Uns estalvien i altres es forren

Ja se sap que hi ha qui no perd oportunitat per intentar acostar l'aigua al seu molí. Amb això de la imatge pobra del candidat progre,Joan Herreraha incorporat al seu catàleg de propostes de campa­nya que tots els caps de cartell facin públic el seu patrimoni personal. Quan ahir li van preguntar aArtur Massi estava disposat a fer aquest gest de transparència, el convergent va dir que no tenia cap inconvenient a fer-ho si tots els altres hi ­estaven d'acord.Masva dir que no entenia que amb el sou dels polítics hi hagi qui digui que no tenen res, i va apuntar que o bé no diuen tota la veritat o bé viuen per sobre de les seves possibilitats; el candidat va confessar que «gràcies als anys de tre­ball» d'ell i de la seva dona i el que han anat estalviant tots dos no està «pelat com una rata».

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

PeròMastampoc és d'aquelles rates peludes a les quals agafen ­des­pistades reconeixent que han entrat en política per forrar-se, perquè pensa realment que hauria pogut agafar molts altres camins per guanyar-se bé la vida i perquè si sucumbís a la temptació de ficar la mà a la caixa el turment dels remordiments no el deixaria viure. Les in­sinuacions i les acusacions de su­posat finançament irregular del seu partit l'incomoden tant perquè el poden afectar políticament com perquè el repugnen ­moralment.

Masés una persona forjada en l'ètica de l'autoexigència, i mai situa el llistó per als altres per sobre de la mesura que ell és capaç de superar. Entén la política com un servei i al cap dels anys gairebé ha passat a viure-la com una obligació. Si no ha tirat la tovallola després d'haver-se passat 12 anys a l'oposició entre l'Ajuntament de Barcelona i el Parlament, és perquè està convençut que només les rates -les de tota mena de pelatge- abandonen el vaixell quan hi ha perill d'enfonsar-se.