Lleó rastreja la pista dels catalans afusellats a la ciutat per honrar-los

Es busca català afusellat a Lleó durant la guerra civil». Aquest anunci fictici reprodueix la crida que està fent a Catalunya des de fa mesos una associació memorialista de Lleó. La seva intenció és identificar i recollir les dades correctes de 1.873 republicans, molts d’ells catalans, que van ser assassinats pel bàndol franquista entre el 1936 i el 1939 en aquesta ciutat. A cada un se l’honrarà amb una placa personalitzada amb les seves dades, i totes elles formaran una grancapella laica, un monument sense precedents a Espanya que s’inaugurarà, segons les previsions, la tardor que ve al cementiri de Lleó.

L’ajuntament, l’Associació d’Estudis sobre la Repressió a Lleó (AERLE) i el Fòrum per la Memòria van acabar al maig el cens de la fossa comuna del cementiri de Lleó, amb un nombre de víctimes de la guerra i el franquisme superior a 1.600. Des d’aquell moment, la llista de represaliats està exposada a correccions per part dels familiars de les víctimes a la pàgina web http://capillalaica.wordpress.com.

A cada placa hi figurarà, a més a més del nom i els cognoms de l’afusellat, la seva edat, el seu origen i la data de la seva mort. El silenci i l’opressió imposats pel règim franquista van motivar que les dades de molts republicans es perdessin en el temps. En el cas dels republicans catalans, aquesta informació va patir una repressió afegida. Els noms i cognoms eren castellanitzats sense cap mena de criteri científic. Valls passava a ser Valle, Rusinyol es convertia en Ruiseñor i Tarragó era substituït per Tarragona.

SENSE DOCUMENTACIÓ / En aquest últim cas es va trobar el pare d’Enrique Tarragó, un veí de Barcelona que ha servit d’altaveu a Catalunya d’aquesta recerca de víctimes republicanes a Lleó. El seu progenitor va combatre al front català fins a la caiguda de la capital, el gener del 1939. Amb 29 anys, va ser traslladat a Lleó, on va ser assassinat a finals del mes de febrer. «Els enviaven al punt més llunyà possible», afirma Tarragó. Per això, amb Aragó i Catalunya en mans dels franquistes, Lleó va ser el punt de destí de molts republicans catalans.

I la majoria d’ells, com el pare de Tarragó, van ser reclosos, fins a l’hora de la seva sentència de mort, al camp de concentració de San Marcos, un dels que van albergar més presos, des del 25 de juliol de 1936 fins a ben entrada la postguerra. L’edifici que acull avui un luxós parador de turisme –l’Hostal de San Marcos– va ser una presó que va veure entrar, el 1639, l’escriptor Francisco de Quevedo per les seves opinions polítiques. Tres segles després es va repetir la història, però amb 7.000 homes i 300 dones. La diferència va ser que la majoria van sortir del recinte camí de la seva mort.

Aquells que havien militat en partits i sindicats esquerrans o republicans van patir l’escarni afegit de ser passejats per la ciutat fins al lloc de la seva execució. A les seves famílies, a més a més, se’ls va condemnar a l’anonimat total. La presidenta d’AERLE, Encina Cendón, néta d’unpassejat, explica que aquest grup de persones no van ser inscrites en cap registre, de manera que el seu destí final va ser una incògnita per als familiars durant molt de temps.

«Era una forma d’encruelir-se amb ells, els feien desaparèixer dels arxius per fer creure que no havien existit mai», assegura Cendón. Tarragó va trobar informació del seu pare a l’arxiu militar del Ferrol, on va viatjar la immensa majoria de la informació relacionada amb elspassejatsde Lleó. Per si hi hagués pocs problemes, a l’absència de referències o la castellanització dels cognoms, s’hi va sumar el fet que moltes dones afusellades figuraven com a homes. Diversos historiadors locals han explicat en llibres la dura experiència dels presoners, i sobretot de les presoneres, de San Marcos.

CONSELL DE MINISTRES / Precisament l’antic camp de concentració va ser el lloc escollit pel Govern per iniciar la seva ofensiva per la recuperació de la memòria històrica. El juliol del 2004, José Luis Rodríguez Zapatero va portar a la seva terra el Consell de Ministres que va aprovar el rescabalament de les víctimes de la guerra civil i el franquisme.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Encara que lacapella laicava ser àmpliament elogiada, el camí fins a la seva construcció ha estat bastant tortuós. L’Ajuntament de Lleó va aprovar per unanimitat la ini-

ciativa el març de l’any 2005, amb la intenció que el recinte fos inaugurat en el termini d’un any. Però passat aquest temps tan sols se n’havia col·locat la primera pedra, i cap més. Problemes en el finançament de l’obra van anar endarrerint la seva execució. Encara no hi ha data exacta per a la seva obertura, encara que tot indica que el deute històric amb elspassejats es podrà saldar la tardor que ve.