El finançament vigent obre una bretxa abismal entre comunitats

¿Costa més educar un nen a Catalunya o a Andalusia? ¿I atendre una persona gran en una residència pública catalana o en una altra de Castella-Lleó, les Balears o Extremadura? En tots aquests casos, les diferències en la despesa final serien mínimes. Però no obstant, els ingressos que disposa per càpita cada una d’aquestes comunitats autònomes amb l’actual sistema de finançament per pagar-les sí que tenen un diferencial abismal.

Per atendre el mateix nivell de competències autonòmiques, el 2007 les Balears comptaven amb 1.870 euros per càpita, davant dels 3.000 d’Extremadura, segons les últimes dades del Ministeri d’Economia. Són els dos extrems de la forquilla de diners per càpita de què van poder disposar les autonomies el 2007 després d’haver sumat als ingressos procedents dels seus tributs propis i cedits l’aportació de l’Estat a través de l’anomenat fons de suficiència. O, dit d’una altra manera, després d’haver realitzat la seva aportació a la solidaritat interterritorial.

47 PUNTS DE DISTÀNCIA / Si la mitjana autonòmica espanyola és 100, les Balears, a la zona més baixa de la taula, va obtenir 78,6 punts, mentre que Extremadura, a la més alta, 126,1. Catalunya, que a la llista d’ingressos estava situada al tercer lloc, cau fins a l’11è després de l’anivellament. En euros per habitant equival a 2.235. ¿És molt o poc? La mitjana està en 2.378. Andalusia, per sufragar el cost de competències homogènies a les de Catalunya, disposa de 2.427 euros per persona.

Aquests 192 euros de diferencia per persona amb Catalunya semblen poc, però si s’apliquen als 7,5 milions de catalans el resultat anual són ni més ni menys que 1.440 milions d’euros. I si es compara amb els 3.000 euros per càpita disponibles a Extremadura, a Catalunya li faltarien 5.737 milions d’euros més a l’any.

En aquest ball de xifres hi ha les possibilitats reals d’atendre més bé o més malament la població d’una autonomia. Aquesta és l’arrel del feixuc debat del finançament autonòmic que s’arrossega des de fa més de dos anys atiat des de Catalunya, i amb el cor de fons de Madrid, València i les Balears, les quatre comunitats que, malgrat estar per sobre de la mitjana en recaptació, queden molt per sota de la mitjana per càpita d’ingressos disponibles després de l’aplicació dels mecanismes d’anivellament.

Quan José Luis Rodríguez Zapatero va afirmar a Barcelona que amb el nou sistema Catalunya ­rebria ingressos per càpita per sobre de la mitjana es referia a aquests conceptes. Amb aquestes dades, procedents del Ministeri d’Economia, no deixa de sorprendre des de Catalunya que algunes de les autonomies més beneficiades amb el sistema actual reclamin que s’apliqui «un criteri d’igualtat».

Notícies relacionades

Puente reta el PP a auditar la factura del dinar de Mazón a El Ventorro

Els ‘acaraments’ del jutge Peinado

Sense anar més lluny, ahir el president del Govern de Canàries, Paulino Rivero, advertia: «Aquí no hi pot haver cap privilegi, i el que percebi un habitant català en serveis essencials és el que ha de rebre també un asturià, un andalús o un canari». I té raó, però, amb les dades a la vista, no en la direcció a què apunta.

Una altra de les conseqüències de l’actual sistema, pactat entre CiU i el PP el 2001, és que ha incrementat les diferències entre les comunitats que més tributen i les que més reben després de l’anivellament. Catalunya va començar amb un índex de 96,9 el 2002, però el 2007 ja havia baixat fins al 94. Per contra, Extremadura va passar de l’índex 121,3 del principi al 126,1 el 2007.