Hisenda ratifica la implicació de CDC en el 'cas Millet'

Els pèrits de l'Agència Tributària han ratificat avui davant el jutge Juli Solaz, que investiga el saqueig del Palau de la Música, el seu dictamen en què concloïen que l'antic equip directiu de l'entitat cultural, encapçalat per Fèlix Millet i Jordi Montull, va canalitzar aportacions de la constructora Ferrovial per satisfer "la contraprestació" d'obres públiques adjudicades pels últims governs de CiU, com la Ciutat de la Justícia i la L-9 del metro. Aquests diners, que correspondrien a una comissió del 4%, van ser assignats a responsables de les finances de Convergència Democràtica (CDC), es van ingressar en comptes de la Fundació Ramon Trias Fargas (avui CatDem), vinculada amb aquest partit, i van servir per pagar a proveïdors d'aquesta força política, com ha avançat en aquests últims mesos EL PERIÓDICO. La xifra presumptament desviada per aquests conceptes des del 2001 fins al 2008 puja a 5,9 milions d'euros.

L'import del frau global (inclosa l'apropiació de fons per a fins propis) està en discussió: els experts contractats per l'actual direcció del Palau consideren que supera els 30 milions d'euros (se n'hi han d'afegir gairebé cinc més del Consorci del Palau de la Música), mentre que els pèrits d'Hisenda estimen que és de 23 milions. Millet i Montull, que només han confessat una part petita de l'apropiació, han anunciat que estan elaborant un dictamen propi.

Comissions pagades per Ferrovial

Els pèrits de l'Agència Tributària que van elaborar l'informe sobre l'espoliació del Palau de la Música han confirmat avui que Fèlix Millet i CDC es van repartir presumptes comissions pagades per la constructora Ferrovial, en una proporció de 37,5% i 62,5%, respectivament. Una de les conclusions de l'informe pericial, en què es reafirmen els pèrits de l'Agència Tributària, és que la constructora hauria pagat comissions del 4% per l'adjudicació d'obra pública en els governs de CiU -com la línia 9 o la de La Ciutat de la Justícia-, dels quals un 2,5% hauria anat a parar a la formació nacionalista i un 1,5% als responsables del Palau.

En la seva declaració davant el jutge, els pèrits han desglossat avui cada un dels pagaments que Ferrovial va fer al Palau de la Música i han quantificat que un 62,5% d'aquests imports va anar a parar a un tal "Daniel" -que l'informe apunta que podria ser el responsable de finances de CDC Daniel Osácar-, i un 37,5%, a l'entitat musical.

Aquests percentatges corresponen aproximadament a les proporcions de 2,5% i 1,5%, que, segons uns documents personals incautats als imputats, suposadament s'havien de repartir entre CDC i el Palau les comissions del 4% Ferrovial per cada obra pública.

La ratificació dels pèrits d'Hisenda, Elena Lasheras i Manuel Cisneros, dels seus informes obre la porta que el jutge accepti la petició de la Fiscalia de Barcelona perquè el jutge Solaz torni a citar a declarar com a imputats Millet, Montull i la filla d'aquest, Gemma Montull, exdirectora financera del Palau. No es descarta que el magistrat acordi incoar un procés separat pel presumpte finançament irregular de CDC, en què haurien de ser interrogats nombrosos implicats en les transaccions econòmiques. En l'acte d'avui, els advocats defensors dels implicats (fins ara hi ha una desena d'imputats) van intentar desmuntar les conclusions dels funcionaris de l'Agència Tributària.

Relacions atípiques

Els funcionaris d'Hisenda van presentar a finals de juliol al jutjat les seves conclusions, que van ser notificades als advocats el 4 d'agost. Els pèrits van remetre tres dictàmens: un, sobre traspàs de fons irregulars; un altre, sobre desemborsaments a empreses de Millet i Montull, i l'últim, sobre el patrocini de Ferrovial i el desviament de sumes per a la concessió d'obres públiques.

Els informes de l'Agència Tributària destaquen en les seves conclusions que les relacions del Palau amb Ferrovial, que va participar en l'ampliació de l'auditori, "no eren típiques de patrocinat i patrocinador". Les aportacions econòmiques de la constructora estaven molt per sobre de les donacions d'altres mecenes i el seu ingrés a l'entitat era seguit de desemborsaments "gairebé immediats" destinats a fer pagaments a la Trias Fargas o a les empreses New Letter, Letter Graphic, Hispart i Altraforma, que, segons els nous gestors de la institució cultural, no van realitzar treballs per a l'entitat però sí per a CiU. S'ha de recordar que un dels accionistes d'Altraforma és el senador nacionalista Jordi Vilajoana Rovira.

Els pèrits sostenen que dels documents trobats en el registre policial practicat a l'Orfeó Català-Palau de la Música el 23 de juliol del 2009 "s'ha arribat de mica en mica a la conclusió que el gruix de les aportacions de Ferrovial no constitueixen la contribució al patrocini publicitari, sinó que tenen una altra finalitat, qual és satisfer la contraprestació corresponent per l'adjudicació d'obres públiques, i el Palau de la Música era utilitzat per canalitzar els corresponents pagaments". Així mateix, els experts han creuat dades amb comptes corrents i els dietaris de Gemma Montull, exdirectora financera de l'entitat.

Paper "extraordinàriament actiu"

Notícies relacionades

El PSC assenyala a CDC que està "sota sospita" mentre Mas no ofereixi explicacions

Un empresari admet haver cobrat serveis per a UDC a través d'empreses de la presumpta trama

Els pèrits destaquen diferents documents, com, per exemple, un en què figura Ferrovial, l'anotació "obra adjudicada", un percentatge, "cobrat" i "liquidació de la Generalitat". I un altre en què Millet demana a Carles Torrent (exadministrador de la Trias Fargas i exresponsable de finances de CDC, mort el 2005) l'adjudicació d'alguna obra pública a la constructora. Hi ha escrits que precisen el repartiment de comissions o en què apareix el nom de Daniel, que, segons l'anàlisi, és Daniel Osàcar, que va succeir Torrent en les seves responsabilitats en la fundació de CDC i al partit. Entre el material investigat hi ha faxos de Millet dirigits a Pedro Buenaventura, fins al 2006 executiu de la constructora, perquè fes els "pagaments acordats", així com anotacions sobre una comissió per un pavelló a Sant Cugat del Vallès adjudicat per l'ajuntament d'aquesta localitat.

La posició de Millet en aquest "triangle", segons els pèrits, no ha estat la pròpia d'un mediador "passiu" que es limita a cobrar quantitats de qui les ha de satisfer (Ferrovial) i entregar-les a les "persones lligades a l'Administració pública", sinó que ha fet "un paper extraordinàriament actiu". Per un costat, reclamava l'adjudicació de l'obra i, per un altre, instava de manera "vehement" Ferrovial perquè no s'endarrerís en la realització dels pagaments.