L'opinió de l'Executiu

Zapatero lamenta la insatisfacció crònica dels polítics catalans

No veu motius per ser "impacients" amb el desenvolupament de l'Estatut

Assenyala la comissió d'infraestructures de demà com a exemple que compleix

3
Es llegeix en minuts
PILAR SANTOS / LUZ SANCHIS / MADRID

José Luis Rodríguez Zapatero va mostrar ahir cert afartament de la insatisfacció crònica i la "impaciència" dels polítics catalans respecte al desenvolupament de l'Estatut. Ho va deixar entreveure dues vegades, al Senat i al Congrés, i en les dues ocasions a compte de les comissions bilaterals previstes per aplicar la nova Carta catalana.

Al matí, en la sessió de control al Govern, el senador Ramon Aleu Jornet (PSC), portaveu del grup de l'Entesa Catalana de Progrés, va demanar al president del Govern que ajudi perquè la societat catalana "vegi el got mig ple" en la relació entre el "Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat" i la implantació de la Carta autonòmica. Amb molt de tarannà i rememorant segurament el viacrucis que li ha suposat apadrinar la reforma de l'Estatut, Zapatero li va respondre que deixessin d'una vegada la seva "impaciència" i se sentissin "satisfets" per les coses aconseguides fins ara.

"CONVENCIMENT POSITIU"

També va tornar la pilota i va demanar als polítics catalans que siguin ells els que es responsabilitzin de difuminar aquesta percepció negativa de la ciutadania catalana. "Espero que totes les forces polítiques catalanes transmetin un convenciment positiu més que una impaciència injustificada", va declarar Zapatero.

El president va subratllar que el seu Executiu està "complint" la posada en marxa de la comissió bilateral Govern central-Generalitat, que es va constituir el 26 de febrer i es va tornar a reunir el dia 16 passat, quan es van iniciar els tràmits per cedir al Govern els aeròdroms de Girona, Sabadell i Reus. "Sincerament, més rapidesa no es pot demanar", va afirmar el cap de l'Executiu. "Hi ha raons per a la satisfacció perquè en tres anys hem fet un avanç d'una gran importància", va declarar Zapatero, que no va poder evitar recordar que el llarg procés de reforma de l'Estatut "no ha estat precisament fàcil".

La batalla per la velocitat en l'aplicació estatutària va tenir continuïtat a la tarda en la sessió de control del Congrés. El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, també tenia un retret per al Govern central, aquesta vegada a causa de la inexistència d'una metodologia pactada per calcular les inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya que han de recollir els pressupostos del 2008.

A Duran li sembla que Catalunya ja acumula un retard respecte a les perspectives d'inversió de la resta de les autonomies. Una percepció que va dir compartir amb la societat catalana i fins i tot amb "la Cambra de Comerç, que qüestiona l'esforç inversor de l'Estat a Catalunya". L'ens preveu un 2,7% de creixement per al 2007 a Catalunya, davant del 13% que creixerà la inversió en infraestructures a la resta de l'Estat. "Perdem terreny", va dir Duran a un Zapatero que va insistir que el Govern central compleix al peu de la lletra el text català.

COMISSIÓ TRIPARTIDA

Notícies relacionades

Com a exemple d'aquest respecte per la lletra de l'Estatut, Zapatero va recordar que demà es constitueix la tercera comissió que preveu el text, en què hi estaran representats el Govern central, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, i que pactarà el mètode per calcular la inversió en infraestructures. El president va rememorar totes les reunions que hi hagut fins ara, per demostrar que el Govern "compleix".

Duran va retreure al cap de l'Executiu central que confongui deliberadament l'establiment d'una metodologia de càlcul amb la creació d'un grup de treball per començar a estudiar quina és la més adequada. "La conseqüència és un nou retard", va indicar el portaveu de la federació catalana, que va recordar que els pressupostos de l'Estat en vigor fixaven el primer trimestre d'enguany com a termini en què s'hauria d'haver elaborat la metodologia per poder complir la disposició addicional tercera de la Carta catalana.