El Marroc i Espanya firmen la pau en plena desfilada d'Aznar per Melilla

Els governs d'Espanya i el Marroc, tot i que d'una manera bastant estranya, van decidir ahir donar per tancada la crisi de Beni-Enzar, és a dir, la cadena d'incidents que han enfrontat els agents d'aquest pas fronterer de Melilla amb un parell d'activistes marroquins que, amb l'evident beneplàcit de les autoritats de Rabat, han convertit la terra de ningú que separa els dos països en una mena de primera línia de combat de les reivindicacions territorials de la monarquia alauita. ¿Per què ahir? L'armistici va ser declarat poques hores després que José María Aznar aterrés a Melilla com si fos Cleopatra davant de Juli Cèsar dins d'una alfombra. Dir que l'expresident espanyol va desfilar pels carrers de la ciutat nord-africana no és cap exageració.

«Melilla és una ciutat que no hauria de viure en un parèntesi entre l'assetjament i la deixadesa». Ho va dir ahir Aznar després d'un passeig de petons, aplaudiments, fotografies i salutacions per l'avinguda de Joan Carles I, camí de la seu del Govern autònom, on el va rebre el president, el conservador Juan José Imbroda, que va recordar que va ser en temps en què el seu imprevist convidat era el cap de l'Executiu central quan Melilla va deixar de ser «el fanalet vermell d'Europa gràcies a les inversions públiques del Govern». Aznar, en actitud d'home d'acció, va decidir dimarts a la tarda que Melilla requeria els seus serveis (segons va explicar ahir el seu fill Alonso, que el va acompanyar en la visita). Va volar a mig matí i, així que va tocar terra, va demanar que el portessin a Beni-Enzar. A la frontera, amb tot, va ser una mica més prudent, ja que només va saludar un tinent de la Guàrdia Civil, hi va conversar una estona i en cap moment va fer el gest de buscar la foto amb les dones policia de la frontera.

RESPOSTA DE MANUAL / La resposta del Govern va ser, en un primer moment, la del manual cada vegada que l'expresident contraprograma la política exterior de José Luis Rodríguez Zapatero. «És una mostra de deslleialtat al Govern i a Espanya que no ajuda a resoldre la crisi», va acusar el titular de Foment, José Blanco. I per subratllar l'oportunisme d'Aznar, va recordar que l'exdirigent del PP no va visitar mai Melilla com a president del Govern. «Ho fa ara, quan la seva presència no ajuda, i ell ho sap», va afegir.

Aquesta només va ser la primera resposta del Govern. Un parell d'hores més tard va trobar un singular canal per intentar tapar l'impacte de la cleopatriana visita. La qüestió és que dilluns que ve, com ja estava anunciat, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, té previst entrevistar-se a Rabat amb el seu homòleg marroquí per llimar les asprors. Amb l'excusa d'aquesta trobada, Espanya i el Marroc van incloure una breu declaració conjunta en un comunicat en què es feliciten pels resultats assolits entre els dos països en matèria d'antiterrorisme, immigració i narcotràfic. Era una manera elegant de segellar la pau o d'obrir un alto el foc fins que un altre incident torni a tensar les relacions. El comunicat podia ser llegit com una simple xerrameca mentre a la frontera quedaven la col·lecció de cartells que denigren les agents. Però, en una prova més que la tensió a la terra de ningú tenia la benedicció del Marroc, així que es va conèixer la nota conjunta, els activistes van començar a retirar les pancartes.

Notícies relacionades

Aznar i el PP enreden a Melilla

Les aixetes de Mohammad VI

REPATRIACIONS DE MARROQUINS / ¿Què hi anirà a fer Rubalcaba al Marroc? Fonts d'Interior van recordar que sempre queden assumptes pendents, com ara els problemes que d'un temps ençà pateix Espanya per repatriar els ciutadans marroquins que entren il·legalment a la Península.

La passejada d'Aznar va enxampar el PP tan desprevingut com el Govern. La secretària general dels conservadors, María Dolores de Cospedal, va reconèixer que el partit s'havia assabentat a última hora de la visita. I per justificar-la va arribar a recórrer a un viatge de Zapatero al Marroc quan l'ambaixador a Madrid d'aquell país va ser cridat a consultes per l'Executiu d'Aznar. Però llavors Zapatero encara no era expresident.