Article d'Antoni Bassas: 'Reacció ciutadana'

Va ser una manifestació de gent corrent. El tipus de gent que va sortir al carrer contra la guerra de l'Iraq, o quan ETA va matar Ernest Lluch, o quan Al-Qaida va segar la vida de 200 madrilenys. La diferència, aquest cop, és que el subjecte de la manifestació era Catalunya.

Una mani increïble: centenars de milers de persones van acabar aplaudint un text que més que un comunicat final semblava un seminari de IESE (infraestructures, balances fiscals i sistemes de finançament). Ni insults ni consignes amb rodolí. Ni tampoc himne nacional. Una mica ianqui: era la protesta racional de ciutadans que paguen els seus impostos i volen més transparència i més disponibilitat dels seus diners.

Lògicament, els interessos sols no haurien tret tanta gent al carrer si la situació no estigués afectant també les conviccions. I la convicció que la presa de pèl és enorme porta una part creixent d'aquesta gent a creure que la solució està en un concepte molt gruixut, que cada vegada s'està pronunciant en públic amb més naturalitat: independència.

És un manera de dir que aquesta Espanya que ha triplicat el nostre dèficit fiscal en quinze anys és un mal negoci. Ho diuen catalans que noten cada dia als ambulatoris o als instituts que la cosa pública cada vegada va més justeta, en un país que ha passat en pocs anys dels sis milions d'habitants als set i mig.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Faria malament el president Rodríguez Zapatero de no reaccionar només perquè a les enquestes pel més de març no li surtin les estelades de dissabte. La mani és la prova que la desafecció de la qual ja va advertir el president Montilla és un fet i no una paraula. Amb Catalunya, Zapatero ja no en té prou de somriure i de no ser Rajoy. El consol del mal menor i que "pitjor seria el PP" ja no serveix.

Si el president Montilla estava més enfadat que alguns dels manifestants, segons va afirmar al Parlament abans de la mani, avui hauria d'estar més content que alguns dels assistents. Només ha d'ordenar al conseller Antoni Castells que s'emmarqui una foto de la Via Laietana de dissabte passat i que la posi sobre la taula quan comenci a negociar el nou sistema de finançament.