Montilla destaca el «radicalisme de Mas» enfront de l'etapa de Pujol

Durant dècades, un dels llocs comuns més consolidats en la política catalana era el que sostenia que el PSC no se sentia còmode quan el debat girava al voltant de la qüestió identitària. No obstant, a mesura que els partits van revelant les seves estratègies electorals, sembla clar que els socialistes catalans estan disposats a treure tot el partit possible a les referències a l'independentisme que CiU va llançant de manera cada vegada més desacomplexada. El president de la Generalitat, José Montilla, en va donar ahir una nova prova al subratllar la gran distància que, segons el seu parer, separa l'actual projecte convergent -«cada vegada més radical», va dir- del que, encapçalat per Jordi Pujol, va governar Catalunya durant 23 anys. Sorprenentment, el líder de CiU, Artur Mas, li va donar la raó.

Montilla va aprofitar una entrevista a COM Ràdio per deixar clar quin serà un dels principals eixos de l'argumentari de campanya del PSC. «Artur Mas -va afirmar- no és, desgraciadament, ni el recanvi de Pujol al capdavant de CiU. Per la seva radicalitat, per la poca precisió dels seus missatges, per la seva ambigüitat, el seu projecte s'assembla molt poc al que va significar CiU i a l'espai central que va ocupar». I, després de proclamar una vegada més que la proposta socialista es basa en una nítida defensa de l'autogovern i una aposta pel federalisme, va insistir: «[Els convergents] cada vegada són més radicals en el llenguatge, però, respecte als objectius, no sabem exactament què volen, si aposten per la independència, si aposten per fer un referèndum o què».

Notícies relacionades

Solidaritat i Reagrupament es presentaran per separat a les eleccions

Fragmentació nacionalista

EL CANVI DE CiU / A la mateixa hora, però en una altra emissora (Catalunya Ràdio), Artur Mas va contestar, a mitges i sense saber-ho, algunes de les qüestions plantejades per Montilla. Per començar, va assumir sense embuts que, pel que fa a la relació de Catalunya i Espanya, el seu plantejament difereix del que tenia el seu antecessor al capdavant de la federació. «Quan se li preguntava al president Pujol si admetia la possibilitat que Catalunya tingués un Estat propi independent, ell deia clarament que no -va recordar Mas-. Això ha canviat. La possibilitat que això arribi, nosaltres no la neguem».

No la neguen, però, ¿la desitgen? Aquí el líder convergent es va mostrar una mica menys clar. Va subratllar que en el si de la federació hi ha gent «clarament independentista», però va afegir que el termeindependentisme«ha passat a la història» perquè els estats ja no són independents sinó «interdependents». Arran d'aquesta observació, va apuntar que si Catalunya s'independitza, «haurà de tenir un grau d'entesa i de convivència amb Espanya». «Si arriba aquest dia -va afegir-, no serà un dia per desvincular-nos del tot d'Espanya». I, com a explicació, va afegir: «La realitat és la que és: la meitat de la societat catalana té arrels familiars que la lliguen a la resta de l'Estat espanyol».