ETA constata que l'atemptat de la T-4 la va deixar sense l'arma de la treva

L'atemptat perpetrat per ETA a la terminal T-4 de l'aeroport de Barajas el 30 de desembre de 2006 no només va segar la vida de dos ciutadans equatorians i va dinamitar el procés de diàleg obert entre el Govern i l'organització terrorista amb la premissa inexcusable d'un alto el foc permanent; també va segellar el destí de la banda i de l'entramat polític i sindical que durant dècades li ha brindat suport i cobertura. Tres anys i mig després, l'anunci d'una treva (o d'un alto el foc, o d'un cessament de l'activitat armada) ja no serveix a ETA com a salconduit per fer res. I ahir ho va poder comprovar. El Govern, els partits -des del PP fins al PNB- i les institucions van mostrar una uniformitat poc habitual a l'hora de valorar, en un to baix i gairebé despectiu, l'últim comunicat de la banda com un gest «clarament insuficient» que no farà modificar la política de setge a ETA i al seu entorn.

Després de la ruptura unilateral de l'alto el foc del 2006, l'organització terrorista es va quedar sense cartes per jugar en una hipotètica negociació excepte l'anunci previ de la seva dissolució. «La treva com un concepte de pau per obrir un procés de diàleg està morta», va subratllar ahir el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Això ho va entendre en el seu moment una part important de la militància d'ETA, cosa que va propiciar una considerable fractura interna en l'organització. I també ho va entendre l'anomenada esquerra abertzale, els dirigents més perspicaços de la qual van saber immediatament que la seva supervivència passava per arrossegar la banda a l'abandonament de les armes

-una estratègia que esperaven poder rendibilitzar políticament però que no han estat capaços de portar a terme- o tallar-hi els llaços.

AMBIGÜITAT / L'anunci d'ETA que ha decidit no cometre «accions armades ofensives» col·loca ara el seu entorn polític en una situació ambigua. Pocs dies després que Eusko Alkartasuna i l'esquerra abertzale aprovessin un document en què demanaven a la banda un alto el foc «permanent i verificable internacionalment», els terroristes ofereixen un difús compromís de no atemptar que no és ni permanent ni verificable. I a més, a diferència d'anteriors comunicats, obvien qualsevol referència al paper mediador de l'esquerra abertzale i també es presenten com a interlocutors del Govern en un hipotètic diàleg que ara mateix sembla inimaginable.

En declaracions a TVE, Rubalcaba, també va ignorar ahir, deliberadament, el conglomerat polític format per la il·legalitzada Batasuna i els seus adlàters, a l'assegurar que no el concerneixen els problema de relació existents entre ETA i l'esquerra abertzale -«que ho resolguin ells», va apuntar- i deixar clar que «a l'Estat el que li correspon és perseguir els terroristes». Rubalcaba va assenyalar que el comunicat de la banda «està molt lluny dels mínims democràtics que la societat imposa a l'esquerra abertzale per tornar a la legalitat» i va subratllar que Batasuna només podrà participar en la vida democràtica si trenca de manera fefaent i definitiva amb ETA.

Aquest és un pas que fonts de la lluita antiterrorista consideren no imminent però, d'una manera o d'una altra, inexorable. La situació de l'esquerra abertzale és verdaderament difícil. La possibilitat que concorri a les pròximes eleccions municipals és cada vegada més remota: se li esgota el termini i el Govern està a punt d'aprovar una reforma de la llei electoral que persegueix evitar amb caràcter preventiu que candidats proetarres es colin en altres llistes a títol individual. En el millor dels casos per a ells, i sempre que es produïssin avanços significatius en la seva ruptura amb la violència, els batasunes podrien aspirar a tornar a les urnes en les eleccions legislatives previstes per al 2012, una convocatòria en què la seva incidència és, en qualsevol cas, mínima.

Mentrestant, el seu allunyament de les institucions aboca l'esquerra abertzale a una estretor econòmica que es veu agreujada per la prohibició de muntar casetes -una de les seves fonts de finançament- a les recents festes majors de Sant Sebastià, Bilbao i altres municipis. I, per si tot això fos poc, els seus principals dirigents no deixen d'acumular processos penals i condemnes.

DEBILITAT / Paral·lelament, ETA està vivint les hores més baixes. Debilitada tant pels cops policials com per la divisió interna -hi ha una pugna aferrissada entre els que aposten per l'abandonament de les armes i els partidaris de seguir atemptant-, la banda s'enfronta a més a la progressiva deserció d'alguns dels seus presos més significatius. Altres reclusos, la majoria, esperen poder pujar al carro d'una solució negociada que els reporti algun benefici penitenciari sense haver de renunciar a la seva militància a ETA de manera individual. Una possibilitat que l'últim anunci fet per l'organització no ha contribuït a acostar ni un sol mil·límetre.

Davant aquest panorama, la conclusió de Rubalcaba és clara: «ETA para perquè no pot més». I, remetent-se al nefast precedent del 2006, va apuntar que no pot descartar-se que es tracti d'«una altra trampa» de la banda. Una manera de guanyar temps per rearmar-se i «reconstituir-se». «Per això dic -va afegir- que cal anar amb compte, perquè el que ens estan dient és que hi ha una parada tècnica; i si van ser capaços de trencar una treva sense dir-ho, imaginin-se una parada o com en diguin».

El ministre també va dibuixar una altra sinistra possibilitat: que la indiferència del Govern davant de l'anunci d'alto el foc faci que ETA (o una part d'ETA) intenti legitimar d'aquí uns mesos el seu eventual retorn a la lluita armada al·legant que l'Estat espanyol s'ha negat a negociar una solució.

Notícies relacionades

El PNB segueix ferm contra ETA però té un gest amb Batasuna

Joseba Arregi: 'ETA no s'adona del pas del temps'

«CAP VALOR» / L'Executiu, en qualsevol cas, no té intenció de fer cap pas. «La política antiterrorista no variarà gens ni mica», va sentenciar Rubalcaba. Va satisfer així les expectatives del PP, amb uns dirigents que van exigir amb vehemència al Govern que es comprometi a no negociar amb els terroristes i a mantenir el setge policial. «El comunicat no té cap valor i no canvia res», va declarar el líder popular, Mariano Rajoy. Com és habitual, la veu dissonant va ser la de l'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja, que va afirmar que l'anunci d'ETA no s'entén «sense una negociació prèvia». Rajoy no el va desautoritzar.

Els dirigents de l'esquerra abertzale, per la seva part, han convocat avui una roda de premsa en què, tot i que no és habitual, admetran preguntes. La compareixença tindrà lloc després que l'entorn batasuna fes circular ahir el rumor de l'existència d'un altre vídeo d'ETA que es donarà a conèixer en breu.