mirador
Estampes de final de curs
El final de curs al Parlament ens deixa dues estampes que, vistes en perspectiva, ens ofereixen claus del nostre passat i futur polític. L'última és la unió dels vots del tripartit per aprovar les conclusions delcas Convergència,una aliança última que deixa un regust amarg. Acabar la legislatura acusant CiU de corrupció, malgrat les nombroses proves, no deixa de traslluir un cert fracàs de l'esquerra plural, que va arribar al poder el 2004 amb la promesa de regenerar la política i desfer el fosc entramat d'interessos públics-privats de la Generalitat convergent. Set anys després s'acomiada entre laments del temps perdut, d'haver començat tard i malament amb aquesta missió, i sense poder evitar que tot l'assumpte es vegi com un intent desesperat per mantenir-se en el poder.
Tot l'interès que es va posar a l'inici d'aquest trajecte perquè en el canvi de Govern no es percebés cap ànim revengista, fins i tot a costa de deixar la porqueria a sota de les alfombres, es regira ara contra aquesta esquerra tan càndida. Però el pitjor és que aquesta imatge final té ja, poques hores després de néixer, una aroma de naftalina innegable, de trist epitafi: sí, sabíem que la dreta era corrupta, però no ho vam voler dir fins que ens vam veure amb l'aigua al coll. Així de tontos vam ser.
Notícies relacionadesL'altra imatge que ens ofereix pistes de futur és la votació sobre la prohibició de les corrides de toros. Estic d'acord que el factor identitari hi va ser decisiu. Si tothom hagués votat en consciència, elsíhauria guanyat per un marge més gran, però els diputats del PSC van actuar més pensant en els seus cosins del PSOE que en les corrides. ¿O és que la consciència animalística és superior a CiU que al PSC? Amb tot la foto és la següent: el PSC de la mà del PP i de Ciutadans, amb algunes restes del maragallisme intentant escapar d'aquest enquadrament infernal (Ciutadans pel Canvi,Antoni Castells).Algú dirà que és una situació conjuntural, però o m'equivoco molt o en el futur veurem aquesta dinàmica molt més sovint. Si el dret a decidir es converteix en l'eix de la pròxima legislatura, gràcies a CiU i amb la velocitat que insufli ERC, el PSC es veurà fent pinya amb el PP dia sí dia també.
La consternació de molts diputats socialistes no venia tant, doncs, de la qüestió taurina com del nou paradigma que s'acosta, un esquema a la basca que invalida l'estigmatització del PP fomentada durant els últims anys. Per això el més apassionant de la legislatura que ve, si es compleixen els pronòstics i el PSC passa a l'oposició, serà veure com es realitza la transició, quina trencadissa interna causa i quin nou discurs s'articula. El tràngol dels toros es va superar només amb algunes esgarrinxades, però en el futur les ferides poden ser molt pitjors.
