Batalla campal a Aaiun

Als carrers d'Aaiun, convertits en camp de batalla, es plasmaven ahir les paraules que va pronunciar al seu dia el rei del Marroc Hassan II: «Hem aconseguit el Sàhara, però no el cor dels sahrauís». L'Exèrcit marroquí va desmantellar per la força el campament de Gdeim Izik, aixecat fa tres setmanes per protestar per la discriminació i l'abandonament que pateixen els sahrauís, i milers d'ells van sortir a les barricades a la capital de l'antiga colònia espanyola per donar via lliure a la seva indignació.

És impossible saber quantes són les víctimes de la principal protesta que ha viscut aquesta ciutat de 200.000 habitants en 35 anys d'ocupació marroquina. Enmig d'un tancament informatiu total per part de Rabat i d'un mar de testimonis i rumors alarmants i contradictoris, el Front Polisario confirmava al tancament d'aquesta edició la mort d'un sahrauí i comptava els desapareguts per desenes, a més de 80 persones ferides i 70 més de detingudes. El Marroc, per la seva part, parlava de cinc membres de les forces de seguretat morts per arma blanca a mans de sahrauís i de 70 ferits, i negava que hi hagués hagut víctimes civils.

Les organitzacions socials i de defensa dels drets humans encara no es creuen el que ha passat. No s'esperaven que el Marroc tirés pel dret just quan diversos diputats marroquins i sahrauís havien estat convidats a col·laborar en la recerca d'una solució pacífica per a una protesta pacífica. Els més de 20.000 sahrauís concentrats al campament exigien a Rabat millores en les seves condicions d'habitatge i de treball i igualtat de drets amb els ciutadans d'origen marroquí que són avui àmplia majoria al territori. I havien evitat de manera molt acurada tota referència al conflicte polític per evitar que passés el que ha acabat passant.

PER MEGAFONIA / A primera hora del matí, un helicòpter va sobrevolar el campament avisant per megafonia als acampats que se n'havien d'anar: «Que surtin primer les dones i els nens. Si no, les conseqüències seran encara més greus». Després van entrar centenars de camions antiavalots i milers de policies i militars marroquins que van desallotjar els sahrauís a cops de porra, gasos lacrimògens, canons d'aigua i pilotes de goma. Les tendes van ser arrasades una per una, i unes quantes també van ser incendiades. «Les dones cridaven, els nens ploraven, les mares buscaven els seus fills que s'havien escapat espantats pels trets», relatava commocionat Mohammad Iahia, dels primers a encapçalar la protesta social: «Han fet caure les tendes i hi han calat foc. Encara es pot veure el fum».

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

Molts dels acampats van ser obligats a pujar en vehicles 4x4 i tornar a Aaiun. D'altres ho van fer pels seus propis mitjans, i molts més van fugir a peu. I quan va arribar la notícia a la ciutat, milers de joves sah­rauís van sortir als carrers, amb pals, pedres i artefactes incendiaris. I, ara ja sí, amb banderes del Polisario i demanant «l'expulsió dels colons marroquins», assegurava Hassan Duihi, membre del Comitè de Drets dels Presos Sahrau­ís. Els manifestants van cremar contenidors, cotxes del Govern marroquí i bona part del mobiliari urbà. «Aaiun encara crema», afegia Abdelahi, també sahrauí.

En els enfrontaments entre l'Exèrcit marroquí i els joves sahr­auís hi van intervenir els civils marroquins, que «han saquejat les tendes i han entrat a les cases de famílies sahrauís per maltractar-les», va explicar un altre testimoni, Brahim Huiria, que feia una crida al seny i demanava protecció per als sahrauís. «Aquest mal és irreparable», sentenciava.