LES REACCIONS

Els experts consideren que el TC ha anat més enllà de les seves funcions

1
Es llegeix en minuts
T. S.
BARCELONA

L'Associació d'Amics de la UAB va reunir ahir un grup d'experts en Dret per analitzar l'efecte de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. El diagnòstic no va ser gens optimista. Potser la constatació principal és que el TC ha anat en alguns camps bastant més enllà de les seves funcions. Els participants es van dividir el diagnòstic per àmbits sectorials.

De la nació i els símbols en va parlar el catedràtic de Dret Administratiu de la UAB Joaquim Ferret, que va minimitzar les retallades en aquests camps, al cap i a la fi centrades en el preàmbul i per tant sense efecte jurídic, «un consol emocional», però va assegurar que sí que resulta inquietant que la sentència negui a Catalunya drets històrics que es reconeixen a altres comunitats. Per això, va opinar, irònic, que Catalunya queda pitjor que abans en el rànquing de comunitats.

Al professor titular de Dret Administratiu de la UPF Antoni Ba-yona li va correspondre parlar de llengua i de competències. En el primer cas, va advertir que garanties que es donaven per blindades ja no ho estan: queda exclòs el dret de conèixer el català. «Un ciutadà podrà al·legar desconeixement del català, però no del castellà», va dir. També posa en qüestió l'ús del català com a única llengua per part de l'Administració autonòmica. Va advertir que la sentència pot portar «sorpreses desagradables» en el camp lingüístic. Pel que fa a les competències, va considerar «catastròfic» l'efecte de la sentència: «Resta valor jurídic a l'Estatut».

Notícies relacionades

PLANTEJAMENT FALS / Manuel Gerpe, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, va assegurar, contundent, que el TC va jutjar el capítol de justícia partint de la idea que el text volia un poder judicial propi adscrit a les institucions polítiques catalanes. I va sub-ratllar que això és fals.

El catedràtic de Constitucional de la UB Enoch Albertí es va centrar en el finançament. Va dir que ara ja només depèn de la bona voluntat del Govern central que es compleixin objectius clau de l'Estatut que el TC ha diluït: que les comunitats hagin de ser solidàries en proporcions similars i que l'Executiu dediqui recursos a infraestructures a Catalunya durant set anys.