Una vaga en campanya

E stic convençut que en la ­convocatòria de la vaga general de demà no s'ha pensat ni un instant en l'impacte en les eleccions catalanes. En primer lloc, perquè em fa l'efecte que el món de Madrid, en general, partits i sindicats també, entén poc les claus específiques de la campa­nya catalana i la seva transcendència. Però, també, perquè l'impacte de la vaga en la campanya serà, probablement, molt lateral, que no vol dir del tot inexistent.

Políticament, podríem dir que la vaga general és un assumpte de família de les esquerres: els socialistes reben la crítica directa de sectors situats a la seva esquerra. En termes electorals, això obre un front al PSC. Les forces a la seva esquerra, particularment Iniciativa per Catalunya -Esquerra Republicana té més ­problemes d'ubicació en aquest eix- , poden optar a votants socialistes descontents pel que interpreten com una girada a la dreta. A més, la vaga general dinamita al PSC una eficaç i contrastada estratègia electoral: la crida al vot útil d'esquerres per aturar la dreta. Tocada ja pel pacte basc, la reedició del Si tu no hi vas, ells tornen és més complicada després de la convocatòria de la vaga.

Però, en política, existeixen els vasos comunicants, i quan se t'obre un flanc per on pots ser atacat des de l'esquerra, teòricament se t'obre també l'oportunitat d'optar a un electorat a la teva dreta, més centrista. Les mesures que porten a la vaga poden rebre l'aplaudiment de capes mitjanes de centre i, per tant, permetrien al PSC intentar compensar allò que pot perdre per l'esquerra amb els vots que podria disputar a Convergència i Unió en el centre.

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

I aquí es pot produir una de les ­paradoxes d'aquesta campanya. El PSC ha decidit centrar la campanya en la mobilització del vot del cinturó industrial, de classes populars provinents de la immigració. I ha intentat mobilitzar-lo en termes nacionals, contra les aventures independentistes. El ministre Celestino Corbacho apareix com la garantia contra qualsevol vel·leïtat nacionalista... però, al mateix temps, és el ministre a qui li fan la vaga general. Pot ser que l'e­lectorat al qual es vol atreure tornant a lluir els lligams amb el PSOE sigui, precisament, el més decebut per la qüestió social amb el PSOE i amb Zapatero. El que vagi més a la vaga.

Mentre que l'electorat que aniria menys a la vaga, al qual es podria atreure gràcies a aquesta, diguem-ne, evolució centrista, el que està a la frontera amb Convergència i Unió, sigui el que veu amb mals ulls l'abandonament de posicions més explícitament catalanistes. Potser per això, per als partits catalans, gairebé amb l'única excepció d'Iniciativa per Catalunya, la vaga de demà és un soroll distorsionador, i més aviat incòmode, enmig de la campanya.