Montilla fixa el 28-N les eleccions «més transcendents de la història»

El 28 de novembre del 2006, José Montilla prenia possessió del càrrec «com el més humil dels servidors del poble de Catalunya». Just quatre anys després, aquest mateix poble tindrà l'ocasió d'enjudiciar si el 128è president de la Generalitat ha sabut «guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions», per seguir amb els versos de Salvador Espriu a La pell de brau. I és que la solemnitat i la sensació de cita històrica van marcar no només la breu al·locució en què Montilla va convocar els catalans a les urnes el pròxim 28-N, sinó també les reaccions de tots els partits. Hi va haver unanimitat: Catalunya afronta les eleccions «més transcendents» de la seva història recent.

Poques vegades un president apel·la en segona persona als ciutadans: «Amb el vostre vot decidireu molt més que una majoria, un president o un programa de govern. Decidireu quin camí ha de seguir Catalunya, no en una legislatura, sinó, segurament, en tota una generació». Montilla converteix així els novens comicis autonòmics en un plebiscit que dictaminarà, a més de la feina de set anys de tripartit, el futur de la relació entre Catalunya i Espanya. Si Catalunya renova la seva aposta per la pedagogia amb Espanya o si, en canvi, enfila una altre camí en una direcció d'incerta viabilitat.

DEBAT IDENTITARI / El president sembla tenir clar que el model d'Estat superarà en protagonisme la crisi econòmica durant la campanya electoral, sobretot perquè l'independentisme està encoratjat des de la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional. Per aquest motiu va advertir els catalans que, encara que estiguin fastiguejats de la política, no es deixin portar per la retòrica fàcil i el populisme. «Demano als ciutadans que s'informin a fons, pensin en les conseqüències del seu vot i decideixin en llibertat», va dir Montilla.

La solemnitat de la declaració institucional no va evitar que es poguessin llegir entre línies velades crítiques a l'oposició, amb el patró que Montilla segueix des de fa mesos de contraposar la seva obra de govern al projecte que proposa CiU sota la bandera d'un difús dret a decidir. «Els reptes que tenim plantejats no es resolen amb eslògans ni amb desqualificacions simplificadores. Fan falta idees i solucions, dir la veritat i parlar clar», va avisar.

El pla de Montilla consisteix a recuperar tot el que s'ha perdut de l'Estatut mitjançant negociacions amb l'Estat, cosa que rebutgen CiU i ERC. Davant del risc d'una accentuada polarització de la campanya al voltant de l'autogovern, el president va reclamar als partits dos «principis irrenunciables»: «joc net en l'acció electoral» i «claredat en les propostes polítiques». Una prova de la pulsió independentista va ser la ràpida reacció (negativa) que va tenir en alguns sectors el fet que Montilla repetís en castellà un passatge de la seva declaració. Reagrupament i les joventuts d'Unió Democràtica van censurar el gest.

Per intentar que la temperatura baixi algun grau, el president no ha evitat utilitzar a favor seu la prerrogativa que el facultava per poder elegir el dia de les eleccions. El 28-N està prou allunyat de diversos focus de tensió que poden distorsionar l'estratègia del PSC. En dos mesos, per exemple, hi ha temps perquè s'entrevegin els primers fruits del pla de rescat de l'Estatut. Avui mateix es reuneix la comissió delegada del Govern central per poder analitzar el desenvolupament de la Carta catalana, abans que, també aquest mes, la comissió bilateral posi en marxa el pla.

ACORD IMMUNE / Una estratègia que el president José Luis Rodríguez Zapatero va convertir ahir en immune a un eventual canvi d'inquilí al Palau de la Generalitat. «L'acord amb Montilla va més enllà d'aquestes eleccions. És un compromís de fons amb el que sent la majoria de la societat catalana», va afirmar.

Notícies relacionades

Mas ja entreveu el canvi i CiU gairebé no pot contenir l'eufòria

El que decideix el 28-N

De la mateixa manera, Montilla pensa que d'aquí dos mesos s'hauran calmat les possibles conseqüències que deixi la vaga general del 29 de setembre contra la política econòmica del Govern del PSOE, amb un dels seus membres, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, que tornarà a aterrar a Catalunya per intentar servir de revulsiu a unes hosts socialistes que avui surten malparades dels sondejos.

Els partits van semblar imbuir-se de la crida crucial de Montilla. Tots van subratllar la transcendència de les eleccions i es van apoderar de la bandera del canvi, tot i que cada un ho va aplicar a la seva conveniència. Per CiU i el PPC, el canvi és acabar amb el tripartit. Per ERC, virar la nau catalana cap a la independència. Per ICV-EUiA, ancorar el Govern català a l'esquerra. I pel PSC, sense perdre la moral, obtenir «68 diputats o més».