No és així com hem sobreviscut. Els humans som animals socials. Els multimilionaris podran comprar llocs remots on pretenen sobreviure per si mateixos, però depenen d’un ecosistema. Les investigacions sobre el microbioma, tots els organismes que viuen als nostres intestins, apunten com és de necessari tenir contacte amb el terra, els arbres, l’aire, la llum. Si vols ajudar els humans a sobreviure, necessites ajudar la Terra a sobreviure.

En el seu assaig relaciona el genocidi de les balenes amb el supremacisme blanc.

Es basa en un sentiment de superioritat que té molt a veure amb la por del desconegut. Els drets tenen a veure amb donar-li poder a d’altres, amb regalar poder. I això és molt incòmode. D’això van, en realitat, les guerres culturals. Si els drets s’estenen als animals, la gent perdrà poder i lluitarà per aquest. Per a alguns és una idea aterridora. I també és la por profunda de descobrir que has estat fent alguna cosa molt nociva o injusta. A la gent li agrada considerar-se bona.

Notícies relacionades

Catalunya estudia eliminar preses dels llacs pirinencs

Els ecologistes diuen que és "urgent" fer caure la presa de Sant Maurici

A Espanya passa una cosa semblant amb els toros.

Hi ha canvis que resulten pertorbadors perquè tenen a veure amb la teva identitat. Passa el mateix a les illes Feroe, on hi ha una tradició de 1.200 anys de matar i tallar balenes. És un ritual que forma part de la vida comunitària, però és molt cruel. Un estudi apunta que les balenes moren molt lentament, paralitzades. És terrible. ¿Com es resol una cosa així sense destruir la comunitat de persones que es mantenen unides matant balenes? Als indígenes encara se’ls permet caçar-les. Potser no és apropiat dir a altres cultures el que han de fer o no, sobretot quan en la teva hi ha tanta hipocresia.