La família, malament

Artur Mas portava entre les promeses incloses en el programa amb què es va presentar a les eleccions catalanes del 2006 un paquet d'ajudes a la família molt ambiciós i perfectament quantificat. La proposta partia de la convicció que l'única manera d'augmentar la natalitat -un vell objectiu a Catalunya, que té carències de població des que el món és món- és estimular-la econòmicament.

En aquell moment, la federació nacionalista es comprometia a pagar 1.000 euros per naixement, 4.000 euros anuals durant sis anys pel tercer fill, i 4.000 euros més en el mateix període pel quart fill. En síntesi, Mas deia que el que s'aconseguiria és que a partir del tercer fill el cost fos «zero». CiU plantejava altres ajudes i sostenia que el programa, un sistema de xecs que no discriminava els seus destinataris per renda, costaria entre 220 i 250 milions d'euros a l'any.

Doncs bé, tot això ja no existeix. No se n'ha salvat ni una coma. La crisi l'ha fet desaparèixer. Ahir, a Banyoles, Mas i el seu soci i líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, van assistir a l'acte sobre la família que, com va subratllar el candidat, «ja és una tradició» dels nacionalistes. No va prometre res perquè diu que no ho pot fer. Només va precisar que si governa ja té clar que, en els primers anys, el Govern, a causa de la crisi i de la seva falta de recursos, no podrà incrementar la inversió en les ­polítiques de família.«En algun moment de la legislatura les reforçarem», va afirmar.

La urticària, l'armari i Unió

Notícies relacionades

Guant de seda...

¿A qui beneficia el vot als 16 anys? El ‘target’ de l’esquerra que observa la dreta

L'acte de CiU a favor de la família va ser relativament auster. Hi va haver un parell d'inflables perquè els nens poguessin saltar i diversos jocs. Mas i ­Duran van passejar per allà. El ­primer va mantenir un diàleg amb un nen d'uns dos anys que, tot i que semblava simple, amaga una ­grandesa que només comprèn el pare que obté la resposta encertada. Li va mostrar una peça:«¿De quin color és?».El nen no va dubtar:«Taronja».«¡Molt bé!», va celebrar el candidat.

La federació va buscar l'equilibri. Dos oradors van centrar el seu discurs en la família. Un va ser Santi Vila, cap de llista per Girona i alcalde de Figueres, i el més rellevant dirigent del partit que ha fet pública la seva homosexualitat. Ho va fer al gener. L'altre, Josep Antoni Duran Lleida, líder d'Unió, suposadament l'ala més conservadora. «La família produeix 'urticària' al tripartit», va denunciar.