Un discurs sobre els impostos

Primera impressió: la pujada d'impostos que planteja el Govern té per objectiu quadrar el discurs, no pas quadrar els números. No s'ha de negligir la seva aportació al control del dèficit. Tampoc els seus efectes negatius en la sortida de la crisi. Però calia una pujada selectiva d'impostos per poder fer el discurs del repartiment equitatiu dels sacrificis i per poder dir que qui més té pagarà més. Per això la pujada es legitima en les paraules més que en les xifres i es fan servir termes tan subjectius com «els rics».

Segona impressió: aquesta pujada d'impostos és filla de la conjuntura econòmica, de la retallada general del dèficit que ha hagut de ferJosé Luis Rodríguez Zapateroi que anirà baixant per tots els esglaons de l'Administració. Però a Catalunya és també filla de la conjuntura política, del fet de tenir eleccions passat l'estiu, al qual totes les forces del Govern i de l'oposició volen arribar amb el discurs que els sembla més favorable ben blindat.

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

La suma de les dues impressions anteriors provoca, però, certes perplexitats. Sempre s'havia dit que la gran confrontació electoral es produiria sobre l'espai central, sobre un vot centrista que es disputen CiU i el PSC. Anar a unes eleccions havent apujat els impostos –i l'impacte no el notaran només els més rics entre els rics– no sembla la millor targeta de presentació del PSC davant d'aquest electorat centrista. Al contrari, per a aquest electorat, després de les pujades d'impostos, és més seductor el discurs que podrà fer CiU que el que podrà fer el PSC. Llavors, ¿per què els socialistes fan aquesta pujada, si és que l'acaben fent?

Una pujada selectiva d'impostos és un mal argument per a l'electorat centrista, però pot ser un bon argument per a l'electorat d'esquerres. Per tant, adoptar aquest discurs situaria el centre de la confrontació electoral en l'àmbit de les esquerres. La pujada d'impostos no ajudaria gens els socialistes a esgarrapar vots convergents, però potser els permetria taponar una fuita de vots d'esquerres que sense aquest discurs se n'anirien cap a l'abstenció. En qualsevol cas, el gran beneficiari electoral d'aquesta mesura –i del procés de discussió a través del qual s'hi arribaria– seria Iniciativa, que es podria presentar com la garantia de les polítiques d'esquerres, cuirassar així el seu electorat i fins i tot esgarrapar votants socialistes decebuts. En altres paraules, una pujada d'impostos faria que la frontera electoral més sensible no fos la que separa el PSC de CiU, sinó la que separa el PSC de l'abstenció i sobretot la que separa el PSC d'Iniciativa. Si passa, voldrà dir que Iniciativa pesa molt, en aquest Govern.