Inspectors de la Generalitat van vigilar al març que hotels, bars i restaurants garantissin l'ús del català

"Bon dia. El meu nom és Font, Jaume Font, i vinc a fer-li una inspecció". Aquesta presentació fictícia podria correspondre a una de les 500 actuacions que 22 tècnics de la direcció general de Turisme, dependent del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, van portar a terme el març passat, durant una setmana, en hotels i restaurants de zones d'alta afluència turística per garantir l'ús del català. La primera impressió és que"la immensa majoria"de locals estan fent els deures, que no són uns altres que complir els mínims que estableix la llei de política lingüística.

La batuda es va portar a terme amb un sigil propi d'una missió secreta, ja que el departament que dirigeix el republicà Josep Huguet no va voler informar la premsa dels establiments que es revisarien."Va arribar a primera hora i, al principi, va actuar per lliure, sense identificar-se. Com un client més, va demanar als cambrers un tallat en català. Després, quan va ser atès, ens va dir que era un inspector de Turisme", explica Joan Pau Romaní, que, amb la seva dona, Lina Cuní, regenta el bar de tapes El Romaní, a Lloret de Mar (Selva).

Ullades i lliçons

La parella té cinc treballadors, alguns d'ells sud-americans. Els propietaris els parlen en català i els insisteixen sobre la importància d'atendre els clients autòctons en aquesta llengua. De fet, la normativa que Turisme va voler comprovar si es respectava era, sobretot, que almenys un dels treballadors ha d'entendre el català, a fi que els clients no hagin de canviar de llengua al demanar un tallat.

Però els empleats del Romaní, com els de qualsevol zona costanera de Girona, Tarragona o Barcelona, no ho tenen fàcil, ja que als establiments hi va molta clientela estrangera, de manera que el francès i l'anglès també són eines de treball necessàries.

"L'inspector va ser molt amable. És clar que va venir amb ànim informatiu. Es va mirar les cartes de tapes i vins i la retolació exterior i ens va alliçonar sobre la necessitat que els cambrers entenguin i parlin el català", afegeix Joan Pau. El restaurador considera necessàries aquestes inspeccions, encara que adverteix que s'han de fer amb molt de compte."Han de ser actuacions informatives acompanyades d'una política global, sense que hi hagi sancions ni imposició", insisteix.

Tres mesos per millorar

La campanya de Turisme té el seu origen en les 1.500 denúncies que s'han rebut a la conselleria pel mal ús del català. Aquesta primera fase és informativa i, si es troba alguna irregularitat, es dóna als empresaris un termini de tres mesos per rectificar. En cas contrari, l'advertència pot convertir-se en una sanció d'entre 300 i 600 euros. La llei no obliga els cambrers a parlar català, però sí a entendre'l.

No obstant, fonts del departament van explicar que difícilment s'arribarà a imposar sancions, perquè són conscients que la coerció és una via que se'ls pot girar en contra, i el sector comparteix aquest punt de vista. El president de l'Associació de Bars i Restaurants de Lloret, Víctor Rodríguez, assenyala que la majoria d'establiments de la localitat s'ajusta a la normativa."Potser costa una mica més en locals que estan regentats per estrangers", adverteix Rodríguez.

A la cafeteria Kingston de Salou (Tarragonès), territori turístic per excel.lència, les cambreres ni s'immuten al sentir"Un tallat amb la llet natural, si us plau". El serveixen

somrients. Són dominicanes i fa tres anys que són a Espanya."No parlem català--diuen--perquè ens fa vergonya, però l'entenem". Sorprès, un client confessa que sempre ha donat per fet que no el sabien, i que per això fa servir el castellà.

Aquests prejudicis es repeteixen diàriament i donen lloc a reticències lingüístiques per part dels immigrants. A Tarragona, els bars del carrer Caputxins reuneixen fins a set nacionalitats. El propietari del Kebak és indi i parla amb fluïdesa castellà i anglès."Ningú em parla en català, però no hi hauria cap problema. El més important és voler entendre's", raona.

La propietària del Tania és peruana."Em moro de vergonya si parlo català perquè se'n riuen del meu accent", confessa. En canvi, Lofti, marroquí, el parla sense torbar-se:"Fa set anys que sóc aquí, responc en la llengua que em parlen, però ningú es dirigeix a mi en català".

Moment inoportú

On no coincideixen autoritats i restauradors és en la idoneïtat del moment triat per llançar la campanya. El sector considera que no és adequada enmig d'una crisi econòmica. Així ho va deixar clar el president del Gremi de Restauradors de Barcelona, Gaietà Farràs, a l'assegurar que la professió té ara mateix problemes"més prioritaris"que l'ús del català.

Turisme no ho veu de la mateixa manera i, encara que no ho reconeix obertament, darrere d'aquesta actuació s'amaga el desig que hotelers i restauradors utilitzin més sovint les eines que la conselleria posa a la seva disposició, com els cursos intensius de català gratuïts.

Una ajuda que té l'aprovació dels gremis de restauradors i a la qual, per exemple, recorre el grup Lapsus, que compta amb tres establiments a Girona.

Dels seus 45 empleats, el 20% són estrangers, i tots han seguit els cursos de català. El seu últim fitxatge és Jiang, un cambrer xinès que fa poc temps que és a Catalunya, però que després d'assistir a algunes classes ja sap servir gairebé tots els productes que li demanen en català. El gerent del grup, Xavier Presas, considera que és"un fenomen".

Malgrat el soroll que intenten fer alguns sectors, l'ofici veu amb normalitat l'actuació del Govern. En general, tots insisteixen en la idea que no hi ha por perquè es compleix la normativa. El portaveu de l'Associació de Bars, Restaurants i Locals d'Oci de Salou, José Otero, va més lluny i alaba que es controli la qüestió lingüística."És lògic que es faci servir i es vulgui protegir el català si som a Catalunya", proclama.

Gelat de festucs

Res impedeix, però, que es generin diàlegs multilingües, fruit de l'arrel etimològica comuna de català i castellà. En un bar del carrer Verge del Pilar de Salou, demanar"un tallat" obté com a resposta: "¿Quiere también una pasta?". L'empleat explica que el català s'entén només de treballar de cara al públic."No ens podem permetre el luxe de perdre cap client".

En una gelateria pròxima, la dependenta no dubta a pregar que se li assenyali el gust quan li demanen un gelat de festucs. A l'aclarir-li que es tracta d'un gelat de pistatxo admet no haver sentit mai la paraula tot i que és catalana. Però la fluida convivència té excepcions. En un bufet xinès de Tarragona, un cambrer argüeix que amb el castellà"es pot treballar a tot Espanya", encara que accepta aprendre català perquè"l'important és pencar". El propietari d'un altre local, colombià, diu:"¿Per què l'he de parlar si tots els meus clients són llatins?".

L'altre front que van vigilar els inspectors de la Generalitat va ser el de la retolació. A la capital catalana, llegir els rètols dels bars i restaurants de la platja de la Barceloneta, la Rambla o els voltants de la Sagrada Família es converteix en un exercici de poliglotia. Les cartes de menú s'acostumen a traduir a quatre o més idiomes, entre els quals s'hi sol trobar el català. En canvi, a l'hora d'exhibir les ofertes del dia, escrites a mà o en una pissarra, el castellà o l'anglès passen al davant de la llengua catalana.

Menús poliglots

Segons la llei, cartells amb informació bàsica, menús i fulls de reclamacions han d'estar almenys en català. Alguns locals arriben a prescindir fins i tot del castellà. Són reductes d'anglesos, belgues i alemanys. Ofereixen diversió a base de televisors de plasma, cervesa i còctels infantils. Les llengües cooficials espanyoles sobren en aquest imperiguiri.

Notícies relacionades

Junts votarà en contra de reduir la jornada si no s’adapta a les pimes

La jutge processa el germà de Sánchez per tràfic d’influències

En la primera valoració que fa de la campanya, el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, va declarar a aquest diari que s'ha pogut constatar que els drets lingüístics dels clients estan majoritàriament garantits. Va reconèixer que hi ha hotels i restaurants que encara s'estan posant les piles, i que tan sols una minoria està en estat de"laxitud".

"Alguns no es posen mans a l'obra perquè els seus clients tampoc fan ús dels seus drets. El que sí que és residual és la confrontació o el passotisme davant la llei", va assenyalar Vilalta. Com a colofó, va llançar un missatge al sector:"En època de crisi, augmenta el turisme i el consum interior. Per això és encara més important l'atenció al client, que ha d'incloure el respecte a la seva opció lingüística".