¿Tenen ideologia les empreses?

Artur Masva trigar un mes i mig a decidir-se a tornar els diners que la Fundació Trias Fargas (ara CatDem) havia rebut deFèlix Milleten nom de l’Orfeó Català-Palau de la Música al llarg d’una dècada. Durant set llargues setmanes es va aferrar a la legalitat dels convenis, encara que després es va saber queMilletno tenia poders per firmar-los. Al final, pressionat per l’opinió pública, i per la sospita que darrere els convenis s’amagava un possible cas de finançament il·legal de CDC,Masen va ordenar la devolució. Amb aquell

gest s’esperava tapar l’escàndol, ja que en l’àmbit judicial no hi ha, per ara,cas Convergència.

La qüestió és que aquell tripijoc de diners entreMilleti CDC feia pudor des del principi. Fins ara es pensava que les donacions obeïen a la política untadora deMillet,que anava des de les donacions a partits polítics fins al petit suborn a empleats de la neteja municipal. Tots havien d’estar contents amb el gran estafador, d’aquí venia el seu immens poder i sensació d’impunitat. Però vet aquí que el càndid dietari deGemma Montull,amb la seva lletra rodona d’estudiant aplicada, apunta a la sospita que el Palau integrava un fosc engranatge de finançament de CDC via comissions a empreses adjudicatàries d’obra pública. ¡Uff!

No cal dir que resultarà molt difícil establir una relació de causa efecte jurídicament comprovable entre les adjudicacions i les donacions al Palau d’aquestes empreses, perquè és d’esperar que totes les parts ho negaran i buscaran alguna excusa peregrina per justificar les anota-

cions (encara que no s’ha de descartar queGemma Montulls’ensorri o accepti algun benefici a canvi d’explicar el que sap). Però igual que el PP ha fet en elcas Gürtel,CDC faria mal fet de confondre els plans legal i moral.

Notícies relacionades

Paz Esteban, imputada en un segon cas d’espionatge a ERC

Govern i Comuns s’encallen en les sancions al lloguer de temporada

Segons la meva opinió, el verdader escàndol i esquerda legal que embruta el nostre sistema democràtic és la possibilitat que les empreses com a tals puguin fer donacions a partits o fundacions afins. En el cas de la Trias Fargas està acreditat que les principals constructores del país, com ACS –¿potser ésFlorentino Pérezsimpatitzant de CDC?–, Fomento de Construcciones y Contratas (controlada per una altra insigne nacionalista catalana comEsther Koplowitz),Comsa i Copisa, són els principals donants de la fundació convergent.

¿Des de quan les empreses tenen ideologia? Jo pensava que aquesta era una qualitat de persones individuals, amb nom i cognoms. Les empreses, com els països, només tenen interessos. ¿I quin interès pot tenir una constructora que dedica una part dels seus beneficis a engreixar els comptes d’un partit? A mi només se me n’acut un. Perquè almenys Ferrovial sempre podrà dir que volia contribuir a la cultura.