L'hora del sentit comú

El fracàs que ha representat per a l’equip de govern de Barcelona el referèndum sobre la Diagonal hauria de servir de vacuna contra una temptació que es podria multiplicar en els pròxims mesos. A Barcelona, a Catalunya i a Espanya, governs amb dificultats i amb les enquestes en contra, però encara amb temps de marge, poden tenir la temptació de buscar cops d’efecte màgics, de treure’s del barret un conill miraculós que faci capgirar la percepció dels ciutadans. Un empatx de màrqueting polític porta de vegades a confiar que un hàbil joc de mans sob-

tat enlluerni l’electorat o compensi un desgast de fons.

Per cada vegada que una d’aquestes operacions espectaculars i imaginatives surt bé, n’hi ha deu que surten malament. La recepta en temps tempestuosos com els que vivim no és la imaginació i la fanfàrria, sinó el sentit comú. Em fa l’efecte que en els pròxims mesos veurem una pujada de la cotització política del sentit comú, que es valora especialment en els moments difícils. Les jugades arriscades d’escacs polític són més aviat per a temps de més gran placidesa.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per exemple, el sentit comú diu que enmig d’una crisi econòmica i de l’expressió més crua del malestar social, després de les mesures per retallar el dèficit públic anunciades perJosé Luis Rodríguez Zapateroi amb la incògnita encara de si seran suficients, no és el moment perquè una sentència del Constitucional sobre l‘Estatut revifi l’incendi del sistema autonòmic. Doncs segur que hi ha qui pensa que ara és precisament el moment de tensar aquesta corda, en part per tapar l’incendi econòmic i social, en part per aprofitar la confusió per tancar abruptament una qüestió que l’incomoda. No sembla de sentit comú obrir ara aquesta caixa dels trons, ni des del Govern ni des de l’oposició. Però sempre hi ha qui, en contra del sentit comú, creu en els cops d’efecte màgics.

No és el moment d’invents. És el moment, des de la política, d’escoltar amb humilitat i de decidir amb seny. Prou incendis inevitables ens envolten per començar-ne de nous que es podrien evitar. De vegades, la política viu en una bombolla autista, en què entre amics i col·legues, consells i assessors, es van repetint les coses una vegada i una altra fins que els semblen certes. Deia l’alcaldeHereuque el resultat del referèndum de la Diagonal demostra que la ciutadania no connecta amb l’agenda política. Potser és a l’inrevés. Potser és l’agenda política la que no connecta amb la ciutadania. La que perd el sentit de la realitat, el sentit comú i es tanca en una bombolla solitària. I, com escriviaAntonio Machado:En mi soledad/ he visto cosas muy claras/ que no son verdad.