les opinions
El tripartit desmobilitza
Part de l'electorat del PSC i ERC no vol que es repeteixi
El tripartit desmobilitza_MEDIA_2
Si analitzem els resultats de l'enquesta d'EL PERIÓDICO, el PSC i Esquerra Republicana només tenen una via per evitar uns resultats catastròfics: mobilitzar una part del seu electorat que està disposat a anar a d'altres opcions o a l'abstenció. ¿Per què està desmobilitzat? Per moltes coses, des dels efectes de la crisi fins al desinflament deZapatero-demostrat també aquest en les primàries de Madrid-, passant per errors propis d'uns i altres.
Però d'aquesta enquesta també se'n desprèn que bona part de l'electorat tant del PSC com d'Esquerra, potser ja també el d'Iniciativa després de la vaga general, està descontent del tripartit com a fórmula. Estan dolguts amb els seus socis i consideren que aquest pacte ha desplaçat socialistes i republicans de la sensibilitat de les seves bases, sense ser tampoc una fórmula eficaç de Govern. La conclusió seria que hi ha una part d'electors sobretot del PSC i d'Esquerra que dubten d'anar a votar els seus precisament perquè no voldrien que el seu vot fos utilitzat per fer un altre tripartit. Potser es plantejarien votar socialista si no tinguessin el temor que això acabarà desembocant una altra vegada en un Govern amb participació d'Esquerra i d'Iniciativa. Potser votarien Esquerra si no tinguessin la sensació que -si l'aritmètica ho tornés a permetre- el seu vot serviria per tornar a ferJoséMontillapresident. El tripartit desmobilitza. Potser votarien PSC o votarien Esquerra, però no votarien tripartit.
Notícies relacionadesPer tant, un sistema lògic de mobilitzar els electors que fan falta per evitar uns mals resultats, tant per a Esquerra com per al PSC, seria anunciar d'una manera solemne que no tornaran a reeditar el tripartit, ni tan sols si fos possible. Això tranquil·litzaria una part dels seus electors avui desmobilitzats. Però té un gran inconvenient: dir ara d'una manera solemne, creïble i sincera que no es tornarà a reeditar el tripartit és oferir la presidència de la Generalitat a Artur Mas. Perquè a hores d'ara l'única possibilitat imaginable d'un Govern alternatiu al que encapçalaria el líder convergent és un altre tripartit. El pacte a la basca no és imaginable a Catalunya, perquè no sumaran. O hi ha tripartit o hi ha un govern al voltant de CiU, en solitari, amb suports parlamentaris o en coalició.
Aquesta és una de les paradoxes de la campanya: la previsió és que les tres forces del tripartit no tindran la majoria aritmètica que seria necessària per reeditar-lo. I per aconseguir acostar-se a la majoria, que potser sí que permetria reeditar el tripartit, sembla una condició imprescindible comprometre's sincerament a no fer-ho. L'elecció no és senzilla: voler-ho fer i no poder o poder-ho fer i no voler.