L'Audiència Nacional ordena detenir tres carcellers nazis

El jutge Ismael Moreno va ordenar ahir la detenció de tres nazis que van ser guardians en tres camps d’extermini en els quals van estar internats 7.000 espanyols, dels quals 4.300 van morir. El magistrat els imputa un delicte de genocidi. Dos dels carcellers estan amagats als Estats Units i el tercer a Àustria.

El procés es va iniciar a l’Audiència Nacional arran de la denúncia de dos supervivents d’aquests camps, els espanyols Jesús Tello, de 85 anys, i Ramiro Santisteban, de 87 anys. El seu advocat, Javier García, va qualificar la decisió del jutge com «una magnífica notícia».

LES ACUSACIONS / Els criminals nazis van obtenir la nacionalitat nord-americana, però aquest país els la va retirar després de descobrir el seu passat criminal. El jutge explica que Johann Leprich, Anton Tittjung, Josias Kumpf i John Demjanjuk, entregat a Alemanya perquè sigui jutjat en aquest país, «van prestar servei com a guàrdies armats en llocs destinats a la persecució de persones per motius polítics, ètnics i racials». Leprich i Tittjung van treballar a Mauthausen, Kumpf a Sachsenhausen i Demjanjuk a Flosenbürg.

El jutge aclareix que actua contra els carcellers nazis perquè no han estat perseguits en cap país. En el seu escrit, el magistrat relata que Leprich, nascut a Romania el 1925, va passar el 1943 a ser membre de les Waffen SS i que va treballar com a guàrdia al camp de concentració de Mauthausen fins a l’abril o el maig del 1944. En aquell camp els presoners eren sotmesos a «inanició, pallisses, tortures i assassinats mitjançant una diversitat de mètodes com per exemple gasejament, penjament, estrangulació, administració d’injeccions al cor, electrocució i execucions».

Per la seva part, Tittjung, nascut a Croàcia el 1924, va participar en les tasques rutinàries dels guàrdies de les SS com vigilar el perímetre del camp, escortar els presoners en el seu trajecte cap a o des dels llocs de treball i «vigilar-los mentre realitzaven un treball esclau». Aquest criminal portava una calavera i unes tíbies al coll del seu uniforme i «tenia ordre de disparar a qualsevol presoner que intentés fugir». Durant el temps que va estar a Mauthausen van morir cada dia entre 200 i 300 interns l’any 1943 i entre 350 i 400 interns el 1944.

Kumpf, nascut a Iugoslàvia el 1925, va prestar servei a Sachsenhausen durant més d’un any. La seva missió va consistir a impedir que els presoners poguessin escapar «de les terribles condicions del camp i afegeix que els disparaven «per diversió». Els guàrdies els prenien les gorres i les llançaven més enllà d’una determinada línia. «Quan el presoner començava a caminar, els disparaven i els informaven que s’havia tractat d’un intent de fuga». Els guàrdies també castigaven els interns amb gossos i els pegaven a les natges despullades.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

CAMBRES DE GAS / Gairebé un centenar d’espanyols van estar en aquest camp d’extermini. Aquest criminal va reconèixer, en el procés en el qual va perdre la nacionalitat nord-americana, que era membre del Batalló de la Calavera i va confirmar l’existència de cambres de gas. «Em van explicar que posaven la gent allà dins i que allà s’acabava tot. No sortien d’allà, això és el que van explicar», va dir llavors.

Els espanyols, segons el relat del jutge, van arribar a aquest camp de concentració en combois de deportats procedents de la ciutat francesa de Compiègne. Els supervivents Tello i Santisteban van explicar al jutge, el mes de març passat, que als guàrdies que mataven presoners se’ls recompensava amb un dia de permís. Ara, els criminals estan en recerca i captura per ingressar a la presó abans de ser traslladats a Espanya per ser jutjats. H