"La resposta portarà odi"

El campament de protesta sahrauí és pols i cendra, i Aaiun, una ciutat segellada per l'Exèrcit marroquí i els diferents cossos de seguretat. Els milers de haimes (tendes de nòmades) del campament han estat abatudes«amb pals i després amb piconadores», afirma Silvia García, membre de l'associació Sahara Thawra. Juntament amb tres activistes espanyols i un mexicà, feia diversos dies que compartiain situla causa dels més de 20.000 sahrauís que es van exiliar fa tres setmanes als afores d'Aaiun per reivindicar polítiques socials, un repte que el Marroc no ha perdonat encara que en cap moment sorgissin reclamacions polítiques a favor d'un Sàhara lliure. Tot i així, l'assalt militar va acabar per sembrar el terror en la població sahrauí i deixarà importants seqüeles.

«Des que van començar les amenaces, vam separar les dones i els nens dels homes perquè aquests portessin a terme la resistència a les forces de l'ocupació. Quan aquestes ja estaven dins de les tendes, vam córrer per treure'ls a tots i molts van fugir a peu. Hi havia molta por», va relatar Isabel Terrazas, activista espanyola que va recórrer els 15 quilòmetres que separen el campament d'Aaiun acompanyant les famílies sahrauís. Una vegada més, les promeses de l'Estat marroquí no es van complir, i això va recordar les vegades que el rei Hassan II va acceptar la celebració d'un referèndum perquè els sahrauís elegissin el seu propi destí que no es va fer mai realitat.

Després dels incidents, les forces marroquines es van fixar un nou objectiu, Aaiun, on es van traslladar els enfrontaments entre sah-rauís i militars marroquins que, segons Ramdan Mesaoud, president d'una associació de drets humans,«van destrossar tota la ciutat». «És un caos»,remarca.

Por d'anar a l'hospital

«Molts sahrauís pateixen a casa seva, i temen represàlies si van a l'hospital», explica Gesmula Ebbi, diputada pel Partit Progrés i Socialisme (PPS), que encara no ha aconseguit sobreposar-se al moment en què va haver de recollir diversos ferits abatuts a terra. «He vist amb els meus ulls com les forces de seguretat recolzaven els civils marroquins perquè ataquessin els sahrauís. He vist com grups de marroquins obrien les tendes i les saquejaven i cremaven. He vist com s'utilitzava una societat per atacar-ne una altra»,diu posant-se a plorar.

Notícies relacionades

El desert es mou

Espanya reclama que hi intervingui l'ONU

Ebbi va anar a Aaiun per negociar, juntament amb una delegació del Ministeri de l'Interior, una solució amb els acampats.«Em van prometre que no es produiria mai una intervenció violenta. ¿Com un país que diu respectar els drets humans porta a terme una massacre com aquesta?»,es pregunta, abans de concloure:«La resposta brutal generarà més odi entre els ciu-

tadans».