El cap de l’emergència de la dana a València: «Va ser tot una mareig fins que es va produir el desastre»

Quatre mesos després de la dana del fatídic 29 d’octubre, comença a escoltar-se la versió dels protagonistes de la gestió al País Valencià. El director de l’emergència i inspector en cap del Cos Provincial de Bombers, José Miguel Basset, va participar fa un parell de setmanes en una jornada sobre riscos i desastres naturals organitzada pel Consorci de Seguretat i Emergències de Lanzarote amb una ponència en què revela dades rellevants sobre els dies crítics de la crisi.

Basset detalla com a les 8.00 hores del 29 d’octubre, mitja hora després que l’agència estatal elevés a vermell el nivell d’alerta per precipitacions, va mirar de reforçar l’operatiu d’emergències, però ja li va ser impossible a causa de l’aigua «que ja estava baixant pels barrancs», amb referència principalment al Poio i les rambles que l’alimenten. «Vaig intentar reforçar-lo, però no ho vaig poder fer. Vaig haver de mantenir les dotacions que hi havia ja de reforç perquè ja no era possible arribar als parcs de bombers per la quantitat d’aigua que estava baixant ja per aquests barrancs. Primera enxampada»,conclou eloqüent el bomber.

Basset, en aquest congrés sectorial amb professionals de tot el país, evita «culpar» l’Aemet (estava avisant des de feia dies d’un episodi important), però sí que posa peròs al sistema d’avisos. En les hores i dies previs aquests nivells d’alerta van anar «canviant hora rere hora»: «De groc a taronja, de taronja a vermell, de vermell a taronja que passarà a groc a partir de les tres...Doncs no senyor. Vermell, vermell, vermell, vermell i vermell fins a les 20.00 hores i amb acumulats brutals», recorda el cap de l’operatiu, que reivindica que un càrrec com el seu ha de «basar les accions en fets» i no en opinions.

De fet, el tècnic, que es jubila d'aquí a uns dies, reflexiona sobre el model de predicció de l’agència. «¿Vol dir que l’Aemet no en tenia ni idea? No. Vol dir que necessitem mecanismes d’alerta que permetin prendre decisions amb dades concretes». En aquest sentit, defensa que els models matemàtics amb què treballen els meteoròlegs «prediuen, però després hi ha la realitat». Segons com van canviant (aquests models), la van actualitzant. Això dona capacitat de resposta? «No»,reflexiona per concloure que «va ser tot un mareig fins que es va produir el desastre» i que «no va ser culpa de ningú» sinó que «els models fallen». «És difícil prendre decisions quan no tens una valoració concreta i exacta», afegeix.

Utiel li demana activar l’UME

El testimoni de Basset, d’una hora de durada, fa referència a la complexitat tècnica d’aquells moments, on sempre es va anar per darrere dels esdeveniments. L’UME, per exemple, activada a les 15 hores després de diversos oferiments de la delegada del Govern a la consellera aquell matí, ja no va poder arribar a Utiel, però tampoc els bombers. «Tots els accessos van estar tallats des del minut zero. Ni els bombers, a menys de deu minuts (Basset explica que l’alcalde Ricardo Gabaldón el truca per mobilitzar l’UME perquè ‘s’estaven ofegant’), ni l’UME, que va arribar minuts després, van poder entrar». Només l’helicòpter va poder fer 80 rescats aquella tarda, i va tornar a la base a les 20 hores, ja amb els focus encesos.

El pla d’emergències no es va complir

Basset, que recorda que des del 1987 les competències de protecció civil estan transferides a les autonomies, assenyala també com una de les conclusions més «importants» d’aquesta riuada la «falta d’adaptació operativa dels plans d’emergències tant sectorials com territorials», que admet que no es van seguir en molts casos.

El cap de bombers qüestiona aquests documents, assenyalant que no es redacten en funció dels consells d’experts com ell mateix –«si algú m’hagués preguntat, hauria donat la meva opinió», diu–. Tot i així, indica que «ja que estan escrits, s’han de complir. I si diuen que cal muntar això, això i això, que es munti. Doncs no, no ha sigut així. Els plans s’han de millorar, han de ser operatius»,conclou.

Eleva a 40 les ofertes d’ajuda rebutjades

Basset eleva a 40 els oferiments d’ajuda que va rebutjar d’altres organismes d’emergències i rescat en els dies posteriors a la dana. Fins ara les informacions publicades parlaven de 26 denegacions d’ajuda. L’inspector en cap del Consorci de Bombers defensa aquesta mesura, assumida en primera persona, malgrat admetre la «pressió social i institucional» que patia en aquells moments.

Notícies relacionades

Morant amenaça amb una moció de censura si Feijóo «no mou fitxa» sobre Mazón

Lola Sánchez, exeurodiputada de Podem: «He sigut la primera dona que ha explicat públicament això de Monedero»

El responsable de l’emergència equipara el succés amb el terratrèmol del Marroc de fa anys. «Si un país no pot (assumir tots els dispositius que s’ofereixen a acudir) doncs un puto cap de bombers què collons va a poder», diu. Tot i així, assenyala que en ocasions «no es podia dir que no». Per exemple amb els voluntaris, cosa que va implicar situacions de risc, segons reconeix. «Imagineu el càrrec de responsabilitat que suposa tenir maquinària pesant traient cotxes que van per l’aire i arrossegant vehicles i 20.000 voluntaris caminant pelmig», recorda. 

Les comunicacions van ser un altre front, segons el relat de Basset. En l’àmbit intern, revela que fins «sis dies després» no van tenir un canal fiable entre el Cecopi i el Lloc de Comandament Avançat. Amb l’exterior, admet «problemes» de comunicació per demanar ajuda al mecanisme europeu de protecció civil. En concret, a l’hora de traduir les demandes de materials que se sol·licitaven a la UE.