mirador
Temps de tempteig
Des que fa gairebé un mes el presidentZapaterova anunciar les mesures per retallar dràsticament el dèficit públic, la política espanyola ¿i a remolc seu la catalana¿ viu un període d'acceleració i de desconcert. D'una banda, es tracta de veure com es metabolitzen políticament aquestes mesures, impopulars, i com es van construint els discursos al seu voltant: la defensa socialista, l'atac agre del PP, l'arbitratge dels nacionalismes dits perifèrics... Però mentre es metabolitzen els resultats d'aquell terratrèmol, tots els actors polítics i socials saben que pot tenir rèpliques, que això no s'ha acabat. Una d'evident, la reforma laboral. Però també una nova onada de retallades. Les notícies que arriben d'Alemanya i de la Gran Bretanya anuncien rèpliques.
En l'acceleració dels esdeveniments, aquesta torna a ser una setmana clau. Ho és per l'avaluació dels ministres europeus d'economia a les mesures espanyoles. També per la convocatòria, avui, d'una vaga en el sector públic. Vivim temps de tempteig. Tothom està intentant situar-se en el nou escenari, que a més a més canvia.Zapaterofonamentava la seva estratègia fins fa un mes en la pacificació del cabreig de l'electorat d'esquerres, la bona relació amb els sindicats i la confrontació ideològica amb la dreta.
La mesures contra el dèficit trenquen aquest esquema. Avui els sindicats fan un assaig general ¿en el sector públic, que és allà on són més forts¿ de quina ha de ser la seva nova forma de relació amb el governZapatero. No poden mantenir l'aliança estratègica implícita que hi havia fins fa un mes. Però tampoc no els interessa un xoc frontal, en benefici del PP. ¿En quin punt ha de quedar aquesta relació, que no pot ser de plena sintonia ni de guerra oberta? Doncs avui es tempteja, en molts sentits. Els sindicats temptegen el malestar de les seves bases, però també la seva força. El Govern, la seva capacitat de resistència.
Notícies relacionadesTemps de tempteig també en la política catalana.Zapateropot intentar sobreviure sense aliances a la seva esquerra. Però el Govern català necessita l'aliança dels socialistes amb formacions d'esquerra. Metabolitzar políticament la retallada del dèficit és més complicat a Catalunya. Hi ha eleccions a la tardor. I les relacions polítiques catalanes travessen un període agre i convuls.
Avui, vaga a la funció pública. Demà, reunió del Tribunal Constitucional. Aviat, reforma laboral. I a Europa, reunits parlant de les mesures espanyoles. En un escenari en perpetu moviment, tots els actors temptegen on són els seus límits i el seu paper. Alguns, perquè hi veuen oportunitats. D'altres, simplement, per no prendre mal.
