El debat independentista aviva l'interès de la premsa estrangera

«¿Li puc fer unes preguntes per a un diari de Miami?» Un reporter amb accent cubà recollia ahir l'opinió dels assistents a l'acte institucional de la Diada al parc de la Ciutadella i feia cara de sorpresa quan algú es mostrava obertament independentista. No va ser l'únic. Diversos periodistes internacionals van aprofitar la jornada per fer reportatges i molts ja tenen l'encàrrec de seguir les eleccions del pròxim 28-N. El fet que la independència sigui un dels eixos de la campanya, juntament amb la cascada d'esdeveniments dels últims mesos (referèndums sobiranistes, sentència del Constitucional, manifestació del 10 de juliol, victòria al Mundial d'una selecció amb accent català, veto als toros i fins i tot el debat sobre el burca), ha despertat l'interès internacional per la qüestió catalana, fins i tot més enllà dels grans mitjans tradicionals (BBC, CNN, Le Monde, etc). Els corresponsals que fa temps que són aquí mai ho havien tingut tan fàcil per vendre els seus temes.

El corresponsal de BNR Nieuwsradio i del diari holandès Groene Ansterdamer, Lex Rietman, prepara diversos reportatges per a la ràdio i un ampli article per a premsa, «tant per la importància de Catalunya per al futur polític del Govern de Zapatero com per la creixent desafecció dels catalans respecte a Espanya». Per Rietman, aquesta desafecció prové d'un «maltractament polític i mediàtic gens dissimulat que és molt rendible a Espanya. A més a més, els catalans que defensen que dins d'Espanya es podia viure sent respectat com a tal es queden cada vegada amb menys arguments».

INQUIETUD FRANCESA / Al sud de França també se segueix amb molt interès el que passa a l'altre costat de la frontera. La corresponsal de l'Indépendant du Midi, Joana Viusà, assegura que la notícia de les eleccions anirà en portada, però admet que «no és fàcil explicar el que passa aquí perquè, encara que a Perpinyà alguns se sentin catalans, no deixen de ser francesos». Viusà, que és nord-catalana, constata un augment del sentiment independentista, però assegura que «vist des de fora sona tan separatista Artur Mas com José Montilla, perquè a França una autonomia com la que té Catalunya és impensable». Francis Matéo, corresponsal del portal de notícies francès Econostrum.info, reconeix que al país veí el nacionalisme català se segueix «amb curiositat, de vegades amb admiració i també amb una certa inquietud». Matéo no té tan clar que hi hagi hagut un augment del secessionisme com a tal, però sí del debat sobre una eventual separació. El corresponsal de la RTL, Fred Traini, hi treu ferro i qüestiona que CiU «sigui realment independentista».

Des de Cambridge, la catedràtica de Ciència Política del Queen Mary College de la Universitat de Londres, Montserrat Guibernau, assenyala que a la Gran Bretanya l'interès per Catalunya es va reavivar amb el procés de Devolution iniciat per Tony Blair el 1997, però que actualment ha decaigut «perquè Escòcia ja va per davant i prepara el seu referèndum». Guibernau vaticina que això pot canviar si les eleccions les guanya un partit que defensi obertament el dret a decidir, «perquè aquí [a la Gran Bretanya] es relacionaria immediatament amb Escòcia».

Un país on també se segueix de prop el cas català és Dinamarca, que recentment ha concedit el dret a Groenlàndia per constituir-se en Estat. El corresponsal a Espanya del diari Berlingske Tidende, Martin Tøner, considera que les eleccions «interessen perquè poden marcar una tendència respecte al sentiment independentista, i més amb la participació d'un personatge conegut i pintoresc com Joan Laporta». Tøner apunta com a segon focus d'interès la participació de Plataforma per Catalunya «com a possible germen d'un partit d'extrema dreta a Espanya». La periodista italiana Paola Grieco també preveu una certa cobertura, sobretot de la premsa. «Personalment, no em sembla que a Barcelona hi hagi una voluntat separatista», afirma Grieco, que, no obstant, preveu que s'obri una «nova fase amb més incertesa» després de les eleccions.

DESPRÉS DE FRANKFURT / A Alemanya, l'interès per Catalunya és més gran des de la Fira de Frankfurt, segons explica la periodista Julia Macher, que treballa per a diverses emissores públiques i revistes. Segons Macher, més que l'independentisme com a opció real, el que ha crescut és «un sentiment nacionalista en resposta a un nacionalisme espanyol que també existeix, però del qual es parla molt menys». Més difícil ho té Sandra Silva, que treballa per a l'Internet Group del Brasil. Silva reconeix que «els brasilers no perceben per ara la força que hi ha a Catalunya perquè els seus acords amb Madrid siguin respectats». Tot i així, diu que espera «parlar en el futur de les relacions del poder central amb les àrees autònomes».

Notícies relacionades

L'elogi de la discreció

La divisió política marca la Diada

A poc a poc Catalunya recupera el protagonisme mediàtic que va tenir durant la Transició, com recorda

Carles Puigdemont, autor d'un estudi sobre aquesta mirada exterior. «Saben que hi ha un expedient català sobre la taula sense resoldre», diu. Ensumen un contenciós i això els fa dirigir els seus focus cap aquí.